Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Maximilià Thous Orts''' ([[Sant Esteban de Pravia]], [[Muros de Nalón]], [[Astúries]], [[1875]] - [[Valéncia]], [[1947]]), també conegut com '''Maximilià Thous i Orts''', fon un periodiste i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]], pare de [[Maximilià Thous i Llorens]]. De família originària d'[[Alacant]], va nàixer accidentalment en [[Astúries]], pero de chicotet va anar en la seua família a viure a [[Valéncia]]. Va estudiar dret en l'[[Universitat de Valencia]], pero pronte va deixar els estudis i es va dedicar al periodisme i a la llliteratura. Fundà les revistes ''El Gladiador'', ''El Guante Blanco'' ([[1912]]-[[1918]]) i ''El Sobaquillo'', va treballar en ''El Criterio'', ''El Palleter'', ''[[El Correo Valenciano]]'' i va dirigir ''[[La Correspondencia de Valencia]]'', del que va fer l'orgue oficiós del seu partit, Unió Valencianista Regional (URV), del que fon candidat en diverses eleccions municipals. En [[1901]] va obtindre la flor natural als [[Jocs Florals]] de Valéncia i el [[1909]] va compondre en el músic [[Josep Serrano Simeón]] l'[[Himne Valencià]] de l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]].
| + | [[File:Maximilià Thous i Orts (1906).jpg|thumb|250ps|Maximilià Thous en l'any [[1906]]]] |
| | | |
− | També fon un dels pioners del cine en el territori [[valencià]], i en [[1923]], a l'escomençar la [[Dictadura de Primo de Rivera]], va rodar els films ''La bruja, La Dolores, La alegria del batallón'', i ''[[Nit d'albaes]]''. Durant la [[Segona República Espanyola]] fon director del [[Museu Valencià d'Etnografia i Folclor]]. A l'acabar la [[guerra civil espanyola]] el museu fon clausurat, ell mateix fon destituït i li desmontaren els drets d'autor de l'himne. Tot açò ho va deixar moralment desfet, i fins a la seua mort només va escriure alguns [[llibrets de falla]]. El [[1949]] la secció filològica de [[Lo Rat Penat]] li va dedicar un homenage pòstum. | + | '''Maximilià Thous Orts''' ([[San Esteban de Pravia]], [[Muros de Nalón]], [[Astúries]], [[1875]] - † [[Valéncia]], [[1947]]), també conegut com '''Maximilià Thous i Orts''', fon un periodiste i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]], pare de [[Maximilià Thous i Llorens]]. De família originària d'[[Alacant]], va nàixer accidentalment en [[Astúries]], pero de chicotet va anar en la seua família a viure a [[Valéncia]]. |
| + | |
| + | Va estudiar dret en l'[[Universitat de Valéncia]], pero pronte va deixar els estudis i es va dedicar al periodisme i a la lliteratura. Fundà les revistes ''El Gladiador'', ''El Guante Blanco'' ([[1912]]-[[1918]]) i ''El Sobaquillo'', va treballar en ''El Criterio'', ''El Palleter'', ''[[El Correo Valenciano]] '' i va dirigir ''[[La Correspondencia de Valencia]] '', del que va fer l'orgue oficiós del seu partit, Unió Valencianista Regional (URV), del que fon candidat en diverses eleccions municipals. En l'any [[1901]] va obtindre la flor natural en els [[Jocs Florals]] de Valéncia i en l'any [[1909]] va compondre en el músic [[Josep Serrano Simeón]] l'[[Himne Valencià]] de l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]]. |
| + | |
| + | També fon un dels pioners del cine en el territori [[valencià]], i en l'any [[1923]], a l'escomençar la [[Dictadura de Primo de Rivera]], va rodar els films ''La bruja, La Dolores, La alegria del batallón'', i ''[[Nit d'albaes]] ''. Durant la [[Segona República Espanyola]] fon director del [[Museu Valencià d'Etnografia i Folclor]]. A l'acabar la [[guerra civil espanyola]] el museu fon clausurat, ell mateix fon destituït i li desmontaren els drets d'autor de l'himne. Tot açò ho va deixar moralment desfet, i fins a la seua mort a soles va escriure alguns [[llibrets de falla]]. En l'any [[1949]] la secció filològica de [[Lo Rat Penat]] li va dedicar un homenage pòstum. |
| | | |
| == Obres == | | == Obres == |
| + | |
| + | [[Archiu:Esmax.jpg|thumb|250px|Monument a Maximilià Thous, en [[Valéncia]]]] |
| + | |
| Va escriure numeroses sarsueles, sainets i comèdies: | | Va escriure numeroses sarsueles, sainets i comèdies: |
| | | |
− | * ''de Carcaixent i dolces'' ([[1896]]) | + | * ''De Carcaixent i dolces'' ([[1896]]) |
| * ''Portfolio de Valéncia'' ([[1898]]) | | * ''Portfolio de Valéncia'' ([[1898]]) |
| * ''Moros i cristians'' | | * ''Moros i cristians'' |
Llínea 17: |
Llínea 24: |
| * ''El rei dels auques'' ([[1931]]) | | * ''El rei dels auques'' ([[1931]]) |
| * ''La cua de la rabosa'' ([[1931]]) | | * ''La cua de la rabosa'' ([[1931]]) |
| + | |
| + | == Poema == |
| + | |
| + | === Bandera del meu amor === |
| + | |
| + | {{Cita|Tinc una bella bandera |
| + | |
| + | que té tots els meus amors. |
| + | |
| + | |
| + | La tela es de seda fina |
| + | |
| + | or, roig i blau els colors. |
| + | |
| + | |
| + | Símbol de la meua terra |
| + | |
| + | anyorant i redemptor. |
| + | |
| + | |
| + | Es la seua vera image: |
| + | |
| + | sobre'l camp de blat de l'or |
| + | |
| + | quatre roselles esclaten |
| + | |
| + | baix el blau cel llumenos. |
| + | |
| + | |
| + | Entre els seus plecs quant la enlaire |
| + | |
| + | porta la meua ilusiò. |
| + | |
| + | |
| + | Quant l'or i el grana s'ajunten |
| + | |
| + | al revoltar baix el sol |
| + | |
| + | son com vivissima flama |
| + | |
| + | que dona llum al meu cor.|'Bandera del meu amor', per Maximilià Thous (1932). Citat per [[Manuel Casaña Taroncher]] en el seu l'artícul 'La Senyera, nostra bandera', especial 9 d'Octubre (Las Provincias, 9.10.2008)}} |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| + | |
| * [http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=118 Biografia i obres] | | * [http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=118 Biografia i obres] |
| | | |
| + | [[Categoria:Biografies]] |
| + | [[Categoria:Valencians]] |
| + | [[Categoria:Escritors]] |
| [[Categoria:Escritors valencians]] | | [[Categoria:Escritors valencians]] |
| [[Categoria:Escritors en valencià]] | | [[Categoria:Escritors en valencià]] |
| + | [[Categoria:Sigle XIX]] |
| + | [[Categoria:Sigle XX]] |