Llínea 175: |
Llínea 175: |
| | | |
| [[Image:Davit Miguel Angel.jpg|thumb|right|<center>Davit de [[Miguel Angel]].</center>]] | | [[Image:Davit Miguel Angel.jpg|thumb|right|<center>Davit de [[Miguel Angel]].</center>]] |
− | '''Itàlia''' és reconeguda per el seu art, cultura i numerosissims monuments, entre ells la torre de Pisa i el Coliseu romà, aixina com per la seua gastronomia (plats italians famosos son la pizza i la pasta), el seu vi, el seu estil de vida, la seua pintura, el seu diseny, cin, teatre, lliteratura i musica, en particular l'òpera. | + | '''Itàlia''' és reconeguda per el seu art, cultura i numerosissims monuments, entre ells la torre de Pisa i el Coliseu romà, aixina com per la seua gastronomia (plats italians famosos son la pizza i la pasta), el seu vi, el seu estil de vida, la seua pintura, el seu diseny, cin, teatre, llliteratura i musica, en particular l'òpera. |
| | | |
| El periodo de [[Renaiximent]] europeu començà en Itàlia durant el [[sigle XIV]] i [[sigle XV]]. | | El periodo de [[Renaiximent]] europeu començà en Itàlia durant el [[sigle XIV]] i [[sigle XV]]. |
Llínea 182: |
Llínea 182: |
| La gastronomia de '''Itàlia''' es molt varià, el país fon unificat en el any [[1861]], i les seues cuines reflexen la varietat cultural de les seues regions aixina com la diversitat de sa historia. La cuina italiana està incluida dins de les denominaes gastronomies mediterranees i es imità, aixina com practicà en tot lo món. Es molt corrent que es conega a la gastronomia de '''Itàlia''' per els seus plats mes famosos que son la pizza, la pasta i el risotto, pero el cert és que és una cuina a on existixen els abundants aromes i els sabors del mediterraneu. Es trata d'una cuina en la que s'ha sabut perpetuar les antigues recetes com la polenta (aliment de les legions romanes) que hui en dia poden degustarse en qualsevol trattoria italiana. | | La gastronomia de '''Itàlia''' es molt varià, el país fon unificat en el any [[1861]], i les seues cuines reflexen la varietat cultural de les seues regions aixina com la diversitat de sa historia. La cuina italiana està incluida dins de les denominaes gastronomies mediterranees i es imità, aixina com practicà en tot lo món. Es molt corrent que es conega a la gastronomia de '''Itàlia''' per els seus plats mes famosos que son la pizza, la pasta i el risotto, pero el cert és que és una cuina a on existixen els abundants aromes i els sabors del mediterraneu. Es trata d'una cuina en la que s'ha sabut perpetuar les antigues recetes com la polenta (aliment de les legions romanes) que hui en dia poden degustarse en qualsevol trattoria italiana. |
| | | |
− | === Lliteratura === | + | === Llliteratura === |
− | La lliteratura italiana es tota aquella lliteratura que s'haja escrit en el idioma italià. La configuracio politica de Italia i la seua unificacio com estat unic fon en el [[sigle XIX]], moment en el qual s'adopta el dialecte toscà com llengua oficial en la denominacio de idioma italià; esta decisio fon prenuda fonamentalment degut a la llarga tradicio lliteraria i a les grans figures de la lliteratura que habien utilisat dita llengua previament. Per allo, se considera com autors en italià a tots aquells que hagen utilisàt dita llengua, independentment de que en la seua epoca '''Itàlia''' existiera ya com un estat unic independent en idioma oficial propi. | + | La llliteratura italiana es tota aquella llliteratura que s'haja escrit en el idioma italià. La configuracio politica de Italia i la seua unificacio com estat unic fon en el [[sigle XIX]], moment en el qual s'adopta el dialecte toscà com llengua oficial en la denominacio de idioma italià; esta decisio fon prenuda fonamentalment degut a la llarga tradicio lliteraria i a les grans figures de la llliteratura que habien utilisat dita llengua previament. Per allo, se considera com autors en italià a tots aquells que hagen utilisàt dita llengua, independentment de que en la seua epoca '''Itàlia''' existiera ya com un estat unic independent en idioma oficial propi. |
| | | |
− | Durant l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]] autors com [[Dante Alighieri]] i [[Francesco Petrarca]] varen eixercir una gran influencia sobre la lliteratura europea en general i espanyola en particular, sent adoptaes algunes formes estrofiques com el sonet, la lira o la octava real, al popularisarse els versos endecasilaps i octosilaps. | + | Durant l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]] autors com [[Dante Alighieri]] i [[Francesco Petrarca]] varen eixercir una gran influencia sobre la llliteratura europea en general i espanyola en particular, sent adoptaes algunes formes estrofiques com el sonet, la lira o la octava real, al popularisarse els versos endecasilaps i octosilaps. |
| | | |
| === Deports === | | === Deports === |