Canvis

En general, la '''llògica''' (terme que prové del [[grec]] clàssic λόγος [[logos]]; i que significava ''paraula'', ''pensament'', ''idea'', ''argument'', ''explicació'', ''raó'' o ''principi'') és l'estudi dels sistemes de raonament correcte, és dir, dels sistemes de raonament que un ser racional podria utilitzar per raonar. La llògica s'ocupa de determinar quines formes d'[[inferència]] i de [[demostració]] són vàlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la de [[conseqüència llògica]].

En general, la '''llògica''' (terme que prové del [[grec]] clàssic λόγος [[logos]]; i que significava ''paraula'', ''pensament'', ''idea'', ''argument'', ''explicació'', ''raó'' o ''principi'') és l'estudi dels sistemes de raonament correcte, és dir, dels sistemes de raonament que un ser racional podria utilisar per raonar. La llògica s'ocupa de determinar quines formes d'[[inferència]] i de [[demostració]] són vàlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la de [[conseqüència llògica]].

Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.

Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.