Canvis

En este cas, els vegetals escomençaren a eixir de l'[[aigua]] i a plenar els nichos aigualosos costers, les vores de les corrents i les estancades i intermitents, a través  i gracies ad algunes qualitats adquirides en l'evolucio, entre les que destaquem la formacio de un tegument aillant, separador i una fijació al terreny mijant uns ancorages, ademes d'unes conduccions esclerotisades per a mantindre's drets i mes o manco verticals, escomençant en eixe moment la dualitat del cos cap a la llum del [[sol]], i les arrails en sentit contrari, per a la fosquetat, afonant-se en la terra.

En este cas, els vegetals escomençaren a eixir de l'[[aigua]] i a plenar els nichos aigualosos costers, les vores de les corrents i les estancades i intermitents, a través  i gracies ad algunes qualitats adquirides en l'evolucio, entre les que destaquem la formacio de un tegument aillant, separador i una fijació al terreny mijant uns ancorages, ademes d'unes conduccions esclerotisades per a mantindre's drets i mes o manco verticals, escomençant en eixe moment la dualitat del cos cap a la llum del [[sol]], i les arrails en sentit contrari, per a la fosquetat, afonant-se en la terra.

Hui en dia es reconeix prou generalisadament que a l'igual que l'adopcio de sistemes energetics es va fer per l'absorció o fagocitació de sers unicelulars , especialisats,  per unes atres mes grans, pluricelulars (el cas de les mitocondries en animals i els cloroplasts en vegetals), es tambe molt possible que les arraïls vinguen d'una fagotisacio o potser d'una simbiosis en els foncs, aprofitant aixina les seua ret de  hifes esteses, que ocupen un volum  de terra molt gran, comparativament, i que els servíren al mateix temps per al seu ancorage, i també, degut a la seua gran superficie, per a l'absorcio d'aigua i nutrients.

Hui en dia es reconeix prou generalisadament que a l'igual que l'adopcio de sistemes energetics es va fer per l'absorció o fagocitació de sers unicelulars , especialisats,  per unes atres més grans, pluricelulars (el cas de les mitocondries en animals i els cloroplasts en vegetals), es tambe molt possible que les arraïls vinguen d'una fagotisacio o potser d'una simbiosis en els foncs, aprofitant aixina les seua ret de  hifes esteses, que ocupen un volum  de terra molt gran, comparativament, i que els servíren al mateix temps per al seu ancorage, i també, degut a la seua gran superficie, per a l'absorcio d'aigua i nutrients.

En eixe punt es desenrollen els complicats sistemes de captacio de l'energia solar, la fotosintesis, en la que intervé la llum, l'aigua i l'aire com actors principals, i al mateix temps , es va formant la vascularitat, el creiximent secundari, la fanerogamia, la sexualitat en la diferenciacio del genero en els organs de les flors, etc, quan tot aixó està instalat en la terra, no se sap si, continuant el cami mampres d'ocupar-la tota cada vegada mes llunt de l'aigua originadora, o be per regresio de les plantes que ocupaven uns llocs que varen patir unes elevacions i unes desertisacions, la conseqüencia fon que adquiriren per evolució unes qualitats de resistencia a la sequía, a la radiacio en altura i a les altes temperatures, majorment degut, sino totalment, al metabolisme especial del seu sistema fotosintetic.

En eixe punt es desenrollen els complicats sistemes de captacio de l'energia solar, la fotosintesis, en la que intervé la llum, l'aigua i l'aire com actors principals, i al mateix temps , es va formant la vascularitat, el creiximent secundari, la fanerogamia, la sexualitat en la diferenciacio del genero en els organs de les flors, etc, quan tot aixó està instalat en la terra, no se sap si, continuant el cami mampres d'ocupar-la tota cada vegada mes llunt de l'aigua originadora, o be per regresio de les plantes que ocupaven uns llocs que varen patir unes elevacions i unes desertisacions, la conseqüencia fon que adquiriren per evolució unes qualitats de resistencia a la sequía, a la radiacio en altura i a les altes temperatures, majorment degut, sino totalment, al metabolisme especial del seu sistema fotosintetic.

En la [[Comunitat Valenciana]], normalment, els cultivem i els tenim sense gota d'aigua des del mes de novembre fins ben entrat març i n'hi han alguns que es claven en terra i casi desapareixen, reduint a mes de la mitat el seu tamany normal, pero, que en un parell de mesos de recs i bones temperatures, es tornen grossets i llustrosos com abans.

En la [[Comunitat Valenciana]], normalment, els cultivem i els tenim sense gota d'aigua des del mes de novembre fins ben entrat març i n'hi han alguns que es claven en terra i casi desapareixen, reduint a mes de la mitat el seu tamany normal, pero, que en un parell de mesos de recs i bones temperatures, es tornen grossets i llustrosos com abans.

La rao de que tinguen les flors potser mes cridaneres, de colors mes vius i de mes grandaria, relativament, del mon vegetal, es deu a que son fecundades pels insects (n'hi ha alguna excepcio, per eixemple per pardalets chicotets com son els colibris).

La rao de que tinguen les flors potser mes cridaneres, de colors mes vius i de més grandaria, relativament, del mon vegetal, es deu a que son fecundades pels insects (n'hi ha alguna excepcio, per eixemple per pardalets chicotets com son els colibris).

Sent els seus habitats no molt favorits per la presencia d'insects, ni sent un lloc molt acollidor per ad ells, precisen atraure als poquets que n'hi hagen des d'un bon  tros i puguen vore les seues flors des de ben llunt.

Sent els seus habitats no molt favorits per la presencia d'insects, ni sent un lloc molt acollidor per ad ells, precisen atraure als poquets que n'hi hagen des d'un bon  tros i puguen vore les seues flors des de ben llunt.