| Els relleus propis del Maestrat, taules i moles sobre substrat caliç delineats per barrancs encixats, finalisen practicament en la comarca de l'Alt Millars. | | Els relleus propis del Maestrat, taules i moles sobre substrat caliç delineats per barrancs encixats, finalisen practicament en la comarca de l'Alt Millars. |
− | De primordial importancia es estudiar l'orografia ya que prou en senyalar per a evidenciar la seua rellevancia, que el 90 per 100 de la superficie comarcal te cotes per damunt dels 500 m. Al nort el massiç de Penyagolosa forma una barrera entre la comarca i les terres mes occidentals de la comarca de Penyagolosa (Vistabella, Chodos, Adzaneta). Es d'obligada referencia citar l'altitut del cim de Penyagolosa ya que en els seus 1.813 m., es la mes alta de la Nacio Valenciana despres del pic Calderon en la Serra de Javalambre, que es situa en el llimit del terme municipal de Pobla de Sant Miquel en Terol. Al sur discorix en direccio NO-SE, la serra d'Espadan que s'esten des de Pina fins Eslida. Entre les dos formacions montanyoses, el terreny presenta una altitut elevada, sent travessats pels profunts talls excavats per la ret hidrografica. | + | De primordial importancia es estudiar l'orografia ya que prou en senyalar per a evidenciar la seua rellevancia, que el 90 per 100 de la superficie comarcal te cotes per damunt dels 500 m. Al nort el massiç de Penyagolosa forma una barrera entre la comarca i les terres mes occidentals de la comarca de Penyagolosa (Vistabella, Chodos, Adzaneta). Es d'obligada referencia citar l'altitut del cim de Penyagolosa ya que en els seus 1.813 m., es la més alta de la Nacio Valenciana despres del pic Calderon en la Serra de Javalambre, que es situa en el llimit del terme municipal de Pobla de Sant Miquel en Terol. Al sur discorix en direccio NO-SE, la serra d'Espadan que s'esten des de Pina fins Eslida. Entre les dos formacions montanyoses, el terreny presenta una altitut elevada, sent travessats pels profunts talls excavats per la ret hidrografica. |
− | El clima dels Alts de Millars mante les caracteristiques mediterranees continentals, suavisats en les zones baixes, a on la mija en giner es de 6 a 8 graus i en agost de 22 a 24 graus, en els erms occidentals les temperatures son mes baixes en miges inferiors als 450-600 mm. anuals, si be esta ultima cantitat es superada en les serres mes altes. | + | El clima dels Alts de Millars mante les caracteristiques mediterranees continentals, suavisats en les zones baixes, a on la mija en giner es de 6 a 8 graus i en agost de 22 a 24 graus, en els erms occidentals les temperatures son mes baixes en miges inferiors als 450-600 mm. anuals, si be esta ultima cantitat es superada en les serres més altes. |