Canvis

'''Tirant lo Blanch''' es l'obra més important de l'escritor valencià [[Joanot Martorell]] i està considerada com la millor novela en [[llengua valenciana]]. Fon escrita entre [[1460]] i [[1464]] i publicada en [[Valéncia]] l'any [[1490]]. Durant el [[sigle XVI]] fon traduïda al castellà (''Tirante el Blanco'', [[1511]]) i a l'italià ([[1538]]); més tart al francés ([[1737]]) i modernament a l'anglés ([[1984]]) i a moltes atres llengües.

'''Tirant lo Blanch''' es l'obra més important de l'escritor valencià [[Joanot Martorell]] i està considerada com la millor novela en [[llengua valenciana]]. Fon escrita entre [[1460]] i [[1464]] i publicada en [[Valéncia]] l'any [[1490]]. Durant el [[sigle XVI]] fon traduïda al castellà (''Tirante el Blanco'', [[1511]]) i a l'italià ([[1538]]); més tart al francés ([[1737]]) i modernament a l'anglés ([[1984]]) i a moltes atres llengües.

L'obra narra les aventures del cavaller Tirant, dit ''el Blanc'', el primer heroe de ficcio de "carn i ossos" d'una novela en tota la llliteratura universal. Tots els seus personages son quotidians, en sentiments i defectes. L’obra pot vore's com la suma de moltes noveles en mes o manco entitat propia, estructurades pel protagoniste, per una llengua comu i per una visio totalisadora del món. Es pot parlar, llavors, d’un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novela. Ademes, '''Tirant''' supon un trencament respecte a la narrativa anterior. En efecte, supon l’abandonament casi definitiu dels ideals migevals (religio, cavalleria) i l’apropiacio rapida dels ideals burguesos (plaer, rao, humor) per lo qual no podem considerar a '''Tirant lo Blanch''' com un llibre de cavalleries convencional.

L'obra narra les aventures del cavaller Tirant, dit ''el Blanc'', el primer heroe de ficcio de "carn i ossos" d'una novela en tota la lliteratura universal. Tots els seus personages son quotidians, en sentiments i defectes. L’obra pot vore's com la suma de moltes noveles en mes o manco entitat propia, estructurades pel protagoniste, per una llengua comu i per una visio totalisadora del món. Es pot parlar, llavors, d’un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novela. Ademes, '''Tirant''' supon un trencament respecte a la narrativa anterior. En efecte, supon l’abandonament casi definitiu dels ideals migevals (religio, cavalleria) i l’apropiacio rapida dels ideals burguesos (plaer, rao, humor) per lo qual no podem considerar a '''Tirant lo Blanch''' com un llibre de cavalleries convencional.

Tirant lo Blanch te un pont entre l’[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]], puix en les seues pagines la tradicio cavalleresca de la novela d’aventures, en la seua desmesura anecdotica i lo rudimentari de la construccio, se refina i enriquix en estils formals, humor i ironies que anuncien ya la gran llliteratura narrativa del sigle d’or castellà, i molt especialment a [[Cervantes]], llector aprofitat de [[Joanot Martorell]], a qui homenajà en el [[Quixot]] salvant a sa novela de la cremacio inquisitorial i calificant-la de "el millor llibre del mon".

Tirant lo Blanch te un pont entre l’[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]], puix en les seues pagines la tradicio cavalleresca de la novela d’aventures, en la seua desmesura anecdotica i lo rudimentari de la construccio, se refina i enriquix en estils formals, humor i ironies que anuncien ya la gran lliteratura narrativa del sigle d’or castellà, i molt especialment a [[Cervantes]], llector aprofitat de [[Joanot Martorell]], a qui homenajà en el [[Quixot]] salvant a sa novela de la cremacio inquisitorial i calificant-la de "el millor llibre del mon".

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==