Canvis

L'autoria de l'obra inicial està atribuïda a Jaume Gallent, mestre d'obres de la ciutat de [[Valéncia]], ya que el [[Archiu Històric Nacional]] arreplega una visita dels jurats de [[Valéncia]] al monasteri en la que apareix el seu nom. El mestre Gallent participà en obres com el Portal de Quart i el de la Trinitat i també en la construcció del palau real de [[Valéncia]].

L'autoria de l'obra inicial està atribuïda a Jaume Gallent, mestre d'obres de la ciutat de [[Valéncia]], ya que el [[Archiu Històric Nacional]] arreplega una visita dels jurats de [[Valéncia]] al monasteri en la que apareix el seu nom. El mestre Gallent participà en obres com el Portal de Quart i el de la Trinitat i també en la construcció del palau real de [[Valéncia]].

El magnífic desenroll arquitectònic del monasteri se degué a les importants donacions procedents d'ilustres famílies i personalitats, entre les que destacaren dos de les mes importants famílies valencianes: els Vich i els Villaragut, a la que pertanyeu el prior Joan Batiste Villaragut. Atres donacions foren efectuades per la família dels vescomtes de Gallano, la neboda del tesorer dels [[Reis Catòlics]] Leonor d'Heredia, el [[Cardenal Cisneros]], arquebisbe de [[Toledo]] i confessor de la regina [[Isabel la Catòlica]] o l'aristócrata Beatriu de Proxita i de Cronell, entre atres.  

El magnífic desenroll arquitectònic del monasteri se degué a les importants donacions procedents d'ilustres famílies i personalitats, entre les que destacaren dos de les més importants famílies valencianes: els Vich i els Villaragut, a la que pertanyeu el prior Joan Batiste Villaragut. Atres donacions foren efectuades per la família dels vescomtes de Gallano, la neboda del tesorer dels [[Reis Catòlics]] Leonor d'Heredia, el [[Cardenal Cisneros]], arquebisbe de [[Toledo]] i confessor de la regina [[Isabel la Catòlica]] o l'aristócrata Beatriu de Proxita i de Cronell, entre atres.  

=== Els Vich ===

=== Els Vich ===

== Art i tesors del Monasteri de La Murta ==

== Art i tesors del Monasteri de La Murta ==

A lo llarc dels segles el monasteri de Santa Maria de La Murta, ademés del seu constant enriquiment arquitectònic, feu arreplega mediant mecenages i donacions d'infinitat de tesors i obres d'art, convertint-se en un dels monuments històric-artístics mes importants del [[Comunitat Valenciana|llevant espanyol]]. No obstant, en l'actualitat no és un dels més coneguts, degut al seu abandó i prolongat oblit durant cent cinquanta anys.

A lo llarc dels segles el monasteri de Santa Maria de La Murta, ademés del seu constant enriquiment arquitectònic, feu arreplega mediant mecenages i donacions d'infinitat de tesors i obres d'art, convertint-se en un dels monuments històric-artístics més importants del [[Comunitat Valenciana|llevant espanyol]]. No obstant, en l'actualitat no és un dels més coneguts, degut al seu abandó i prolongat oblit durant cent cinquanta anys.

Entre la multitut de tesors artístics que contingué se poden destacar: el retaule quatrecentiste adquirit a principis del [[segle XVI]], la ''Veronica'' i retaule d'alabastre representant el ''Batisme'' que feu portar de [[Italia]] [[Jeronim Vich i Valterra]] (conservat hui en el Museu de Belles Arts de Valéncia), el retaule de la ''Crucifixió'', preats objectes llitúrgics donats per [[Joan Vich i Manrique de Lara]] en [[1593]], l'orgue de [[1597]], el retaule major i la cadiram del cor, magnífics taulellets, el retaule de [[Josep de Nazaret|Sant Josep]], el retaule de la Capella dels Reis, el retaule de la Nativitat de Crist, el retaule de [[Sant Jeroni]], el retaule de [[Sant Pere]] i [[Sant Pau]], el ''Calvari'',''Crist abraçant la creu'' i ''Crist en el Llim'' de [[Sebastiano del Piombo]], que se conserven en el [[Museu Nacional del Prat]], una taula de [[El Greco]], un ''Salvador'' de [[Joan de Juanes]] i multitut d'obres pictòriques de grans mestres pintors com [[Albert Durero|Durero]], [[Jacopo Bassano]], el paisagiste flamenc [[Paul Bril]], [[Francesc Ribalta|Francesc]] i [[Joan Ribalta]] (de les quals se conserven 31 retratos de valencians ilusstres de [[Joan Ribalta]] i el seu taller en el [[Museu de Belles Arts de Valéncia]]), [[Pere d'Orrente]], Divi Morals, [[Josep de Ribera|Josep de Ribera ''l'Españoleto]] o Llorenç Castre.

Entre la multitut de tesors artístics que contingué se poden destacar: el retaule quatrecentiste adquirit a principis del [[segle XVI]], la ''Veronica'' i retaule d'alabastre representant el ''Batisme'' que feu portar de [[Italia]] [[Jeronim Vich i Valterra]] (conservat hui en el Museu de Belles Arts de Valéncia), el retaule de la ''Crucifixió'', preats objectes llitúrgics donats per [[Joan Vich i Manrique de Lara]] en [[1593]], l'orgue de [[1597]], el retaule major i la cadiram del cor, magnífics taulellets, el retaule de [[Josep de Nazaret|Sant Josep]], el retaule de la Capella dels Reis, el retaule de la Nativitat de Crist, el retaule de [[Sant Jeroni]], el retaule de [[Sant Pere]] i [[Sant Pau]], el ''Calvari'',''Crist abraçant la creu'' i ''Crist en el Llim'' de [[Sebastiano del Piombo]], que se conserven en el [[Museu Nacional del Prat]], una taula de [[El Greco]], un ''Salvador'' de [[Joan de Juanes]] i multitut d'obres pictòriques de grans mestres pintors com [[Albert Durero|Durero]], [[Jacopo Bassano]], el paisagiste flamenc [[Paul Bril]], [[Francesc Ribalta|Francesc]] i [[Joan Ribalta]] (de les quals se conserven 31 retratos de valencians ilusstres de [[Joan Ribalta]] i el seu taller en el [[Museu de Belles Arts de Valéncia]]), [[Pere d'Orrente]], Divi Morals, [[Josep de Ribera|Josep de Ribera ''l'Españoleto]] o Llorenç Castre.