Canvis

Llector insaciable, va formant una biblioteca que li permetria, en apenes 26 anys escriure una ''Historia de la filosofia'' citant texts originals que prenia d'entre els seus llibres. Depren [[grec]] per indicació de [[Zubiri]], i llegint la primera edició de ''Sein und Zeit'' de [[Heidegger]] en [[1934]] perfecciona l'[[alemà]] que havia deprés en les classes de bachiller en [[Manuel Manzanares]]. La seua primera publicació de certa entitat es la seua participació en el llibre ''Juventud en el mundo antiguo'', editat en 1934 (arreplegava texts de Marías, [[Carlos Alonso del Real]] i [[Manuel Granell]]) narrant la travessia universitaria que en [[1933]] realisaren estos estudiants pel mar [[Mediterràneu]], i en el que també participaren [[Salvador Espriu]], [[Enrique Lafuente Ferrari]], [[Luis Díez del Corral]], [[Antonio Rodríguez Huéscar]], etc.). Aixina mateixa, en 1934 publica una traducció d'[[Auguste Comte]], per comanda d'Ortega y Gasset.

Llector insaciable, va formant una biblioteca que li permetria, en apenes 26 anys escriure una ''Historia de la filosofia'' citant texts originals que prenia d'entre els seus llibres. Depren [[grec]] per indicació de [[Zubiri]], i llegint la primera edició de ''Sein und Zeit'' de [[Heidegger]] en [[1934]] perfecciona l'[[alemà]] que havia deprés en les classes de bachiller en [[Manuel Manzanares]]. La seua primera publicació de certa entitat es la seua participació en el llibre ''Juventud en el mundo antiguo'', editat en 1934 (arreplegava texts de Marías, [[Carlos Alonso del Real]] i [[Manuel Granell]]) narrant la travessia universitaria que en [[1933]] realisaren estos estudiants pel mar [[Mediterràneu]], i en el que també participaren [[Salvador Espriu]], [[Enrique Lafuente Ferrari]], [[Luis Díez del Corral]], [[Antonio Rodríguez Huéscar]], etc.). Aixina mateixa, en 1934 publica una traducció d'[[Auguste Comte]], per comanda d'Ortega y Gasset.

Marías obté la llicenciatura en [[juny]] de 1936. Un més despres començà la [[Guerra Civil Espanyola]]. Marías s'allistà en les files republicanes, pero per la seua miopia no marcha al front, quedant en el servici de traducció donats els seus coneiximents de [[francés]], alemà i [[anglés]], entre atres. Durant la guerra participà en revistes com [[Hora de España]]. Després de la [[batalla de l'Ebre|desastre de l'Ebre]] i la rapida ocupació de [[Catalunya]], Marías recolzarà la constitució del [[Consell Nacional de Defensa]] propugnat per qui fon mestre en la seua Facultat [[Julián Besteiro]], [[José Miaja]], [[Cipriano Mera]] i [[Segismundo Casado]] en les pagines del ''[[ABC (Espanya)|ABC]]'' republicà, mediant editorials que apareixqueren sense firma. En les seues memories, Marías reproduix l'ultim d'eixos artículs, «La grandea del Consell Nacional de Defensa» i proporciona un testimoni molt interessant al voltant dels últims dies de guerra en Madrit [[Luis Español]] destacà la veracitat d'eixe testimoni, i publicà alguns dels contats editorials. Després de la mort de Marías, el seu discipul Helio Carpintero publicà l'integritat dels editorials de Marías.

Marías obté la llicenciatura en [[juny]] de 1936. Un més despres començà la [[Guerra Civil Espanyola]]. Marías s'allistà en les files republicanes, pero per la seua miopia no marcha al front, quedant en el servici de traducció donats els seus coneiximents de [[francés]], alemà i [[anglés]], entre atres. Durant la guerra participà en revistes com [[Hora de España]]. Després de la [[batalla de l'Ebre|desastre de l'Ebre]] i la rapida ocupació de [[Catalunya]], Marías recolzarà la constitució del [[Consell Nacional de Defensa]] propugnat per qui fon mestre en la seua Facultat [[Julián Besteiro]], [[José Miaja]], [[Cipriano Mera]] i [[Segismundo Casado]] en les pagines del ''[[ABC (Espanya)|ABC]]'' republicà, mediant editorials que apareixqueren sense firma. En les seues memories, Marías reproduix l'últim d'eixos artículs, «La grandea del Consell Nacional de Defensa» i proporciona un testimoni molt interessant al voltant dels últims dies de guerra en Madrit [[Luis Español]] destacà la veracitat d'eixe testimoni, i publicà alguns dels contats editorials. Després de la mort de Marías, el seu discipul Helio Carpintero publicà l'integritat dels editorials de Marías.

Acabada la guerra fon denunciat per un dels seus millors amics, Carlos Alonso del Real. Dita denuncia fon recolzada per un professor d'arqueologia, [[Julio Martínez Santa-Olalla]], i contà en el testimoni del noveliste [[Darío Fernández Flórez]]. Marías passà uns mesos en la presó i pogué ser fusilat. Li ajudaren a eixir lliure, entre atres, [[Salvador Lisarrague]], [[Camilo José Cela]], Manuel Mindán Manero i la familia d'Ortega. Aixo sí, se trobà en el vet i l'hostilitat d'un regim que li tancà totes les portes: no pogué obtindre el doctorat fins [[1951]], puix la seua tesis sobre el [[Augusto José Alfonso Gratry|padre Gratry]], presentada en [[1942]], fon suspesa en un episodi d'escandalós sectarisme; no pogué accedir a la docencia universitaria, pese a una vocació fortament arrelada en la seua persona, i quan els vents foren menys tempestuosos i li oferiren integrar-se en l'Universitat denegà l'oferiment per negar-se a jurar els Principis Fonamentals del Moviment (que devien jurar tots els funcionaris i professors, també aquells que després abjurarien sorolladament del Franquisme). Per últim, no pogué publicar en prensa fins entrats els anys cinquanta. En eixe ambient hagué de guanyar-se la vida traduint llibres (de [[Paul Hazard]], [[Leibniz]], [[Séneca]], [[Wilhelm Dilthey]], [[Karl Bühler]], etc), donant classes en una academia (Aula Nueva) creada en un grup d'amics, i després, mediant conferencies i charrades, en Espanya i fora d'ella.

Acabada la guerra fon denunciat per un dels seus millors amics, Carlos Alonso del Real. Dita denuncia fon recolzada per un professor d'arqueologia, [[Julio Martínez Santa-Olalla]], i contà en el testimoni del noveliste [[Darío Fernández Flórez]]. Marías passà uns mesos en la presó i pogué ser fusilat. Li ajudaren a eixir lliure, entre atres, [[Salvador Lisarrague]], [[Camilo José Cela]], Manuel Mindán Manero i la familia d'Ortega. Aixo sí, se trobà en el vet i l'hostilitat d'un regim que li tancà totes les portes: no pogué obtindre el doctorat fins [[1951]], puix la seua tesis sobre el [[Augusto José Alfonso Gratry|padre Gratry]], presentada en [[1942]], fon suspesa en un episodi d'escandalós sectarisme; no pogué accedir a la docencia universitaria, pese a una vocació fortament arrelada en la seua persona, i quan els vents foren menys tempestuosos i li oferiren integrar-se en l'Universitat denegà l'oferiment per negar-se a jurar els Principis Fonamentals del Moviment (que devien jurar tots els funcionaris i professors, també aquells que després abjurarien sorolladament del Franquisme). Per últim, no pogué publicar en prensa fins entrats els anys cinquanta. En eixe ambient hagué de guanyar-se la vida traduint llibres (de [[Paul Hazard]], [[Leibniz]], [[Séneca]], [[Wilhelm Dilthey]], [[Karl Bühler]], etc), donant classes en una academia (Aula Nueva) creada en un grup d'amics, i després, mediant conferencies i charrades, en Espanya i fora d'ella.

A este llibre li seguiran mes de setanta: Marías, que no pogue complir la seua vocacio de mestre en Espanya, se bolcà en l'escritura per a suplir esta carencia i per a, ademes, evitar caure en lo que els seus dos mestres principals, [[Ortega y Gasset]] i [[Unamuno]], havien incorregut: deixar proyectes inacabats, llibres anunciats pero no escrits.

A este llibre li seguiran mes de setanta: Marías, que no pogue complir la seua vocacio de mestre en Espanya, se bolcà en l'escritura per a suplir esta carencia i per a, ademes, evitar caure en lo que els seus dos mestres principals, [[Ortega y Gasset]] i [[Unamuno]], havien incorregut: deixar proyectes inacabats, llibres anunciats pero no escrits.

En [[1948]], junt en Ortega y Gasset, funda l'Institut d'Humanitats de Madrit, de curta pero fecunda vida. Prou temps despres, crega el Seminari d'Humanitats, pel que passaren grans noms de l'intelectualitat espanyola de l'ultim terç del sigle XX, com [[Miguel Artola]], [[Carmen Martín Gaite]], [[Heliodoro Carpintero]], [[Gonzalo Anes]], etc.

En [[1948]], junt en Ortega y Gasset, funda l'Institut d'Humanitats de Madrit, de curta pero fecunda vida. Prou temps despres, crega el Seminari d'Humanitats, pel que passaren grans noms de l'intelectualitat espanyola de l'últim terç del sigle XX, com [[Miguel Artola]], [[Carmen Martín Gaite]], [[Heliodoro Carpintero]], [[Gonzalo Anes]], etc.

Entre els seus discipuls està el filosof chile-espanyol [[Francisco Soler Grima]] (Málaga, Espanya, 1924 – Viña del Mar, Chile, 1982), qui li dedicà el seu llibre ''Hacia Ortega I. El mito del origen del hombre'', Editorial Universitaria, Santiago de Chile, 1965.

Entre els seus discipuls està el filosof chile-espanyol [[Francisco Soler Grima]] (Málaga, Espanya, 1924 – Viña del Mar, Chile, 1982), qui li dedicà el seu llibre ''Hacia Ortega I. El mito del origen del hombre'', Editorial Universitaria, Santiago de Chile, 1965.