Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3 bytes afegits ,  14:22 10 jun 2013
m
Text reemplaça - 'literatura' a 'lliteratura'
Llínea 32: Llínea 32:  
De totes maneres el tiranicidi portat a les seues últimes conseqüències només fon mostrat en to de comèdia en ''Els malcasats de Valéncia'' i en una tragèdia pura: ''L'amor constant'', una de les seues dos primeres obres dramàtiques, composta entre [[1596]] i [[1599]]. En esta época el pensament [[Humanisme|humanista]] del [[sigle XVI]] abordava en freqüència estos assunts, com es pot observar en les tragèdies de [[Cristóbal de Virués]]. Posteriorment, d'acort en l'espirit dels pensadors polítics del [[sigle XVII|XVII]], '''Guillem de Castro''' s'abstindrà de propondre el regicidi com a solució als problemes d'un cos social oprimit. No obstant, el tema va seguir present d'alguna manera en ''Les joventuts del Cid. Comèdia segona'' en el tractament del personage de [[Sancho II de Castella]] qui, abusant de les seues prerrogatives reals, desobedix el testament de son pare [[Ferrando I el Magne]] i és mort a traïció per [[Vellido Dolfos]], a qui la providència divina infon valor. Ya no és una decisió humana, sino un castic del Deu cristià contra un mal rei.
 
De totes maneres el tiranicidi portat a les seues últimes conseqüències només fon mostrat en to de comèdia en ''Els malcasats de Valéncia'' i en una tragèdia pura: ''L'amor constant'', una de les seues dos primeres obres dramàtiques, composta entre [[1596]] i [[1599]]. En esta época el pensament [[Humanisme|humanista]] del [[sigle XVI]] abordava en freqüència estos assunts, com es pot observar en les tragèdies de [[Cristóbal de Virués]]. Posteriorment, d'acort en l'espirit dels pensadors polítics del [[sigle XVII|XVII]], '''Guillem de Castro''' s'abstindrà de propondre el regicidi com a solució als problemes d'un cos social oprimit. No obstant, el tema va seguir present d'alguna manera en ''Les joventuts del Cid. Comèdia segona'' en el tractament del personage de [[Sancho II de Castella]] qui, abusant de les seues prerrogatives reals, desobedix el testament de son pare [[Ferrando I el Magne]] i és mort a traïció per [[Vellido Dolfos]], a qui la providència divina infon valor. Ya no és una decisió humana, sino un castic del Deu cristià contra un mal rei.
   −
En el terreny de la comèdia Guillem part sobretot del desenroll minuciós d'una intriga complexa, d'un embroll inteligent, basat en equívocs, malentesos, i virages en la [[peripècia]] que, no obstant, són solucionats com a premi a la virtut dels amants. Insistix en el plantejament dels problemes privats en el matrimoni, lo que és poc habitual en el teatre barroc espanyol. Juan Luis Alborg<ref>Juan Luis Alborg, ''Història de la lliteratura espanyola. Vol. II. Época barroca'', [[Madrit]], Gredos, [[1987]] (1a ed. [[1967]]), ps. 335-344.</ref> aduïx l'eixemple de la doble insatisfacció conjugal de les parelles de ''Els mal casats de [[Valéncia]]''.
+
En el terreny de la comèdia Guillem part sobretot del desenroll minuciós d'una intriga complexa, d'un embroll inteligent, basat en equívocs, malentesos, i virages en la [[peripècia]] que, no obstant, són solucionats com a premi a la virtut dels amants. Insistix en el plantejament dels problemes privats en el matrimoni, lo que és poc habitual en el teatre barroc espanyol. Juan Luis Alborg<ref>Juan Luis Alborg, ''Història de la llliteratura espanyola. Vol. II. Época barroca'', [[Madrit]], Gredos, [[1987]] (1a ed. [[1967]]), ps. 335-344.</ref> aduïx l'eixemple de la doble insatisfacció conjugal de les parelles de ''Els mal casats de [[Valéncia]]''.
    
Un dels seus grans temes és l'anàlisis de la verdadera amistat i l'integritat del valor i la virtut, tot això reflectit en una de les seues obres mestres, ''El curiós impertinent''. També destaca (i ho eixemplifica esta obra) el tractament de la dona com a personage fort que és capaç de manejar les voluntats dels personages circumdants i els fils del propi destí.  
 
Un dels seus grans temes és l'anàlisis de la verdadera amistat i l'integritat del valor i la virtut, tot això reflectit en una de les seues obres mestres, ''El curiós impertinent''. També destaca (i ho eixemplifica esta obra) el tractament de la dona com a personage fort que és capaç de manejar les voluntats dels personages circumdants i els fils del propi destí.  
Llínea 248: Llínea 248:     
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
* A<font size=-2>LBORG</font>, Juan Luis, ''Història de la literatura espanyola. Vol. II. Época barroca'', [[Madrit]], Gredos, [[1987]] (1a ed. 1967), ps. 335-344. ISBN 84-249-3128-9
+
* A<font size=-2>LBORG</font>, Juan Luis, ''Història de la lliteratura espanyola. Vol. II. Época barroca'', [[Madrit]], Gredos, [[1987]] (1a ed. 1967), ps. 335-344. ISBN 84-249-3128-9
 
* A<font size=-2>RATA</font>, Stefano, «Pròleg» a ''Les joventuts del Cid. Comèdia primera'', ed., pról. I notes de Stefano Arata, estudi preliminar d'Aurora Egido, Barcelona, Crítica, [[1996]] (Biblioteca Clàssica, 59), ps. <font size=-2>IX-LXXXII</font>. ISBN 84-7423-767-X
 
* A<font size=-2>RATA</font>, Stefano, «Pròleg» a ''Les joventuts del Cid. Comèdia primera'', ed., pról. I notes de Stefano Arata, estudi preliminar d'Aurora Egido, Barcelona, Crítica, [[1996]] (Biblioteca Clàssica, 59), ps. <font size=-2>IX-LXXXII</font>. ISBN 84-7423-767-X
 
* C<font size=-2>AZAL</font>, Françoise, [http://cvc.Cervantes.Es/obref/criticador/PDF/072/072_095.Pdf «Romancer i reescriptura dramàtica: Les Joventuts del Cid»], ''Criticador'' núm. 72, Universitat de Toulouse-Le Mirail, 1998, ps. 93-123. ISSN 0247-381X [http://cvc.Cervantes.Es/obref/criticador/PDF/072/072_095.Pdf]
 
* C<font size=-2>AZAL</font>, Françoise, [http://cvc.Cervantes.Es/obref/criticador/PDF/072/072_095.Pdf «Romancer i reescriptura dramàtica: Les Joventuts del Cid»], ''Criticador'' núm. 72, Universitat de Toulouse-Le Mirail, 1998, ps. 93-123. ISSN 0247-381X [http://cvc.Cervantes.Es/obref/criticador/PDF/072/072_095.Pdf]
Llínea 270: Llínea 270:  
* W<font size=-2>EIGER</font>, Jhon G., ''Cap a la comèdia. Dels valencians a Lope'', Barcelona, Planeta, 1978.
 
* W<font size=-2>EIGER</font>, Jhon G., ''Cap a la comèdia. Dels valencians a Lope'', Barcelona, Planeta, 1978.
 
* W<font size=-2>ILSÀS</font>, William E., ''Guillén de Castro'', New York, Twayne Publishers, 1973.
 
* W<font size=-2>ILSÀS</font>, William E., ''Guillén de Castro'', New York, Twayne Publishers, 1973.
* W<font size=-2>ILSÀS</font>, Edward M. i Duncan M<font size=-2>SENTIR</font>, ''Història de la literatura espanyola, vol. 3: Sigle d'Or: teatre'', Barcelona, Ariel, 1985 (6a ed. Rev.), ps. 138-140. ISBN 84-344-8354-8
+
* W<font size=-2>ILSÀS</font>, Edward M. i Duncan M<font size=-2>SENTIR</font>, ''Història de la lliteratura espanyola, vol. 3: Sigle d'Or: teatre'', Barcelona, Ariel, 1985 (6a ed. Rev.), ps. 138-140. ISBN 84-344-8354-8
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Menú de navegació