Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  18:24 7 jun 2013
m
Text reemplaça - 'sota' a 'baix'
Llínea 12: Llínea 12:  
Els hugonots van sofrir persecució des del començament de la [[Reforma Protestant]], pero el rei [[Francesc I de França]] (que va regnar de [[1515]] - [[1547]]), els va protegir de les polítiques parlamentàries que s'havien planejat per a exterminar-los. Després de l'Afer de Placards de [[1534]], el rei va canviar d'opinió, i va permetre'n la persecució, que va ser feroç. El número d'hugonots, va créixer ràpidament entre [[1555]] i [[1562]], principalment entre els nobles i els habitants de les grans ciutats. Els opositors al moviment llavors van nomenar "hugonots" als membres d'este moviment, pero ells es van referir a si mateixos com a "reformats". El [[1562]] el número d'hugonots va arribar als dos millons, especialment al sur i centre del país. En este any es va proclamar l'[[Edicte d'Orleans]], que declarava la fi de la persecució, pero la tensió aumentava en la violència als carrers.
 
Els hugonots van sofrir persecució des del començament de la [[Reforma Protestant]], pero el rei [[Francesc I de França]] (que va regnar de [[1515]] - [[1547]]), els va protegir de les polítiques parlamentàries que s'havien planejat per a exterminar-los. Després de l'Afer de Placards de [[1534]], el rei va canviar d'opinió, i va permetre'n la persecució, que va ser feroç. El número d'hugonots, va créixer ràpidament entre [[1555]] i [[1562]], principalment entre els nobles i els habitants de les grans ciutats. Els opositors al moviment llavors van nomenar "hugonots" als membres d'este moviment, pero ells es van referir a si mateixos com a "reformats". El [[1562]] el número d'hugonots va arribar als dos millons, especialment al sur i centre del país. En este any es va proclamar l'[[Edicte d'Orleans]], que declarava la fi de la persecució, pero la tensió aumentava en la violència als carrers.
   −
Les [[Guerres de Religió]] a França van començar en la massacre a Vassy l'[[1 de març]] de [[1562]]. Els hugonots es van transformar en un moviment polític, després d'això. Els predicadors protestants van agrupar un potent eixèrcit, sota el liderage de l'almirant Gaspard de Coligny. [[Enric III de Navarra]] i la [[Casa de Borbó]] es van aliar als hugonots, donant recursos al moviment, el qual va tindre 60 ciutats fortificades i va ser una amenaça seriosa per la corona catòlica i al poder de París.  
+
Les [[Guerres de Religió]] a França van començar en la massacre a Vassy l'[[1 de març]] de [[1562]]. Els hugonots es van transformar en un moviment polític, després d'això. Els predicadors protestants van agrupar un potent eixèrcit, baix el liderage de l'almirant Gaspard de Coligny. [[Enric III de Navarra]] i la [[Casa de Borbó]] es van aliar als hugonots, donant recursos al moviment, el qual va tindre 60 ciutats fortificades i va ser una amenaça seriosa per la corona catòlica i al poder de París.  
    
Durant la Massacre del dia de Sant Bertomeu ([[24 d'agost]] de 1562), més de 70.000 hugonots van ser assessinats, entre ells el filòsof [[Petrus Ramus]] i els nobles Armand de Clermont de Piles o Saint-Jean-d'Angely. Es va firmar l'amnistia el [[1573]], pero l'any següent va començar una atra guerra que va acabar quan Enric III de Navarra, llavors rei de França, es va convertir al [[catolicisme]], i va proclamar l'[[Edicte de Nantes]], el qual donava igualtat de drets als protestants i als catòlics, per be que declarava el catolicisme com a religió oficial de l'estat i en protegia llors interessos atés que prohibia la fundació de noves esglésies protestants en àrees controlades per catòlics.
 
Durant la Massacre del dia de Sant Bertomeu ([[24 d'agost]] de 1562), més de 70.000 hugonots van ser assessinats, entre ells el filòsof [[Petrus Ramus]] i els nobles Armand de Clermont de Piles o Saint-Jean-d'Angely. Es va firmar l'amnistia el [[1573]], pero l'any següent va començar una atra guerra que va acabar quan Enric III de Navarra, llavors rei de França, es va convertir al [[catolicisme]], i va proclamar l'[[Edicte de Nantes]], el qual donava igualtat de drets als protestants i als catòlics, per be que declarava el catolicisme com a religió oficial de l'estat i en protegia llors interessos atés que prohibia la fundació de noves esglésies protestants en àrees controlades per catòlics.

Menú de navegació