Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
26 bytes eliminats ,  22:48 17 gin 2009
Llínea 162: Llínea 162:  
===Civils===
 
===Civils===
 
==== '''[[Ajuntament de Castelló de la Plana|Ajuntament]]''' ====. Substituïx el vell "''Palau de la Vila''", construït en lloc pròxim en época medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre 1689 i 1716, sota la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.
 
==== '''[[Ajuntament de Castelló de la Plana|Ajuntament]]''' ====. Substituïx el vell "''Palau de la Vila''", construït en lloc pròxim en época medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre 1689 i 1716, sota la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.
[[image: Castelló de la Plana.Torre Campanar El Fadrí.jpg|thumb|150px|right|"El Fadrí "]]
+
[[Image:El fadri.jpg|thumb|right|Torre campanari '''El Fadri'''.]]
 
==== '''''[[El Fadrí]]''''' ====. de propietat municipal i separat de la veïna cocatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terrassa rematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del ReI, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terrassa. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de "la torre de Pisa de Castelló"
 
==== '''''[[El Fadrí]]''''' ====. de propietat municipal i separat de la veïna cocatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terrassa rematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del ReI, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terrassa. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de "la torre de Pisa de Castelló"
 
==== '''Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus]]''' ====. Proyectat per [[Demetrio Ribes]] en 1917 va ser conclòs en 1932, havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del segle XX. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.
 
==== '''Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus]]''' ====. Proyectat per [[Demetrio Ribes]] en 1917 va ser conclòs en 1932, havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del segle XX. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.
2648

edicions

Menú de navegació