Canvis

Tota la nació es va indignar al conéixer l'assessinat del [[Mariscal de Camp|Mariscal]] Suchet. La junta superior provincial de [[Valéncia]], el 16 de juny de [[1812]], va redactar una acta de venjança contra els caps i generals francesos, a qui manava penjar si caïen presoners. També es va decretar que s'alçara un monument que perpetuara la seua memòria en el mateix lloc on fon penjat.

Tota la nació es va indignar al conéixer l'assessinat del [[Mariscal de Camp|Mariscal]] Suchet. La junta superior provincial de [[Valéncia]], el 16 de juny de [[1812]], va redactar una acta de venjança contra els caps i generals francesos, a qui manava penjar si caïen presoners. També es va decretar que s'alçara un monument que perpetuara la seua memòria en el mateix lloc on fon penjat.

Quan [[Ferran VII]] fon restablit en el tro, després de sentir al Tribunal especial de Guerra i Marina, va concedir a la viuda de l'héroe saguntí la pensió corresponent a tinent coronel. Al seu fill D. José li va concedir plaça de cadet en el colege de [[Gandia]] i a les seues 2 filles 150 reals al més sobre el fons d'espolis i vacants.

Quan [[Ferran VII]] fon restablit en el tro, després de sentir al Tribunal especial de Guerra i Marina, va concedir a la viuda de l'héroe saguntí la pensió corresponent a tinent coronel. Al seu fill D. José li va concedir plaça de cadet en el colege de [[Gandia]] i a les seues 2 filles 150 reals al més sobre el fondo d'espolis i vacants.

En [[1888]], en la seua ciutat natal es va alçar un monument, a petició del croniste D. [[Antonio Chabret]]. Consistia en un sòcol de calcàrea, una columna de 2,20 m de marbre i coronada per un bust de Romeu. Es va ubicar en la Glorieta, plaça que es trobava entre el convent de San Francisco i l'[[Ajuntament]]. En la década de [[1970]], es va remodelar la plaça i es va traslladar el monument al colege públic que portava el seu nom. Va permanéixer en el pati del C.P. José Romeu fins que en la década de l'any [[2000]] se tornà a ubicar junt en la casa natal de l'héroe.

En [[1888]], en la seua ciutat natal es va alçar un monument, a petició del croniste D. [[Antonio Chabret]]. Consistia en un sòcol de calcàrea, una columna de 2,20 m de marbre i coronada per un bust de Romeu. Es va ubicar en la Glorieta, plaça que es trobava entre el convent de San Francisco i l'[[Ajuntament]]. En la década de [[1970]], es va remodelar la plaça i es va traslladar el monument al colege públic que portava el seu nom. Va permanéixer en el pati del C.P. José Romeu fins que en la década de l'any [[2000]] se tornà a ubicar junt en la casa natal de l'héroe.