Llínea 1: |
Llínea 1: |
| L''''Antàrtica''', també denominat '''Continent Antàrtic''' o '''Antàrtica''', és un [[continent]] que circumda el [[Pol Sur]]. La definició més comuna comprén com Antàrtica els territoris al sur del paralel 60º S, que coincidix en la zona baix el [[Tractat Antàrtic]]. Atenent més a la [[geografia física]], el llímit estaria en la [[Convergència Antàrtica]], incloent per eixemple les illes [[Geòrgies del Sur]] i [[Sandwich del Sur]] (prop del [[Amèrica|continent americà]]). Té una forma quasi circular de 4.500 [[Quilómetro|km]] de diàmetro i presenta dos pronunciats entrants que formen una angosta península en forma de "S", proyectada sobre l'extrem austral de [[Sur-Amèrica]]. | | L''''Antàrtica''', també denominat '''Continent Antàrtic''' o '''Antàrtica''', és un [[continent]] que circumda el [[Pol Sur]]. La definició més comuna comprén com Antàrtica els territoris al sur del paralel 60º S, que coincidix en la zona baix el [[Tractat Antàrtic]]. Atenent més a la [[geografia física]], el llímit estaria en la [[Convergència Antàrtica]], incloent per eixemple les illes [[Geòrgies del Sur]] i [[Sandwich del Sur]] (prop del [[Amèrica|continent americà]]). Té una forma quasi circular de 4.500 [[Quilómetro|km]] de diàmetro i presenta dos pronunciats entrants que formen una angosta península en forma de "S", proyectada sobre l'extrem austral de [[Sur-Amèrica]]. |
| | | |
− | És el continent més elevat de la [[Terra]], en una altitut mijana de 2.000 [[msnm]]. Alberga al voltant del 80% del [[aigua dolça]] del planeta. És també el continent en la mijana d'humitat més davall de la Terra i el de temperatura mijana més baixa. | + | És el continent més elevat de la [[Terra]], en una altitut mija de 2.000 [[msnm]]. Alberga al voltant del 80% del [[aigua dolça]] del planeta. És també el continent en la mija d'humitat més davall de la Terra i el de temperatura mija més baixa. |
| | | |
| El [[montanya Erebus]] és un [[volcà]] actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de [[illa de Ross]]. La seua elevació és de 3.794 [[msnm]]. El punt més alt del continent és el [[masís Vinson]], en 4.892 msnm . | | El [[montanya Erebus]] és un [[volcà]] actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de [[illa de Ross]]. La seua elevació és de 3.794 [[msnm]]. El punt més alt del continent és el [[masís Vinson]], en 4.892 msnm . |
| | | |
− | La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí [[inlandsis]]; la grossària mijana del gel que cobrix el continent és de 2.500 m; la màxima grossària registrada és de 4.776 m, en la [[Terra Adelia]] ({{coord|69|54|S|135|12|E}}), la qual cosa equival a quasi 5 km de gel sobre alguns llocs de l'estructura rocosa de l'Antàrtida. A l'inlandsis o cala glaciar de l'Antàrtica correspon aproximadament el 90% de la [[criosfera]] del planeta Terra. | + | La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí [[inlandsis]]; la grossària mija del gel que cobrix el continent és de 2.500 m; la màxima grossària registrada és de 4.776 m, en la [[Terra Adelia]] ({{coord|69|54|S|135|12|E}}), la qual cosa equival a quasi 5 km de gel sobre alguns llocs de l'estructura rocosa de l'Antàrtida. A l'inlandsis o cala glaciar de l'Antàrtica correspon aproximadament el 90% de la [[criosfera]] del planeta Terra. |
| | | |
| En certes zones, la cala glaciar supera àmpliament els llímits del continent, formant extenses ''barreres'' sobre les grans abadies de l'oceà glaciar Antàrtic. Les més importants són la [[barrera de gel de Ross]], la [[Barrera de gels Ronne|barrera de Ronne]], la [[Barrera de gels Filchner|barrera de Filchner]] i la [[Barrera de gels Larsen A|barrera de Larsen A]] (la [[Barrera de gels Larsen B]] lliteralment se fongué en el [[2002]] degut al ''calfament global''). En certes zones de contacte del llímit exterior de les mencionades barreres es formen zones d'aigües oceàniques superficials relativament càlides. | | En certes zones, la cala glaciar supera àmpliament els llímits del continent, formant extenses ''barreres'' sobre les grans abadies de l'oceà glaciar Antàrtic. Les més importants són la [[barrera de gel de Ross]], la [[Barrera de gels Ronne|barrera de Ronne]], la [[Barrera de gels Filchner|barrera de Filchner]] i la [[Barrera de gels Larsen A|barrera de Larsen A]] (la [[Barrera de gels Larsen B]] lliteralment se fongué en el [[2002]] degut al ''calfament global''). En certes zones de contacte del llímit exterior de les mencionades barreres es formen zones d'aigües oceàniques superficials relativament càlides. |
| | | |
| [[Categoria:Continents]] | | [[Categoria:Continents]] |