| La Constitució va ser jurada a Amèrica, i el seu llegat és notori en la major part de les repúbliques que es van independisar entre [[1820]] i [[1830]]. I no sols perqué els va servir com a model constitucional sino, també, perqué esta Constitució estava pensada, ideada i redactada per representants americans com un proyecte global hispànic i revolucionari. Parlamentaris com el [[Nova Espanya|novohispano]] [[Miguel Ramos Arizpe]], el chilé [[Joaquín Fernández de Leiva|Fernández de Leiva]], el peruà [[Vicente Mora-les Duárez]], l'equatorià [[José Mejía Lequerica]], entre atres, en els anys posteriors es van convertir en influents forjadors de les constitucions nacionals de les seues respectives repúbliques. | | La Constitució va ser jurada a Amèrica, i el seu llegat és notori en la major part de les repúbliques que es van independisar entre [[1820]] i [[1830]]. I no sols perqué els va servir com a model constitucional sino, també, perqué esta Constitució estava pensada, ideada i redactada per representants americans com un proyecte global hispànic i revolucionari. Parlamentaris com el [[Nova Espanya|novohispano]] [[Miguel Ramos Arizpe]], el chilé [[Joaquín Fernández de Leiva|Fernández de Leiva]], el peruà [[Vicente Mora-les Duárez]], l'equatorià [[José Mejía Lequerica]], entre atres, en els anys posteriors es van convertir en influents forjadors de les constitucions nacionals de les seues respectives repúbliques. |
− | Sens dubte, a això va contribuir la fluida comunicació entre [[Amèrica]] i la península, i viceversa: Cartes privades, decrets, diaris, periòdics, el propi ''Diari de Sessions'' de Talls, pamflets, fulls volants, correspondència mercantil, llliteratura, obres de teatre, cançons patriòtiques, etc., que a bordo de naus espanyols, anglesos o neutrals informaven sobre els acontenyiments ocorreguts en l'un i l'atre continent. Va haver-hi idees, pero també va haver-hi acció, atés que es van convocar processos electorals municipals, provincials i a Talls, i es van verificar les eleccions, la qual cosa va provocar una intensa politisació en abdós espais. | + | Sens dubte, a això va contribuir la fluida comunicació entre [[Amèrica]] i la península, i viceversa: Cartes privades, decrets, diaris, periòdics, el propi ''Diari de Sessions'' de Talls, pamflets, fulls volants, correspondència mercantil, lliteratura, obres de teatre, cançons patriòtiques, etc., que a bordo de naus espanyols, anglesos o neutrals informaven sobre els acontenyiments ocorreguts en l'un i l'atre continent. Va haver-hi idees, pero també va haver-hi acció, atés que es van convocar processos electorals municipals, provincials i a Talls, i es van verificar les eleccions, la qual cosa va provocar una intensa politisació en abdós espais. |
| Així mateix, l'enviament de numerari per part de consolats de comerç, amos de mines, facendats, recaptacions patriòtiques, etc., al Govern peninsular va ser constant, i imprescindible per a pagar la intervenció dels anglesos, així com l'armament de les partides guerrilleres darrere de la derrota de l'eixèrcit espanyol en la [[batalla d'Ocaña]], el [[19 de novembre]] de [[1809]]. | | Així mateix, l'enviament de numerari per part de consolats de comerç, amos de mines, facendats, recaptacions patriòtiques, etc., al Govern peninsular va ser constant, i imprescindible per a pagar la intervenció dels anglesos, així com l'armament de les partides guerrilleres darrere de la derrota de l'eixèrcit espanyol en la [[batalla d'Ocaña]], el [[19 de novembre]] de [[1809]]. |