| Aixina mateix, existixen varies asociacions, com la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana (Junta Per la Defensa de la Llengua Asturiana) i Conceyu Abiertu pola Oficialidá (Consell Obert per la Oficialitat) entre atres, i partits polítics com Esquerra Unida (dit Izquierda Xunida en Astúries), el Partíu Asturianista (Partit Asturianiste), UNA, Partit Comuniste dels Pobles d'Espanya-Astúries i Andecha Astur entre atres, que recolzen l'oficialitat de la llengua i realisen exteses campanyes en favor de la oficialitat. | | Aixina mateix, existixen varies asociacions, com la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana (Junta Per la Defensa de la Llengua Asturiana) i Conceyu Abiertu pola Oficialidá (Consell Obert per la Oficialitat) entre atres, i partits polítics com Esquerra Unida (dit Izquierda Xunida en Astúries), el Partíu Asturianista (Partit Asturianiste), UNA, Partit Comuniste dels Pobles d'Espanya-Astúries i Andecha Astur entre atres, que recolzen l'oficialitat de la llengua i realisen exteses campanyes en favor de la oficialitat. |
| La tradició lliteraria, hasda el [[sigle XX]], és escasa: a excepció de Antón de Marirreguera, Xosefa Xovellanos i Antonio Balvidares (sig[[le XVI]]), Xuan María Acebal, Caveda i NAva, Teodoro Cuesta, Pin de Pría o Fernán Coronas ([[sigle XIX]] i primera mitat del XX). | | La tradició lliteraria, hasda el [[sigle XX]], és escasa: a excepció de Antón de Marirreguera, Xosefa Xovellanos i Antonio Balvidares (sig[[le XVI]]), Xuan María Acebal, Caveda i NAva, Teodoro Cuesta, Pin de Pría o Fernán Coronas ([[sigle XIX]] i primera mitat del XX). |
− | És a partir de la democratisació d'[[Espanya]] quan es produix el resorgir (Surdimientu) de la lliteratura en asturià, en autors com Berta Piñán, Esther Prieto, Xuan Bello, Antón García, Miguel Rojo, Carlos Rubiera, Milio Rodríguez Cueto, Pablo Antón Marín Estrada o Martín López-Vega. Tots ells escritores en pretensions universalistes, que renúncien a trobar-se en models localistes i donen al asturià dimensió lliteraria plena. En este procés han tengut gran importància les traduccions de lliteratura extrangera: Albert Camus, Tennesse Williams, Herman Melville, Franz Kafka, T.S. Eliot, Eugénio de Andrade, etc. | + | És a partir de la democratisació d'[[Espanya]] quan es produix el resorgir (Surdimientu) de la llliteratura en asturià, en autors com Berta Piñán, Esther Prieto, Xuan Bello, Antón García, Miguel Rojo, Carlos Rubiera, Milio Rodríguez Cueto, Pablo Antón Marín Estrada o Martín López-Vega. Tots ells escritores en pretensions universalistes, que renúncien a trobar-se en models localistes i donen al asturià dimensió lliteraria plena. En este procés han tengut gran importància les traduccions de llliteratura extrangera: Albert Camus, Tennesse Williams, Herman Melville, Franz Kafka, T.S. Eliot, Eugénio de Andrade, etc. |
| La Acadèmia de la Llengua Asturiana (Academia de la Llingua Asturiana, A.Ll.A) sigué fundada en [[1981]], en la intenció de recuperar la antiga institució que siguera plantejada en el [[sigle XVIII]]. | | La Acadèmia de la Llengua Asturiana (Academia de la Llingua Asturiana, A.Ll.A) sigué fundada en [[1981]], en la intenció de recuperar la antiga institució que siguera plantejada en el [[sigle XVIII]]. |