Llínea 26: |
Llínea 26: |
| ==Doctor en 21 anys== | | ==Doctor en 21 anys== |
| | | |
− | Don José Maria als 21 anys ya era Doctor en [[Teologia]], tot un prodigi, i que després fora llicenciat en Filosofia i Lletres , en [[Filologia]], que tinguera carrecs provincials de gran importancia, que fora el primer capellà en tindre una radio, en tindre una tele, un coche, que acudira a les Tertulies del [[Cassino Antic de Castello]], recibira revistes en frances, passejara pel carrer Major de [[Castello]] en un dels temps en el que els capellans anaven per els carrerons en un trage de color i un sombrero de palla, en fi que don José Maria era un innovador anava avançat al seu temps, era en definitiva distint de tots . | + | Don José Maria als 21 anys ya era Doctor en [[Teologia]], tot un prodigi, i que després fora llicenciat en Filosofia i Lletres , en [[Filologia]], que tinguera carrecs provincials de gran importancia, que fora el primer capellà en tindre una radio, en tindre una tele, un coche, que acudira a les Tertulies del [[Cassino Antic de Castelló]], recibira revistes en frances, passejara pel carrer Major de [[Castelló]] en un dels temps en el que els capellans anaven per els carrerons en un trage de color i un sombrero de palla, en fi que don José Maria era un innovador anava avançat al seu temps, era en definitiva distint de tots . |
| | | |
| ==La seua primera missa== | | ==La seua primera missa== |
Llínea 44: |
Llínea 44: |
| == IIª Republica== | | == IIª Republica== |
| | | |
− | El seu nou destí serà en un poble situat en el cor de la [[Serra d’Espadà]], [[Ahin]], pero en la condició de que encara que Ahin se trobara prop d’Artana no estiguera sempre en el seu poble. En Ahin Don Jose Maria es va a integrar com a un més del poble, la gent el volia, jugava en els chiquets a la “chomba”, era amic de tots els jovens , va tindre alli la primera [[ràdio]] del poble i la gent anava a escoltar-la i alguns dien que lo que havia alli dins eren dimonis puix no havien vist mai cap aparato de radio. Eren temps de la [[Republica]] i un dia acudiren a visitar-lo uns amics de Castello de ideologia republicana, un d’ells era el Sr. [[Segarra Bernat]] que va ser tinent d’alcalde republicà de l’epoca i que tenia la intencio de fer-lo beninfet de [[Lledo]] cosa que Don Jose Maria no va voler acceptar puix llimitava molt lo que eren les seues ilusions, encara que li oferia la possibilitat d’una vida a montó més fàcil de la que portava. | + | El seu nou destí serà en un poble situat en el cor de la [[Serra d’Espadà]], [[Ahin]], pero en la condició de que encara que Ahin se trobara prop d’Artana no estiguera sempre en el seu poble. En Ahin Don Jose Maria es va a integrar com a un més del poble, la gent el volia, jugava en els chiquets a la “chomba”, era amic de tots els jovens , va tindre alli la primera [[ràdio]] del poble i la gent anava a escoltar-la i alguns dien que lo que havia alli dins eren dimonis puix no havien vist mai cap aparato de radio. Eren temps de la [[Republica]] i un dia acudiren a visitar-lo uns amics de Castelló de ideologia republicana, un d’ells era el Sr. [[Segarra Bernat]] que va ser tinent d’alcalde republicà de l’epoca i que tenia la intencio de fer-lo beninfet de [[Lledo]] cosa que Don Jose Maria no va voler acceptar puix llimitava molt lo que eren les seues ilusions, encara que li oferia la possibilitat d’una vida a montó més fàcil de la que portava. |
| | | |
| Un dia els amos d’[[arros SOS]] d’[[Algemesi]] que eren estiuejants al poble portaren un aparato fabulos de ràdio i en la iglesia possaren la missa de [[Beethoven]] que va durar dos hores, fou un exit, enterant-se els d’[[Eslida]] i demanant estos permis al obispat per a poder fer la missa també en ràdio, els contestaren que no que aixo estava prohibit, com dia ans a Don Jose Maria el tenien per modern per tota esta serie de coses. | | Un dia els amos d’[[arros SOS]] d’[[Algemesi]] que eren estiuejants al poble portaren un aparato fabulos de ràdio i en la iglesia possaren la missa de [[Beethoven]] que va durar dos hores, fou un exit, enterant-se els d’[[Eslida]] i demanant estos permis al obispat per a poder fer la missa també en ràdio, els contestaren que no que aixo estava prohibit, com dia ans a Don Jose Maria el tenien per modern per tota esta serie de coses. |
Llínea 113: |
Llínea 113: |
| En eixos anys en [[Castelló]] Don Jose Maria a pesar de la seua cultura va destacar sempre perque com a bon humanista, lo mes importat per ad ell van ser els demes, sent sobre tot el mestre dels chiquets que jugava en ells a la corda o el professor dels jovens als que retava a una partida a escacs. | | En eixos anys en [[Castelló]] Don Jose Maria a pesar de la seua cultura va destacar sempre perque com a bon humanista, lo mes importat per ad ell van ser els demes, sent sobre tot el mestre dels chiquets que jugava en ells a la corda o el professor dels jovens als que retava a una partida a escacs. |
| | | |
− | Com diem anteriorment, Don Jose Maria fou de les persones que foren basiques per a la creacio de l’[[obispat de Segorbe-Castello]], aspiracio que fou i és un clam en tota la provincia de Castello, se va intercedir en este tema davant [[Serrano Suñer]], la [[Conferencia Episcopal]], la [[Santa Sede]], Don Jose Maria fou l’assesor eclesiastic en este tema d’aquells que reivindicaven dit obispat, pero tot aço li portà l’odi del Obispo de Tortosa, que el va amenaçar en diverses vegades en enviar-lo a [[Chodos]], o inclus oferint-li una [[Canongia]] com a archiver en Tortosa la qüestio era tindrel ben llunt de Castello i que no fora (ya entonces) lo que alguns diuen secessioniste, Don Jose Maria no va accedir, ni en chantages ni en amenaces, i curiosament i a pesar del obispo de [[Tortosa]] va aprovar les oposicions que se feren en [[Segorbe]] per accedir a Canonge. | + | Com diem anteriorment, Don Jose Maria fou de les persones que foren basiques per a la creacio de l’[[obispat de Segorbe-Castelló]], aspiracio que fou i és un clam en tota la provincia de Castelló, se va intercedir en este tema davant [[Serrano Suñer]], la [[Conferencia Episcopal]], la [[Santa Sede]], Don Jose Maria fou l’assesor eclesiastic en este tema d’aquells que reivindicaven dit obispat, pero tot aço li portà l’odi del Obispo de Tortosa, que el va amenaçar en diverses vegades en enviar-lo a [[Chodos]], o inclus oferint-li una [[Canongia]] com a archiver en Tortosa la qüestio era tindrel ben llunt de Castelló i que no fora (ya entonces) lo que alguns diuen secessioniste, Don Jose Maria no va accedir, ni en chantages ni en amenaces, i curiosament i a pesar del obispo de [[Tortosa]] va aprovar les oposicions que se feren en [[Segorbe]] per accedir a Canonge. |
| | | |
| ==El catedratic Guinot en Albacete== | | ==El catedratic Guinot en Albacete== |
Llínea 125: |
Llínea 125: |
| Mos trobem en l’any [[1964]], i Don Jose Maria en el seu regrés a Castelló dona classes en l’Institut femeni, fins a l’any [[1977]], en el que al cumplir 70 anys deixa de desenrrollar eixes tasques. | | Mos trobem en l’any [[1964]], i Don Jose Maria en el seu regrés a Castelló dona classes en l’Institut femeni, fins a l’any [[1977]], en el que al cumplir 70 anys deixa de desenrrollar eixes tasques. |
| | | |
− | Es just eixe any [[1977]], quan Don Jose Maria dedica ya tots els seus esforços a la defensa, al cultiu, i al treball per i per a la cultura i personalitat valenciana. Des de el 77 al 82 publica articuls tots els dumenges en lo [[Diari Mediterraneo]] de Castello. En [[1982]] sufrix una delicada operació que el porta al quirofan el dia de Sant Josep, tant a penes dos semanes despres Don Jose Maria, en coche que li va enviar Donya [[Ampar Cabanes]] partix cap a Valencia per a participar en les reunions d’oficialisació de la Ortografia de l´Academia. Alli Don Jose Maria descubrix a les [[normes de Castello]] com el vertader intent de [[Cavall de Troya]] dins la Cultura Valenciana. | + | Es just eixe any [[1977]], quan Don Jose Maria dedica ya tots els seus esforços a la defensa, al cultiu, i al treball per i per a la cultura i personalitat valenciana. Des de el 77 al 82 publica articuls tots els dumenges en lo [[Diari Mediterraneo]] de Castelló. En [[1982]] sufrix una delicada operació que el porta al quirofan el dia de Sant Josep, tant a penes dos semanes despres Don Jose Maria, en coche que li va enviar Donya [[Ampar Cabanes]] partix cap a Valencia per a participar en les reunions d’oficialisació de la Ortografia de l´Academia. Alli Don Jose Maria descubrix a les [[normes de Castelló]] com el vertader intent de [[Cavall de Troya]] dins la Cultura Valenciana. |
| | | |
| ==En Josep Maria Guinot Galan de la RACV== | | ==En Josep Maria Guinot Galan de la RACV== |