Canvis

El capitalisme es basa ideològicament en una [[economia]] en la qual el [[economia de mercat|mercat]] predomina, açò usualment es dòna, encara que hi ha importants excepcions ademés de les polèmiques sobre qué ha de ser denominat lliure mercat o lliure empresa. En este es duen a terme les transaccions econòmiques entre persones, empreses i organisacions que oferixen productes i les que els demanden. El mercat, per mig de les [[llei de l'oferta i la demanda|lleis de l'oferta i la demanda]], regula els preus segons els quals s'intercanvien les mercaderies (bens i servicis), permet l'assignació de recursos i la distribució de la riquea entre els individus.  

El capitalisme es basa ideològicament en una [[economia]] en la qual el [[economia de mercat|mercat]] predomina, açò usualment es dòna, encara que hi ha importants excepcions ademés de les polèmiques sobre qué ha de ser denominat lliure mercat o lliure empresa. En este es duen a terme les transaccions econòmiques entre persones, empreses i organisacions que oferixen productes i les que els demanden. El mercat, per mig de les [[llei de l'oferta i la demanda|lleis de l'oferta i la demanda]], regula els preus segons els quals s'intercanvien les mercaderies (bens i servicis), permet l'assignació de recursos i la distribució de la riquea entre els individus.  

Cada un dels '''actors del mercat''' actua segons el seu propi interés; per eixemple, el capitaliste, qui posseïx els recursos i el capital, busca la maximisació del benefici propi per mitjà de l'acumulació i reproducció dels recursos, del capital; els treballadors, els que treballen per la recompensa material que reben (el salari) i, finalment, els consumidors, els que busquen obtindre la major satisfacció o utilitat adquirint el que volen i necessiten al menor preu possible.  

Cada un dels '''actors del mercat''' actua segons el seu propi interés; per eixemple, el capitaliste, qui posseïx els recursos i el capital, busca la maximisació del benefici propi per mig de l'acumulació i reproducció dels recursos, del capital; els treballadors, els que treballen per la recompensa material que reben (el salari) i, finalment, els consumidors, els que busquen obtindre la major satisfacció o utilitat adquirint el que volen i necessiten al menor preu possible.  

La '''doctrina política''' que històricament ha encapçalat la defensa i implantació d'este [[sistema econòmic]] i polític ha sigut el [[lliberalisme]] econòmic i [[lliberalisme clàssic|clàssic]] del qual es considera els seus pares fundadors a [[John Locke]], [[Juan de Mariana]], [[Adam Smith]] i [[Benjamin Franklin]]. El pensament lliberal clàssic sosté en economia que el [[govern]] ha de reduir-se a la seua mínima expressió. Només ha d'encarregar-se de l'ordenament jurídic que garantise el respecte de la propietat privada, la defensa de les nomenades [[llibertat negativa|llibertats negatives]]: els drets civils i polítics , el control de la seguritat interna i externa (justícia i protecció), i eventualment la implantació de polítiques per a garantisar el lliure el funcionament dels mercats, ya que la presència de l'Estat en l'economia pertorbaria el seu funcionament. Els seus representants contemporàneus més prominents són [[Ludwig Von mises]] i [[Friedrich Hayek]] per part de la nomenada [[Escola austríaca|Escola de Viena]] d'economia; [[George Stigler]] i [[Milton Friedman]] per part de la crida [[Escola de Chicago]], existint profundes diferències entre endòs.

La '''doctrina política''' que històricament ha encapçalat la defensa i implantació d'este [[sistema econòmic]] i polític ha sigut el [[lliberalisme]] econòmic i [[lliberalisme clàssic|clàssic]] del qual es considera els seus pares fundadors a [[John Locke]], [[Juan de Mariana]], [[Adam Smith]] i [[Benjamin Franklin]]. El pensament lliberal clàssic sosté en economia que el [[govern]] ha de reduir-se a la seua mínima expressió. Només ha d'encarregar-se de l'ordenament jurídic que garantise el respecte de la propietat privada, la defensa de les nomenades [[llibertat negativa|llibertats negatives]]: els drets civils i polítics , el control de la seguritat interna i externa (justícia i protecció), i eventualment la implantació de polítiques per a garantisar el lliure el funcionament dels mercats, ya que la presència de l'Estat en l'economia pertorbaria el seu funcionament. Els seus representants contemporàneus més prominents són [[Ludwig Von mises]] i [[Friedrich Hayek]] per part de la nomenada [[Escola austríaca|Escola de Viena]] d'economia; [[George Stigler]] i [[Milton Friedman]] per part de la crida [[Escola de Chicago]], existint profundes diferències entre endòs.