Canvis

[[Image:Focke-Wulf 190.jpg|right|thumb|dreta|300px|Focke-Wulf 190 sobre els cels alemans]]

[[Image:Focke-Wulf 190.jpg|right|thumb|dreta|300px|Focke-Wulf 190 sobre els cels alemans]]

Focke-WulfFw 190, avio monoplaza de la [[Luftwaffe]], utilisat durant la [[Segona Guerra Mundial]] a partir de 1941. Durant el conflicte se produiren mes de 20.000 unitats d'este model en [[Alemanya]] i [[països de l'Eix]]. Este caça resultà una sorpresa molt desagradable per als aliats, especialment els britanics, que despres de rebujar l'atac alemà en la [[batalla d'Anglaterra]], se trobaren en este aparat en l'estiu de 1941.  

Focke-WulfFw 190, avió monoplaza de la [[Luftwaffe]], utilisat durant la [[Segona Guerra Mundial]] a partir de 1941. Durant el conflicte se produiren mes de 20.000 unitats d'este model en [[Alemanya]] i [[països de l'Eix]]. Este caça resultà una sorpresa molt desagradable per als aliats, especialment els britanics, que despres de rebujar l'atac alemà en la [[batalla d'Anglaterra]], se trobaren en este aparat en l'estiu de 1941.  

Estos nous caces superaven amplament als [[Supermarine Spitfire]] Mk V. En 1942, els aliats conseguiren capturar un Fw-190 i les males noticies se confirmaven: este caça era increiblement superior a qualsevol dels seus homolecs aliats. En qüestions de maniobrabilidad era igual que els caces aliats, pero la seua velocitat superiora, robustea estructural , les dimensions acotades , potent armament i la seua cabina que permetia gran visibilitat, li feen un enemic molt dificil,quan no impossible de batre. En l'aplegada del [[Nort American P 51D]] se vio guanyat en alguns punts en cotes superiores als 6.000 m.

Estos nous caces superaven amplament als [[Supermarine Spitfire]] Mk V. En 1942, els aliats conseguiren capturar un Fw-190 i les males noticies se confirmaven: este caça era increiblement superior a qualsevol dels seus homolecs aliats. En qüestions de maniobrabilidad era igual que els caces aliats, pero la seua velocitat superiora, robustea estructural , les dimensions acotades , potent armament i la seua cabina que permetia gran visibilitat, li feen un enemic molt dificil,quan no impossible de batre. En l'aplegada del [[Nort American P 51D]] se vio guanyat en alguns punts en cotes superiores als 6.000 m.

==Desenrroll==

==Desenrroll==

Encara que ya des de 1937 la Luftwaffe contava en el Messerschmitt [[Bf-109]] com l'avio mes modern de tota [[Europa]], el Technisches Amt (DepartamentTecnic) del Reichsluftministerium – RLM («Ministeri de l'Aire del Reich») no desijava correr el risc de perdre la supremacia tecnologica, per lo qual envià a les diferents empreses aeronautiques les especificacions per a un nou caça monoplà durant l'hivern de 1937–1938. L'empresa Focke-Wulf Flugzeugbau G.m.b.H. en l'ingenier Dr. Kurt Tank al comandament de l'equip de disseny, ingenier Ludwig Mittelhauber i cap de construccio Andreas von Fahlman, idearen un compacte monoplà d'ala baixa en motor radial refrigerat per aire de 18 cilindres endoble estrela BMW-139 de 1.550 CV a nivell del mar, en una cilindrada de 55.400 cc, el qual nomes era el resultat de l'unio de 2 BMW-132 units per un cigonyal. Deu explicar-se que BMW havia comprat una llicencia per a construirels motors Hornet de Pratt & Whitney.

Encara que ya des de 1937 la Luftwaffe contava en el Messerschmitt [[Bf-109]] com l'avió mes modern de tota [[Europa]], el Technisches Amt (DepartamentTecnic) del Reichsluftministerium – RLM («Ministeri de l'Aire del Reich») no desijava correr el risc de perdre la supremacia tecnologica, per lo qual envià a les diferents empreses aeronautiques les especificacions per a un nou caça monoplà durant l'hivern de 1937–1938. L'empresa Focke-Wulf Flugzeugbau G.m.b.H. en l'ingenier Dr. Kurt Tank al comandament de l'equip de disseny, ingenier Ludwig Mittelhauber i cap de construccio Andreas von Fahlman, idearen un compacte monoplà d'ala baixa en motor radial refrigerat per aire de 18 cilindres endoble estrela BMW-139 de 1.550 CV a nivell del mar, en una cilindrada de 55.400 cc, el qual nomes era el resultat de l'unio de 2 BMW-132 units per un cigonyal. Deu explicar-se que BMW havia comprat una llicencia per a construirels motors Hornet de Pratt & Whitney.

A mijanats dels '30 introduiren una versio millorada,el BMW 132. L'eleccio d'este tipo de motor fon una de les principals raons per la qual este disseny fon triat guanyador, puix la gran majoria dels aparats en funcio utilisaven motors en llinia del tipo Junkers Jumo 211 i Daimler-Benz DB-601. Atra rao es que, al no tindre un complicat sistema de refrigeració, ho fa menys propens als danys en combat i, per ultim, que en eixe moment eren molt mes potents que qualsevol motor lineal construit.  

A mijanats dels '30 introduiren una versio millorada,el BMW 132. L'eleccio d'este tipo de motor fon una de les principals raons per la qual este disseny fon triat guanyador, puix la gran majoria dels aparats en funcio utilisaven motors en llinia del tipo Junkers Jumo 211 i Daimler-Benz DB-601. Atra rao es que, al no tindre un complicat sistema de refrigeració, ho fa menys propens als danys en combat i, per ultim, que en eixe moment eren molt mes potents que qualsevol motor lineal construit.  

==Caracteristiques==

==Caracteristiques==

[[Image:FW190-D9.jpg|right|thumb|dreta|300px|Focke-Wulf 190]]

[[Image:FW190-D9.jpg|right|thumb|dreta|300px|Focke-Wulf 190]]

El principal caracteristica d'este avio era el minucios disseny en detall fet per l'ingenier Rudolf Blaser per a la construccio de les seues components en fabriques escampes, sent 24 els subcontratistes que participaren en el programa, per a despres portar les peces als llocs de montage prop de les pistes. Esta mida fon molt inteligent com demostraria la 8ª Força Aerea i el Bomber Command entre els anys 1943 a 1945. Una de les coses mes dotores era que les superficies de control, els flaps, el dispar d'armes i el tren d'aterrisage eren accionats electricament, per lo que eren mes resistents al dany en combat,puix els cables estan menys exposts per ser prims en comparança als sistemes hidraulics. Per lo tant depenia d'una bateria electrica, la qual se situava en un compartiment blindat darrere del pilot.  

El principal caracteristica d'este avió era el minucios disseny en detall fet per l'ingenier Rudolf Blaser per a la construccio de les seues components en fabriques escampes, sent 24 els subcontratistes que participaren en el programa, per a despres portar les peces als llocs de montage prop de les pistes. Esta mida fon molt inteligent com demostraria la 8ª Força Aerea i el Bomber Command entre els anys 1943 a 1945. Una de les coses mes dotores era que les superficies de control, els flaps, el dispar d'armes i el tren d'aterrisage eren accionats electricament, per lo que eren mes resistents al dany en combat,puix els cables estan menys exposts per ser prims en comparança als sistemes hidraulics. Per lo tant depenia d'una bateria electrica, la qual se situava en un compartiment blindat darrere del pilot.  

Atresdetalls interessants eren els indicadors de posicio del tren d'aterrisageprincipal, els quals eren unes barres de color roig que sobreeixien de l'extradosalar a l'estendre's este. A diferencia del Bf-109 tenia uns llarcsaterrisadors articulats a un terç de l'envergadura total, lo qual ho fea moltestable i en una gran llum sobre el sol, que seria una gran ajuda mes avant pera l'utilisacio dels diversos sistemes d'armament. El tren d'aterrisage setancava en una tapa al tocar el pou corresponent. El principal inconvenient erala mala visibilitat cap a davant durant els desagafes i aterrisages, perodurant el vol la cupula de plexiglas d'una sola peça proveia una excelentvisibilitat cap a tots costats.  

Atresdetalls interessants eren els indicadors de posicio del tren d'aterrisageprincipal, els quals eren unes barres de color roig que sobreeixien de l'extradosalar a l'estendre's este. A diferencia del Bf-109 tenia uns llarcsaterrisadors articulats a un terç de l'envergadura total, lo qual ho fea moltestable i en una gran llum sobre el sol, que seria una gran ajuda mes avant pera l'utilisacio dels diversos sistemes d'armament. El tren d'aterrisage setancava en una tapa al tocar el pou corresponent. El principal inconvenient erala mala visibilitat cap a davant durant els desagafes i aterrisages, perodurant el vol la cupula de plexiglas d'una sola peça proveia una excelentvisibilitat cap a tots costats.  

   

   

Fw 190 D "Dora" : El tercer aportament al desenroll del Fw 190 fon el Fw190 D, en un motor Junkers Jumo 213 A-1 de 1.770 hp (dissenyat originalment per a bombarders) i un radiador anular en un morro molt allargat ( lo que requeriun aument de la superficie del plà de deriva i del mujol). Destinant a ser un caça de nivell mig, el D se planejà originalment per a tindre una cabina presionisada. En l'hivern de 1943-44, alguns Fw 190 D de serie entraren en servici en l'III/JG 54 en setembre de 1944, per a defendre la base de reactors del Kommando Nowontny. El següent Gruppe en el Fw 190 D-9 fon l'I/JG26 del comandant Karl Borris. Una volta en servici, l'avio pronte fon conegut com“Dora 9”.

Fw 190 D "Dora" : El tercer aportament al desenroll del Fw 190 fon el Fw190 D, en un motor Junkers Jumo 213 A-1 de 1.770 hp (dissenyat originalment per a bombarders) i un radiador anular en un morro molt allargat ( lo que requeriun aument de la superficie del plà de deriva i del mujol). Destinant a ser un caça de nivell mig, el D se planejà originalment per a tindre una cabina presionisada. En l'hivern de 1943-44, alguns Fw 190 D de serie entraren en servici en l'III/JG 54 en setembre de 1944, per a defendre la base de reactors del Kommando Nowontny. El següent Gruppe en el Fw 190 D-9 fon l'I/JG26 del comandant Karl Borris. Una volta en servici, l'avió pronte fon conegut com“Dora 9”.

[[Categoria: Avions de combat]]

[[Categoria: Avions de combat]]