Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte eliminat ,  14:02 10 jun 2013
m
Text reemplaça - 'mijans' a 'mitat'
Llínea 28: Llínea 28:  
Al marge de la [[Bíblia]], el més antic text escrit en alfabet hebreu data del sigle IX a. C. Ad esta época pertany l'[[estela de Moab]], escrita en dialecte cananeu-moabita, en la qual [[Mesha]], rei de [[Moab]], descriu els seus triumfos contra [[Omrí]], el rei d'Israel. Guarda gran paralelisme en el segon llibre dels Reis, capítul 3.
 
Al marge de la [[Bíblia]], el més antic text escrit en alfabet hebreu data del sigle IX a. C. Ad esta época pertany l'[[estela de Moab]], escrita en dialecte cananeu-moabita, en la qual [[Mesha]], rei de [[Moab]], descriu els seus triumfos contra [[Omrí]], el rei d'Israel. Guarda gran paralelisme en el segon llibre dels Reis, capítul 3.
   −
En la estela de Tel Dan, escrita en hebreu a mijans del sigle VIII a. C., commemora les victòries del rei siri Hazael sobre Joram, fill de Acab, rei d'Israel, i sobre Ocozies fill de Joram rei de Judà, de la dinastia de Davit. És la menció escrita més antiga respecte ad esta dinastia.
+
En la estela de Tel Dan, escrita en hebreu a mitat del sigle VIII a. C., commemora les victòries del rei siri Hazael sobre Joram, fill de Acab, rei d'Israel, i sobre Ocozies fill de Joram rei de Judà, de la dinastia de Davit. És la menció escrita més antiga respecte ad esta dinastia.
    
El hebreu deixà de parlar-se al voltant del sigle I a. C. encara que va seguir utilisant.se en la lliteratura i, sobre tot, en la llitúrgia i en propòsits acadèmics. En Palestina fon substitut com a llengua parlada principalment per l'[[Idioma arameu|arameu]]. En quant a la diàspora judea, les seues llengües comuns han segut històricament sobre tot dos: el [[Idioma yidis|yidis]] entre els judeus dits ashkenazies (centre i est d'Europa) i el ladí o judeu-espanyol entre els dits sefardites (conca mediterrànea).
 
El hebreu deixà de parlar-se al voltant del sigle I a. C. encara que va seguir utilisant.se en la lliteratura i, sobre tot, en la llitúrgia i en propòsits acadèmics. En Palestina fon substitut com a llengua parlada principalment per l'[[Idioma arameu|arameu]]. En quant a la diàspora judea, les seues llengües comuns han segut històricament sobre tot dos: el [[Idioma yidis|yidis]] entre els judeus dits ashkenazies (centre i est d'Europa) i el ladí o judeu-espanyol entre els dits sefardites (conca mediterrànea).

Menú de navegació