Llínea 66: |
Llínea 66: |
| Paralelament a l'expansió territorial de Roma, el llatí es va desenrollar com a llengua lliterària i com a lingua franca, al mateix temps que el grec, que havia tengut estos papers ans. Desde el sigle II a. C., en Plauto i Terencio, fins a l'any 200 d. C. en Apyleyo tenim una forma de llatí que no té cap variació sustancial o una gran expansió territorial. | | Paralelament a l'expansió territorial de Roma, el llatí es va desenrollar com a llengua lliterària i com a lingua franca, al mateix temps que el grec, que havia tengut estos papers ans. Desde el sigle II a. C., en Plauto i Terencio, fins a l'any 200 d. C. en Apyleyo tenim una forma de llatí que no té cap variació sustancial o una gran expansió territorial. |
| | | |
− | == Lliteratura Llatina == | + | == Llliteratura Llatina == |
| El cos de llibres escrits en llatí, reté un legat durader de cultura de l'Antiga Roma. Els romans produiren una extensa cantitat de llibres de [[poesia]], [[comèdia]], [[tragèdia]], [[sàtira]], [[història]] i [[retòrica]], traçant arduament el | | El cos de llibres escrits en llatí, reté un legat durader de cultura de l'Antiga Roma. Els romans produiren una extensa cantitat de llibres de [[poesia]], [[comèdia]], [[tragèdia]], [[sàtira]], [[història]] i [[retòrica]], traçant arduament el |
− | modo d'atres cultures, particularment l'estil de la més maura lliteratura grega. Un temps després de que l'Imperi Romà de occident caiguera, la llengua llatina continuava jugant un paper molt important en la cultura europea occidental. | + | modo d'atres cultures, particularment l'estil de la més maura llliteratura grega. Un temps després de que l'Imperi Romà de occident caiguera, la llengua llatina continuava jugant un paper molt important en la cultura europea occidental. |
| | | |
− | La lliteratura llatina normalment és dividix en distints periodos. En lo que respecta a la primera, la lliteratura primtiva, soles resten unes poques obres sobrevivents, els llibres de Plauto i Terencio; s'han conservat dins dels més populars autors de tots els periodos. Moltes atres, incloint la majoria dels autors prominents del llatí clàssic, han desaparegut, encara que be alguns han segut redescobertes sigles després. | + | La llliteratura llatina normalment és dividix en distints periodos. En lo que respecta a la primera, la llliteratura primtiva, soles resten unes poques obres sobrevivents, els llibres de Plauto i Terencio; s'han conservat dins dels més populars autors de tots els periodos. Moltes atres, incloint la majoria dels autors prominents del llatí clàssic, han desaparegut, encara que be alguns han segut redescobertes sigles després. |
| | | |
− | El periodo del llatí clàssic, quan la lliteratura llatina és ampliament considerada en el seu cap, es dividix en l'Edat Dorada, que cobrix aproximadament el periodo de l'inici de sigle I a. C. fins a la mitat del sigle I d. C.; i l'Edat de Plata, que s'extén fins al sigle II d. C. La lliteratura escrita després de la mitat del sigle II és comúnment denigrà i ignorà. | + | El periodo del llatí clàssic, quan la llliteratura llatina és ampliament considerada en el seu cap, es dividix en l'Edat Dorada, que cobrix aproximadament el periodo de l'inici de sigle I a. C. fins a la mitat del sigle I d. C.; i l'Edat de Plata, que s'extén fins al sigle II d. C. La llliteratura escrita després de la mitat del sigle II és comúnment denigrà i ignorà. |
| | | |
− | En el Renaiximent molts autors clàssics foren redescoberts i el seu estil fon conscientment imitat. Pero sobre tot, imitant a Ciceró, i el seu estil preciat com el perfecte culmen del llatí. El llatí medieval fon freqüentment despreciat com a llatí macarrònic, en qualsevol cas, moltes grans obres de la lliteratura llatina foren produides entre l'antiguetat i l'Edat Mija, encara que no siga dels antics romans. | + | En el Renaiximent molts autors clàssics foren redescoberts i el seu estil fon conscientment imitat. Pero sobre tot, imitant a Ciceró, i el seu estil preciat com el perfecte culmen del llatí. El llatí medieval fon freqüentment despreciat com a llatí macarrònic, en qualsevol cas, moltes grans obres de la llliteratura llatina foren produides entre l'antiguetat i l'Edat Mija, encara que no siga dels antics romans. |
| | | |
− | La lliteratura llatina romana abraça dos parts: la lliteratura indígena i l'imitada. | + | La llliteratura llatina romana abraça dos parts: la llliteratura indígena i l'imitada. |
| | | |
− | *La lliteratura llatina romana indígena ha deixat molts pocs vestigis i soles mos oferix fragments verdaderament arcaics i intents d'arcaisme deliberat que procedixen fundamentalment de temps de la República, dels emperadors i principalment dels Antonins. | + | *La llliteratura llatina romana indígena ha deixat molts pocs vestigis i soles mos oferix fragments verdaderament arcaics i intents d'arcaisme deliberat que procedixen fundamentalment de temps de la República, dels emperadors i principalment dels Antonins. |
| | | |
− | *La lliteratura llatina romana imitada ha produit composicions en que l'inspiració individual se juna a l'imitació més feliç, obres numeroses i triades que mos han aplegat sanceres. A voltes, s'han confós les obres d'orige italià, produccions més tosques del geni agrícola o religios dels primitius romans (que oferixen un caràcter més original), en les copies llatines de les obres mestres de [[Grècia]], que oferixen un encant, una elegància i una suavitat corresponents a una civilisació culta i refinà. En este últim aspecte senyalem la tendència de dos escoles retòriques d'orige grec que tingueren gran influència en Roma: l'asianisme i l'aticisme: Des dels temps de Ciceró estes dos tendències estilístiques del grec entraren de ple en llatí i perduraren durant varis sigles en la lliteratura llatina. | + | *La llliteratura llatina romana imitada ha produit composicions en que l'inspiració individual se juna a l'imitació més feliç, obres numeroses i triades que mos han aplegat sanceres. A voltes, s'han confós les obres d'orige italià, produccions més tosques del geni agrícola o religios dels primitius romans (que oferixen un caràcter més original), en les copies llatines de les obres mestres de [[Grècia]], que oferixen un encant, una elegància i una suavitat corresponents a una civilisació culta i refinà. En este últim aspecte senyalem la tendència de dos escoles retòriques d'orige grec que tingueren gran influència en Roma: l'asianisme i l'aticisme: Des dels temps de Ciceró estes dos tendències estilístiques del grec entraren de ple en llatí i perduraren durant varis sigles en la llliteratura llatina. |
| | | |
− | === Lliteratura enjorn === | + | === Llliteratura enjorn === |
| [[Image:Busto de Marco Tlio Ciceron.jpg|thumb|right|<center>Bust de Marco Túlio [[Ciceró]].</center>]] | | [[Image:Busto de Marco Tlio Ciceron.jpg|thumb|right|<center>Bust de Marco Túlio [[Ciceró]].</center>]] |
| *Poesia: [[Ennio]] | | *Poesia: [[Ennio]] |
Llínea 88: |
Llínea 88: |
| *Comèdia: [[Cecilio]], [[Terencio]], [[Plauto]] | | *Comèdia: [[Cecilio]], [[Terencio]], [[Plauto]] |
| | | |
− | === Lliteratura de la edat d'or === | + | === Llliteratura de la edat d'or === |
| *Poesia: [[Lucrecio]], [[Catulo]], [[Virgilio]], [[Horacio]], [[Ovidio]], [[Tibulo]], [[Propercio]]. | | *Poesia: [[Lucrecio]], [[Catulo]], [[Virgilio]], [[Horacio]], [[Ovidio]], [[Tibulo]], [[Propercio]]. |
| *Prosa: [[Ciceró]], [[Jules César]]. | | *Prosa: [[Ciceró]], [[Jules César]]. |
| *Història: [[Salustio]], [[Livio]], [[Nepote]]. | | *Història: [[Salustio]], [[Livio]], [[Nepote]]. |
| | | |
− | === Lliteratura de l'edat de plata === | + | === Llliteratura de l'edat de plata === |
| *Poesia: [[Estacio]], [[Marcial]], [[Manilio]] | | *Poesia: [[Estacio]], [[Marcial]], [[Manilio]] |
| *Prosa: [[Petronio]], [[Quintiliano]], [[Apuleyo]], [[Asconio]] | | *Prosa: [[Petronio]], [[Quintiliano]], [[Apuleyo]], [[Asconio]] |