Canvis

== Història ==

== Història ==

La dominació musulmana, primer en el califat, o després, des de la [[taifa de Valéncia]], va propiciar el desenrollament de l'alqueria de [[Benaguasil]] com una unitat de poblament important, dotada de mesquita, torre, cisterna i un sistema defensiu amurallat dotat de torres capaces d'albergar en el moment de la conquista més de dos mil cinccentes ànimes. De l'época taifa, són els traçats de les séquies de l'Alguasil, l'Acampes, de Dalt i de Baix, totes elles lligades a la introducció de nous modos de producció agrícola en la introducció de cultius com l'arròs en les terres inundables o la canya de sucre i els fruters d'irrigació.

La dominació musulmana, primer en el califat, o després, des de la [[taifa de Valéncia]], va propiciar el desenroll de l'alqueria de [[Benaguasil]] com una unitat de poblament important, dotada de mesquita, torre, cisterna i un sistema defensiu amurallat dotat de torres capaces d'albergar en el moment de la conquista més de dos mil cinccentes ànimes. De l'época taifa, són els traçats de les séquies de l'Alguasil, l'Acampes, de Dalt i de Baix, totes elles lligades a la introducció de nous modos de producció agrícola en la introducció de cultius com l'arròs en les terres inundables o la canya de sucre i els fruters d'irrigació.

A partir de la [[Reconquista|Conquista cristiana]], una nova organisació social s'impon sobre les bases del dret i l'escritura registral s'impon com la forma més eficaç d'afirmar la propietat. Els registres de propietat, els pleits i les séries fiscals, seran cada vegada més numerosos i deixaran constància de les condicions i formes de la repoblació inicial per un reduït número de cristians en mig d'una comunitat musulmana fortament arrelada i cohesionada, que no deixarà de produir conflictes, entre atres motius pels usos de l'aigua en els interessos per l'explotació de la terra, uns usos i costums que començaran a respondre a diferents patrons culturals: els islàmics, en hortes d'arròs i hortalices; i els cristians, en blats i vinyes. D'esta conflictivitat, mos queda un primer registre d'un pleit dirimit per Jordi Joan, procurador del [[Infant Martín]] en [[1380]], entre l'alcait de [[Benaguasil]] i la Universitat de Pobla pels drets de reg que es derivaven de la séquia compartida de l'Alguasil. En este mateix document se li otorgava a la Universitat de Pobla la capacitat de regular el reg en el seu terme i establir síndics i alguasils que es cuiden del sistema de recs. Esta conflictivitat per l'aigua permanandrà en el temps, no sols en [[Benaguasil]], sino que també la trobarem emmaixquerada en la conflictivitat que mantenen els pobles-castell en el [[Tribunal de les Aigües de Valéncia]].  

A partir de la [[Reconquista|Conquista cristiana]], una nova organisació social s'impon sobre les bases del dret i l'escritura registral s'impon com la forma més eficaç d'afirmar la propietat. Els registres de propietat, els pleits i les séries fiscals, seran cada vegada més numerosos i deixaran constància de les condicions i formes de la repoblació inicial per un reduït número de cristians en mig d'una comunitat musulmana fortament arrelada i cohesionada, que no deixarà de produir conflictes, entre atres motius pels usos de l'aigua en els interessos per l'explotació de la terra, uns usos i costums que començaran a respondre a diferents patrons culturals: els islàmics, en hortes d'arròs i hortalices; i els cristians, en blats i vinyes. D'esta conflictivitat, mos queda un primer registre d'un pleit dirimit per Jordi Joan, procurador del [[Infant Martín]] en [[1380]], entre l'alcait de [[Benaguasil]] i la Universitat de Pobla pels drets de reg que es derivaven de la séquia compartida de l'Alguasil. En este mateix document se li otorgava a la Universitat de Pobla la capacitat de regular el reg en el seu terme i establir síndics i alguasils que es cuiden del sistema de recs. Esta conflictivitat per l'aigua permanandrà en el temps, no sols en [[Benaguasil]], sino que també la trobarem emmaixquerada en la conflictivitat que mantenen els pobles-castell en el [[Tribunal de les Aigües de Valéncia]].  

La primera notícia documental que tenim de la Pobla de Benaguasil com a entitat jurídica pròpia és la [[Carta de poblament]] de l'any [[1382]] otorgada a Fur d'[[Aragó]] pel [[Duc de Sogorp]] a una chicoteta comunitat de cristians que s'havia establit de forma ya definitiva separada del vell núcleu de Benaguasil, com a única forma de superar els problemes de convivència. La dualitat de poblament, moriscs, i cristians, com també la dualitat jurídica inicial, [[Furs d'Aragó]] en les terres senyorials i [[Furs de Valéncia]] en les de reialenc, van estar en l'orige dels conflictes pels interessos econòmics entre les dos comunitats. Conflictes que van acabar resolent-se en la separació física de les dos comunitats en núcleus de població diferents. D'esta manera, en l'any [[1401]], el Papa [[Benet XIII]] cedix les rendes de la parròquia de Pobla a la [[cartoixa de Porta-Celi]] i en l'any [[1403]] un decret episcopal d'Hug Lupià-Bagés, bisbe de [[Valéncia]], fixa la residència del Rector parroquial en Pobla com a fórmula per a superar la contínua conflictivitat que es dòna entre cristians i musulmans en la vila de [[Benaguasil]].

La primera notícia documental que tenim de la Pobla de Benaguasil com a entitat jurídica pròpia és la [[Carta de poblament]] de l'any [[1382]] otorgada a Fur d'[[Aragó]] pel [[Duc de Sogorp]] a una chicoteta comunitat de cristians que s'havia establit de forma ya definitiva separada del vell núcleu de Benaguasil, com a única forma de superar els problemes de convivència. La dualitat de poblament, moriscs, i cristians, com també la dualitat jurídica inicial, [[Furs d'Aragó]] en les terres senyorials i [[Furs de Valéncia]] en les de reialenc, van estar en l'orige dels conflictes pels interessos econòmics entre les dos comunitats. Conflictes que van acabar resolent-se en la separació física de les dos comunitats en núcleus de població diferents. D'esta manera, en l'any [[1401]], el Papa [[Benet XIII]] cedix les rendes de la parròquia de Pobla a la [[cartoixa de Porta-Celi]] i en l'any [[1403]] un decret episcopal d'Hug Lupià-Bagés, bisbe de [[Valéncia]], fixa la residència del Rector parroquial en Pobla com a fórmula per a superar la contínua conflictivitat que es dòna entre cristians i musulmans en la vila de [[Benaguasil]].

Trenta anys després tornaran a trobar-se signes de conflictivitat per colisió dels interessos del desenrollament econòmic, ara la fricció es manifesta en els monges de Porta-Celi pels drets de pasts en el la devesa que el monasteri té en la Casa Blanca.

Trenta anys després tornaran a trobar-se signes de conflictivitat per colisió dels interessos del desenroll econòmic, ara la fricció es manifesta en els monges de Porta-Celi pels drets de pasts en el la devesa que el monasteri té en la Casa Blanca.

El model de repoblació desenrollat al llarc del país, un model de superposició de poblacions cristianes i musulmanes en un mateix territori, no va estar mai exent de produir una àmplia conflictivitat social. Una conflictivitat que acaba en crisis general en les revoltes dels agermanats. Els agermanats (menestrals i ciutadans) van vore en els moriscs com a aliats dels senyors en la defensa dels seus interessos feudals enfront dels cada vegada més forta interessos ciutadans. D'atra banda, al llarc del [[sigle XVI]] se va anar generant la idea de l'homogeneïtat social i territorial com a base ideològica de l'Estat modern. Quan en el canvi de sigle la [[Monarquia Hispànica]] abandone els seus interessos europeus i se centre en els problemes interns, la primera cosa que abordarà és l'homogeneïtat social i en això recorrerà a aumentar la pressió sobre els moriscs. L'any 1609 tindrà uns efectes negatius de llarga duració sobre la població de Pobla. L'expulsió dels moriscs, decidida per [[Felip III d'Espanya|Felip III]], va supondre una pèrdua d'uns 300 veïns, el 48% de la seua població total, segons es desprén de les séries fiscals de [[1606]] i [[1647]]. Una pèrdua de població que no es recuperarà fins ben entrat el [[sigle XVIII]].

El model de repoblació desenrollat al llarc del país, un model de superposició de poblacions cristianes i musulmanes en un mateix territori, no va estar mai exent de produir una àmplia conflictivitat social. Una conflictivitat que acaba en crisis general en les revoltes dels agermanats. Els agermanats (menestrals i ciutadans) van vore en els moriscs com a aliats dels senyors en la defensa dels seus interessos feudals enfront dels cada vegada més forta interessos ciutadans. D'atra banda, al llarc del [[sigle XVI]] se va anar generant la idea de l'homogeneïtat social i territorial com a base ideològica de l'Estat modern. Quan en el canvi de sigle la [[Monarquia Hispànica]] abandone els seus interessos europeus i se centre en els problemes interns, la primera cosa que abordarà és l'homogeneïtat social i en això recorrerà a aumentar la pressió sobre els moriscs. L'any 1609 tindrà uns efectes negatius de llarga duració sobre la població de Pobla. L'expulsió dels moriscs, decidida per [[Felip III d'Espanya|Felip III]], va supondre una pèrdua d'uns 300 veïns, el 48% de la seua població total, segons es desprén de les séries fiscals de [[1606]] i [[1647]]. Una pèrdua de població que no es recuperarà fins ben entrat el [[sigle XVIII]].

La masia Casa Blanca va ser primer adquirida, per Vicente Torner, possiblement l'últim arrendatari dels monges cartoixans, pero la vendrà posteriorment a Rafael Bertán de Lis. La fallida econòmica d'este junt en el seu germà Manuel, propiciarà l'embargament de l'Estat per 140.704 escuts, un rescat que mai es va fer efectiu i la propietat va quedar en mans de l'Estat fins que en l'any [[1948]] va ser reparcelada per l'ICO i donada en propietat als nous colons. La mateixa sort va tindre la possessió carmelita de L'Eliana que va passar també per diverses mans, primer per les dels seus últims arrendataris, després de la fallida fins a arribar a les mans del marqués de Casa Ramos, per a disgregar-se finalment entre els seus parcers al llarc del [[sigle XX]]. Es completa d'esta manera la transferència de la terra de les mans mortes i els vínculs senyorials cap als parcers en un procés de més de cent anys i no exent d'operacions d'especulació fiscal i econòmica.

La masia Casa Blanca va ser primer adquirida, per Vicente Torner, possiblement l'últim arrendatari dels monges cartoixans, pero la vendrà posteriorment a Rafael Bertán de Lis. La fallida econòmica d'este junt en el seu germà Manuel, propiciarà l'embargament de l'Estat per 140.704 escuts, un rescat que mai es va fer efectiu i la propietat va quedar en mans de l'Estat fins que en l'any [[1948]] va ser reparcelada per l'ICO i donada en propietat als nous colons. La mateixa sort va tindre la possessió carmelita de L'Eliana que va passar també per diverses mans, primer per les dels seus últims arrendataris, després de la fallida fins a arribar a les mans del marqués de Casa Ramos, per a disgregar-se finalment entre els seus parcers al llarc del [[sigle XX]]. Es completa d'esta manera la transferència de la terra de les mans mortes i els vínculs senyorials cap als parcers en un procés de més de cent anys i no exent d'operacions d'especulació fiscal i econòmica.

El desenrollament dels mijos de comunicació durant el [[sigle XX]], i en concret, la penetració del camió com a element bàsic per a la distribució de mercaderies, farà bascular l'eix de la distribució de la ceba des de Benaguasil, on es concentra per la seua localisació en la ret ferroviària, a '''La Pobla de Vallbona''', millor orientada esta, en les vies de comunicació per carretera i en una posició central en la comarca de [[Camp de Túria]] sobre l'eix [[Valéncia]]-[[Llíria]]. Els anys xixanta i setanta són l'época dorada per a la comercialisació de la ceba des de La Pobla de Vallbona, en una forta expansió dels almagasens de transformació agrícola que se situaran en la base de l'acumulació de capitals per al posterior desenrollament industrial. L'atre pilar sobre el qual se sustenta el desenrollament econòmic de Pobla ho constituïx l'ubicació en una part dels terrenys de la Masia de Tous de la Factoria d'[[IBM]] [[Espanya]] en els anys setanta, que servirà de plataforma de reclam per a la primera onada migratòria de tècnics industrials vinculats a la producció de noves tecnologies.

El desenroll dels mijos de comunicació durant el [[sigle XX]], i en concret, la penetració del camió com a element bàsic per a la distribució de mercaderies, farà bascular l'eix de la distribució de la ceba des de Benaguasil, on es concentra per la seua localisació en la ret ferroviària, a '''La Pobla de Vallbona''', millor orientada esta, en les vies de comunicació per carretera i en una posició central en la comarca de [[Camp de Túria]] sobre l'eix [[Valéncia]]-[[Llíria]]. Els anys xixanta i setanta són l'época dorada per a la comercialisació de la ceba des de La Pobla de Vallbona, en una forta expansió dels almagasens de transformació agrícola que se situaran en la base de l'acumulació de capitals per al posterior desenroll industrial. L'atre pilar sobre el qual se sustenta el desenroll econòmic de Pobla ho constituïx l'ubicació en una part dels terrenys de la Masia de Tous de la Factoria d'[[IBM]] [[Espanya]] en els anys setanta, que servirà de plataforma de reclam per a la primera onada migratòria de tècnics industrials vinculats a la producció de noves tecnologies.

== Administració ==

== Administració ==