Canvis

== Monuments ==

== Monuments ==

=== Monuments religiosos ===

==== Monuments religiosos ====

==== '''Església [[Cocatedral de Santa Maria (Castelló)|Cocatedral de Santa Maria]] la Major''' ====

===== '''Església [[Cocatedral de Santa Maria (Castelló)|Cocatedral de Santa Maria]] la Major''' =====

. De l'antiga església gòtica del segle XIV, destruïda en [[1936]], tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. Era obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al carrer archipreste Balaguer, que apareix documentada en 1382 com a obra de Guillem coll. La porta del nort, o de la plaça de l'Herba, de 1420, presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la fachada principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats.  

. De l'antiga església gòtica del segle XIV, destruïda en [[1936]], tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. Era obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al carrer archipreste Balaguer, que apareix documentada en 1382 com a obra de Guillem coll. La porta del nort, o de la plaça de l'Herba, de 1420, presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la fachada principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats.  

===== '''[[Palau Episcopal de Castelló|Palau Episcopal]]''' =====.

==== '''[[Palau Episcopal de Castelló|Palau Episcopal]]''' ====.

===== '''[[Basílica de la Mare de Deu del Lledó]]''' =====

==== '''[[Basílica de la Mare de Deu del Lledó]]''' ====

. La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a 1366. El santuari, ara en dignitat de basílica Menor, va ser construït entre 1724 i 1766 sobre altres dos més antics d'orige medieval.

. La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a 1366. El santuari, ara en dignitat de basílica Menor, va ser construït entre 1724 i 1766 sobre altres dos més antics d'orige medieval.

====Civils====

===Civils===

===== '''[[Ajuntament de Castelló de la Plana|Ajuntament]]''' =====. Substituïx el vell "''Palau de la Vila''", construït en lloc pròxim en época medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre 1689 i 1716, sota la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.

==== '''[[Ajuntament de Castelló de la Plana|Ajuntament]]''' ====. Substituïx el vell "''Palau de la Vila''", construït en lloc pròxim en época medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre 1689 i 1716, sota la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.

[[image: Castelló de la Plana.Torre Campanar El Fadrí.jpg|thumb|150px|right|"El Fadrí "]]

[[image: Castelló de la Plana.Torre Campanar El Fadrí.jpg|thumb|150px|right|"El Fadrí "]]

===== '''''[[El Fadrí]]''''' =====. de propietat municipal i separat de la veïna cocatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terrassa rematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del ReI, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terrassa. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de "la torre de Pisa de Castelló"

==== '''''[[El Fadrí]]''''' ====. de propietat municipal i separat de la veïna cocatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terrassa rematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del ReI, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terrassa. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de "la torre de Pisa de Castelló"

===== '''Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus]]''' =====. Proyectat per [[Demetrio Ribes]] en 1917 va ser conclòs en 1932, havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del segle XX. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.

==== '''Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus]]''' ====. Proyectat per [[Demetrio Ribes]] en 1917 va ser conclòs en 1932, havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del segle XX. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.

  ====='''[[Museus de Castelló|Museu de Belles Arts]]''' =====

  ===='''[[Museus de Castelló|Museu de Belles Arts]]''' ====

  ====='''[[Llonja del Cànem]]''' =====

  ===='''[[Llonja del Cànem]]''' ====

  ====='''[[parc Ribalta (Castelló)|'''parc Ribalta]]''' =====

  ===='''[[parc Ribalta (Castelló)|'''parc Ribalta]]''' ====

  =====[[Plaça de la Independència (Castelló)|'''Plaça de la Independència''']]:''la [[Fanal]]'' =====

  ====[[Plaça de la Independència (Castelló)|'''Plaça de la Independència''']]:''la [[Fanal]]'' ====

===Atres===

===Atres===