Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
9 bytes afegits ,  14:23 10 jun 2013
m
Text reemplaça - 'literatura' a 'lliteratura'
Llínea 319: Llínea 319:  
El [[francés]] acabarà per impondre's a nivell oral en antigues províncies occitaparlants com el [[Poitou-Charentes|Poitou]], la [[Saintonge]] o les [[Charenta]], la [[la Marca (Llemosí)|Marca]] i la [[Baixa Alvèrnia]], aixina com una part de l'actual regió de [[Roine-Alps]]. I sols s'impon en els escrits administratius i jurídics en les regions actualment occitaparlants.
 
El [[francés]] acabarà per impondre's a nivell oral en antigues províncies occitaparlants com el [[Poitou-Charentes|Poitou]], la [[Saintonge]] o les [[Charenta]], la [[la Marca (Llemosí)|Marca]] i la [[Baixa Alvèrnia]], aixina com una part de l'actual regió de [[Roine-Alps]]. I sols s'impon en els escrits administratius i jurídics en les regions actualment occitaparlants.
   −
La [[Revolució Francesa]] empijorarà la situació de l''''occità''', perque els [[jacobins]], baix el pretext de la unitat nacional, imponen el francés com l'única llengua oficial. La contradicció arriba quan, a l'hora que la lliteratura occitana va decaent i a soles es va utilisant en el nivell oral, l''''occità''' s'utilisa com a llengua vehicular per a la [[propaganda]] revolucionària, a fi i efecte que fora ben entesa pel poble.
+
La [[Revolució Francesa]] empijorarà la situació de l''''occità''', perque els [[jacobins]], baix el pretext de la unitat nacional, imponen el francés com l'única llengua oficial. La contradicció arriba quan, a l'hora que la llliteratura occitana va decaent i a soles es va utilisant en el nivell oral, l''''occità''' s'utilisa com a llengua vehicular per a la [[propaganda]] revolucionària, a fi i efecte que fora ben entesa pel poble.
    
La llengua, a pesar d'algunes tentatives lliteràries del [[sigle XVI]] ([[Pèir de Garròs]], [[Isaac Despuech Sage]]), no s'utilisa més que per a usos populars, rarament escrits, fins el [[sigle XIX]], en l'arribada del resorgiment del [[Felibritge]].
 
La llengua, a pesar d'algunes tentatives lliteràries del [[sigle XVI]] ([[Pèir de Garròs]], [[Isaac Despuech Sage]]), no s'utilisa més que per a usos populars, rarament escrits, fins el [[sigle XIX]], en l'arribada del resorgiment del [[Felibritge]].
Llínea 327: Llínea 327:  
=== Les renaixences ===
 
=== Les renaixences ===
 
==== Primera Renaixença ====
 
==== Primera Renaixença ====
Mentres que la llengua estava fortament atacada, anaren apareixent diferents moviments de defensa de la lliteratura occitana. Durant el periot [[1650]]-[[1850]] la llengua va renàixer. Aparegueren diferents corrents lliteraris que intentaven retornar el prestigi a l'occità. El reconeiximent de la lliteratura occitana pot ser atribuït, notablement, a Jacques Boé ([[Jasmin]]) i a [[Jean Reboul]]. Esta primera renaixença preparà l'adveniment del Felibritge. Es pot distinguir entre:
+
Mentres que la llengua estava fortament atacada, anaren apareixent diferents moviments de defensa de la llliteratura occitana. Durant el periot [[1650]]-[[1850]] la llengua va renàixer. Aparegueren diferents corrents lliteraris que intentaven retornar el prestigi a l'occità. El reconeiximent de la llliteratura occitana pot ser atribuït, notablement, a Jacques Boé ([[Jasmin]]) i a [[Jean Reboul]]. Esta primera renaixença preparà l'adveniment del Felibritge. Es pot distinguir entre:
 
* El moviment dels sabis
 
* El moviment dels sabis
 
:Després de l'oblit dels trobadors, sorgix un grup d'erudits a la segona mitat del [[sigle XVIII]], en els círculs aristocràtics meridionals. Este grup es dedica a l'investigació llingüística i lliterària de l'[[Edat Mija]], el [[folclor]], les noveles i els contes campestres, la [[Catarisme|croada dels albigesos]] i l'història del Migdia francés.
 
:Després de l'oblit dels trobadors, sorgix un grup d'erudits a la segona mitat del [[sigle XVIII]], en els círculs aristocràtics meridionals. Este grup es dedica a l'investigació llingüística i lliterària de l'[[Edat Mija]], el [[folclor]], les noveles i els contes campestres, la [[Catarisme|croada dels albigesos]] i l'història del Migdia francés.
Llínea 338: Llínea 338:     
==== Segona Renaixença ====
 
==== Segona Renaixença ====
La segona renaixença lliterària de l'occità tingué lloc en el [[sigle XIX]], baix el liderage de [[Frédéric Mistral]] i el [[Felibritge]] ([[Loïs Romieu]], [[Teodòr Aubanèl]], [[Josèp Romanilha]]) . En esta época, la llengua era utilisada essencialment per la gent rural. Mistral i els seus contemporàneus retornaren el prestigi perdut, dotaren l'occità d'una normativa i d'obres lliteràries. La seua acció estigué barrejada, a vegades, en una voluntat política. Els felibres digueren: «una nació que solament té una lliteratura, una nació que destruix les llengües perifèriques, és una nació indigna del seu destí de nació». L''''occità''', baix la forma del provençal i la grafia avinyonesa, fon difòs més allà de les fronteres de l'antiga Occitània, i encara, hui en dia, la lliteratura mistraliana és estudiada en els [[Escandinàvia|països escandinaus]] i en [[Japó]].
+
La segona renaixença lliterària de l'occità tingué lloc en el [[sigle XIX]], baix el liderage de [[Frédéric Mistral]] i el [[Felibritge]] ([[Loïs Romieu]], [[Teodòr Aubanèl]], [[Josèp Romanilha]]) . En esta época, la llengua era utilisada essencialment per la gent rural. Mistral i els seus contemporàneus retornaren el prestigi perdut, dotaren l'occità d'una normativa i d'obres lliteràries. La seua acció estigué barrejada, a vegades, en una voluntat política. Els felibres digueren: «una nació que solament té una llliteratura, una nació que destruix les llengües perifèriques, és una nació indigna del seu destí de nació». L''''occità''', baix la forma del provençal i la grafia avinyonesa, fon difòs més allà de les fronteres de l'antiga Occitània, i encara, hui en dia, la llliteratura mistraliana és estudiada en els [[Escandinàvia|països escandinaus]] i en [[Japó]].
   −
Mistral ha segut l'únic autor occitaparlant recompensat al més alt nivell per la seua obra. Li fon otorgat el [[premi Nobel de Lliteratura]] en [[1904]], compartit en el [[teatre|dramaturc]] [[Madrit|madrileny]] [[José Echegaray y Eizaguirre]]. La reforma llingüística mistraliana trobà el seu millor ''activista'' en [[August Fourès]] ([[1848]]-[[1891]]), el qual, en els seus múltiples reculls poètics, aclimatà la reforma al Llenguadoc. Més tart, atres escritors del Llenguadoc i del Llemosí, com [[Antonin Perbòsc]] ([[1861]]), [[Prospèr Estieu]] ([[1860]]) i [[Josèp Ros]] ([[1834]]-[[1905]]), intenten unificar la llengua. Restauraren la grafia clàssica i porgaren l'occità de galicismes. El sistema Perbòsc-Estieu es va convertir en la base de la grafia de l'occità modern. Més tart [[Loïs Alibert]] publicà en [[1935]], en [[Barcelona]], la ''Gramàtica occitana segon los parlars lengadocians'', a on perfecciona la grafia.
+
Mistral ha segut l'únic autor occitaparlant recompensat al més alt nivell per la seua obra. Li fon otorgat el [[premi Nobel de Llliteratura]] en [[1904]], compartit en el [[teatre|dramaturc]] [[Madrit|madrileny]] [[José Echegaray y Eizaguirre]]. La reforma llingüística mistraliana trobà el seu millor ''activista'' en [[August Fourès]] ([[1848]]-[[1891]]), el qual, en els seus múltiples reculls poètics, aclimatà la reforma al Llenguadoc. Més tart, atres escritors del Llenguadoc i del Llemosí, com [[Antonin Perbòsc]] ([[1861]]), [[Prospèr Estieu]] ([[1860]]) i [[Josèp Ros]] ([[1834]]-[[1905]]), intenten unificar la llengua. Restauraren la grafia clàssica i porgaren l'occità de galicismes. El sistema Perbòsc-Estieu es va convertir en la base de la grafia de l'occità modern. Més tart [[Loïs Alibert]] publicà en [[1935]], en [[Barcelona]], la ''Gramàtica occitana segon los parlars lengadocians'', a on perfecciona la grafia.
    
==== Época contemporànea ====
 
==== Época contemporànea ====
Llínea 354: Llínea 354:  
** Recordà la importància d'[[Olympe de Gouges]] ([[1748]]-[[1793]]), pionera en el [[feminisme]].
 
** Recordà la importància d'[[Olympe de Gouges]] ([[1748]]-[[1793]]), pionera en el [[feminisme]].
 
* [[Bernat Manciet]] ([[1927]]), este diplomàtic i empresari gascó és un dels poetes paradoxals més ben considerats.
 
* [[Bernat Manciet]] ([[1927]]), este diplomàtic i empresari gascó és un dels poetes paradoxals més ben considerats.
* [[Robèrt Lafont]], llingüiste, historiador de la lliteratura occitana, poeta, noveliste, i dramaturc.
+
* [[Robèrt Lafont]], llingüiste, historiador de la llliteratura occitana, poeta, noveliste, i dramaturc.
* [[Pèire Bec]], especialiste de la llengua i la lliteratura d'oc i escritor. Publicà, en[[1997]], ''Le Siècle d'or de la poésie gasconne (1550-1650)''.
+
* [[Pèire Bec]], especialiste de la llengua i la llliteratura d'oc i escritor. Publicà, en[[1997]], ''Le Siècle d'or de la poésie gasconne (1550-1650)''.
 
* [[Francés Fontan]], fundador dels principis de l'[[etnicisme]].
 
* [[Francés Fontan]], fundador dels principis de l'[[etnicisme]].
 
* atres jovens valors occitans, com [[Rotland Pecot]], [[Silvia Berger]], [[Jacme Landier]] (1952), [[Amarillis Fernandez]] i [[Joan-Frederic Brun]]  
 
* atres jovens valors occitans, com [[Rotland Pecot]], [[Silvia Berger]], [[Jacme Landier]] (1952), [[Amarillis Fernandez]] i [[Joan-Frederic Brun]]  
Llínea 395: Llínea 395:  
*[[Vall d'Aran]]
 
*[[Vall d'Aran]]
 
*[[Aranés]]
 
*[[Aranés]]
*[[Lliteratura occitana]]
+
*[[Llliteratura occitana]]
 
*[[Panoccitanisme]]
 
*[[Panoccitanisme]]
  

Menú de navegació