Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2984 bytes afegits ,  18:28 6 dec 2022
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Manuel Belgrano''' es el creador de la bandera nacional argentina i u dels mes importants caps de l'eixercit revolucionari, com aixina tambe creador de les primeres institucions educatives i culturals del païs.
+
[[Image:Manuel Belgrano.JPG|thumb|250px|Manuel Belgrano per [[François  Casimir Carbonnier]]]]
 +
'''Manuel Belgrano''' ([[Buenos Aires]], [[3 de juny]] de [[1770]] - † [[ibídem]], [[20 de juny]] de [[1820]]) fon un [[intelectual]], [[economiste]], [[periodiste]], [[polític]], [[advocat]] i [[militar]], creador de la bandera nacional argentina i u dels més importants caps de l'eixercit revolucionari, com aixina també creador de les primeres institucions educatives i culturals del país.
    
== Els primers anys ==
 
== Els primers anys ==
Manuel José Joaquín del Corazón de Jesús Belgrano, aixina era el seu nom complet, naixque en [[Buenos Aires]] el 3 de juny de 1770, fill  de Domingo Belgrano i Pérez (o Peri) i de María Josefa González Casero.
+
Manuel José Joaquín del Corazón de Jesús Belgrano, aixina era el seu nom complet, naixqué en [[Buenos Aires]] el [[3 de juny]] de [[1770]], fill  de Domingo Belgrano i Pérez (o Peri) i de María Josefa González Casero.
El jove Belgrano estudià en el Real Colege de San Carlos i despres en l'Universitats de [[Salamanca]] i [[Valladolid]]. En 1793 Belgrano va rebre el titul d'advocat i en 1794, ya en Buenos Aires, va assumir a l'etat de 23 anys com primer secretari del Consolat, creant escoles de Dibuix, de Matematiques i Nautica.
+
El jove Belgrano estudià en el Real Colege de San Carlos i despuix en l'Universitats de [[Salamanca]] i [[Valladolit]]. En [[1793]] Belgrano va rebre el titul d'advocat i en [[1794]], ya en [[Buenos Aires]], va assumir a l'edat de 23 anys com primer secretari del Consulat, creant escoles de Dibuix, de Matemàtiques i Nautica.
   −
En l'any 1806 es produixen les primeres invasions angleses. L'acontenyemnt despertà el patriotisme del jove advocat, qui trobà en la faena de promoure l'independencia. Sense haver vestit mai un uniforme, ni haver rebut instruccio, es fiu militar. Els succes europeus alentaren la revolucio i Belgrano complix un paper protagonic en la Revolucio de Maig i es nomenat vocal.  Mes tart, recordara els succes de maig de 1810 en estes paraules: "Se venceren al fi totes les dificultats, que mes presentaven l'estat dels meus païsans que una atra cosa, i encara que no va seguir la cosa pel rumbo que m'havia propost, va apareixer una junta, de la que yo era vocal, sense saber com ni per on, en que no tingui poc sentiment."
+
En l'any [[1806]] es produïxen les primeres invasions angleses. L'acontenyiment despertà el patriotisme del jove advocat, qui trobà en la faena de promoure l'independència. Sense haver vestit mai un uniforme, ni haver rebut instrucció, es fiu militar. Els succés europeus auspiciaren la revolucio i Belgrano complix un paper protagonic en la [[Revolucio de Maig]] i es nomenat vocal.  Més tart, recordara els succes de [[maig]] de [[1810]] en estes paraules: "Se venceren al fi totes les dificultats, que més presentaven l'estat dels meus paisans que una atra cosa, i encara que no va seguir la cosa pel rumbo que m'havia propost, va apareixer una junta, de la que yo era vocal, sense saber com ni per a on, en que no tinguí poc sentiment."
    
== Carrera militar ==
 
== Carrera militar ==
Instalada la [[Primera Junta de Govern]], se'l convocà per a dirigir una campanya militar al [[Paraguay]], a fi de propagar l'ideal de la revolucio, a pesar de la seua escasa experiencia militar. Es derrotat en les batalles de Tacuari i Paraguari.
+
Instalada la [[Primera Junta de Govern]], se'l convocà per a dirigir una campanya militar al [[Paraguai]], a fi de propagar l'ideal de la revolució, a pesar de la seua escasa experiencia militar. És derrotat en les batalles de Tacuari i Paraguari.
   −
Despres, en un intent de contindre les excursions de les naus espanyoles que assolaven els pobles de les costes del [[riu Paranà]], s'instalaren dos bateries d'artilleria en les rodalies de [[Rosario]], en el seu transcurs creà la bandera el 27 de febrer de 1812.
+
Despuix, en un intent de contindre les excursions de les naus espanyoles que assolaven els pobles de les costes del [[riu Paranà]], s'instalaren dos bateries d'artilleria en les rodalies de [[Rosario]], en el seu transcurs creà la bandera el [[27 de febrer]] de [[1812]]. És designat Comandant i Cap de l'Eixercit del Nort.
 +
En motiu del segon aniversari de la [[Revolucio de Maig]], Belgrano fa beneir la bandera en [[Jujuy]] pel canonge [[Juan Ignacio Gorriti]]. A finals de [[juny]] començà el alvanç cap al sur.
 +
En esta situació, Belgrano va rebre del Triumvirat l'orde de replegar-se, sense presentar batalla, cap a Córdova. Eixa retirada és coneguda com l'[[Exodo Jujeny]]: ordenà als pobladors de [[Jujuy]] a seguir-ho, destruint tot quan poguera ser util a l'enemic.
    +
En [[setembre]] de l'any [[1812]] decidix desobedir les órdens i presentà batalla en la ciutat de [[Tucuman]], i despuix en [[Salta]] (febrer de [[1813]]), eixint victoriós d'elles, pero fon derrotat quan intentà proseguir el seu alvanç en l'[[Alt Perú]] (hui [[Bolívia]]) a finals de [[1813]].
    +
== La diplomacia ==
 +
Destituït de l'autoritat militar, va seguir prestant servicis a la causa argentina diplomatic, puix en [[1814]]-[[1815]] fon enviat a [[Europa]] per a negociar el reconeiximent de l'Independència (sense resultat). Torna al país en [[juliol]] de l'any [[1816]] i viajà a [[Tucumán]] per a participar dels success independentistes, a on te un alt protagonisme. Tres dies ans de la declaració de l'Independència (9 de [[juliol]] de [[1816]]), declamà avant els congressistes i instà a declarar quant ans l'Independència.
 +
 +
== Els últims anys ==
 +
En [[agost]] de l'any [[1816]] novament és designat cap de l'Eixercit del Nort; pero no va poder organisar una quarta expedició a l'[[Alt Perú]], solament alcançà a enviar al coronel La Madrid en una expedició, en [[març]] de l'any [[1817]], fins les rodalies de [[Tarija]]. Pero La Madrid, despuix d'una victoria, i en apenes 400 hòmens, atacà [[Chuquisaca]] per sorpresa. Fon derrotat i va tindre que fugir per la serra i la selva, tornant a [[Tucumán]] pel cami d'[[Orán]].
 +
 +
A mitat de l'any [[1819]], el govern l'ordenà que l'Eixercit del Nort i el dels Andes abandonaren la lluita contra els realistes per ad atacar les rebelies provincials, llavors ordenà a les seues tropes iniciar la marcha cap al sur, pero demanà llicencia per malaltia i delegà l'autoritat en el seu segon, Francisco Fernández de la Cruz.
 +
 +
Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el més de [[març]]. Afligit per una grau malaltia ([[hidropesía]]) durant més de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua família.
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Manuel Belgrano}}
   −
[[Categoria:Història]]
   
[[Categoria:Guerra de l'Independència Argentina]]
 
[[Categoria:Guerra de l'Independència Argentina]]
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Militars]]
 +
[[Categoria:Polítics]]
 +
[[Categoria:Periodistes]]
 +
[[Categoria:Advocats]]
 +
[[Categoria:Argentins]]
123 628

edicions

Menú de navegació