− | Un '''trobador''' és un [[poesia|poeta]] cantor de l'[[Edat mija]] que crea composicions lliteràries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Així mateix, el mot [[poeta]] era destinat a aquelles persones que escrivien llliteratura en [[llengua llatina]], és dir, els clergues. El terme "trobador" especifica aquell "poeta" que escrivia en llengua vulgar. El trobador és aquella persona culta, que sap de [[música]], de [[retòrica]], de lírica, és a dir, que pertany a la noblea, o que, si més no, ha aprés estes tècniques, i que escriu les poesies en llengua vulgar per tal que siguen difoses oralment. Cal recordar que la població en aquella época era analfabeta i tota esta llliteratura havia de ser recitada i escrita en la llengua del poble i, no en llatí. | + | Un '''trobador''' és un [[poesia|poeta]] cantor de l'[[Edat mija]] que crea composicions lliteràries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Així mateix, el mot [[poeta]] era destinat a aquelles persones que escrivien lliteratura en [[llengua llatina]], és dir, els clergues. El terme "trobador" especifica aquell "poeta" que escrivia en llengua vulgar. El trobador és aquella persona culta, que sap de [[música]], de [[retòrica]], de lírica, és a dir, que pertany a la noblea, o que, si més no, ha aprés estes tècniques, i que escriu les poesies en llengua vulgar per tal que siguen difoses oralment. Cal recordar que la població en aquella época era analfabeta i tota esta lliteratura havia de ser recitada i escrita en la llengua del poble i, no en llatí. |
− | Els seus poemes no eren per ser llegits, sino escoltats. La població, el burc, els serfs, etc., és a dir, el tercer estament, era totalment analfabet, de manera que l'única manera que tenien per entendre la poesia, la llliteratura culta, era per mig del recital dels [[joglar]]s, uns personages, normalment, malabaristes, acróbates que, per mig d'activitats de circ o mostres en bésties ya adestrades o qualsevol atre espectàcul, duen a terme el recital dels poemes. Normalment, cada trobador tenia el seu propi joglar que difonia les seues creacions. | + | Els seus poemes no eren per ser llegits, sino escoltats. La població, el burc, els serfs, etc., és a dir, el tercer estament, era totalment analfabet, de manera que l'única manera que tenien per entendre la poesia, la lliteratura culta, era per mig del recital dels [[joglar]]s, uns personages, normalment, malabaristes, acróbates que, per mig d'activitats de circ o mostres en bésties ya adestrades o qualsevol atre espectàcul, duen a terme el recital dels poemes. Normalment, cada trobador tenia el seu propi joglar que difonia les seues creacions. |
| Entre les diverses possibilitats etimològiques del verp "trobar" la més habitual és la d'inventar o crear lliteràriament, del [[llatí]] ''tropare'' (en grec ''tropos''). Cal distinguir en aquella época el significat de dos paraules que en els nostres dies s'usen sense cap clar matís diferenciador: poeta i trobador. El primer era aquell que escrivia poesia en [[llatí]], en canvi el segon ho fia en una [[llengua romànica]]. | | Entre les diverses possibilitats etimològiques del verp "trobar" la més habitual és la d'inventar o crear lliteràriament, del [[llatí]] ''tropare'' (en grec ''tropos''). Cal distinguir en aquella época el significat de dos paraules que en els nostres dies s'usen sense cap clar matís diferenciador: poeta i trobador. El primer era aquell que escrivia poesia en [[llatí]], en canvi el segon ho fia en una [[llengua romànica]]. |