Llínea 42: |
Llínea 42: |
| La historia d''''Itàlia''' es a lo millor la mes important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El pais ha segut anfitrio de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobàt numerosos yaciments arqueologics en distintes regions: [[Lacio]], [[Sicilia]], [[Toscana]], [[Umbria]] i [[Basilicata]]. Despres de la Magna [[Grecia]], la civilisacio etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el [[Mediterraneu]] per molts sigles, tras la seua caiguda naixque '''Itàlia''' com estat (Odoacro proclamà rei de Itàlia) aplegaren el humanisme medieval i el Renaiximent, que ajudà en la formacio de la filosofia i el art europeu. La ciutat de [[Roma]] conte alguns dels eixemplars d'estil barroc mes importants de tota [[Europa]]. | | La historia d''''Itàlia''' es a lo millor la mes important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El pais ha segut anfitrio de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobàt numerosos yaciments arqueologics en distintes regions: [[Lacio]], [[Sicilia]], [[Toscana]], [[Umbria]] i [[Basilicata]]. Despres de la Magna [[Grecia]], la civilisacio etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el [[Mediterraneu]] per molts sigles, tras la seua caiguda naixque '''Itàlia''' com estat (Odoacro proclamà rei de Itàlia) aplegaren el humanisme medieval i el Renaiximent, que ajudà en la formacio de la filosofia i el art europeu. La ciutat de [[Roma]] conte alguns dels eixemplars d'estil barroc mes importants de tota [[Europa]]. |
| | | |
− | Entre els sigles XIV i XVI, '''Itàlia''' no era una unitat politica, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la Republica de [[Venecia]], la Republica de [[Florencia]] o la Republica de [[Genova]]. En torn a la ciutat de [[Roma]] els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Napols, posteriorment conformant de la [[Corona d'Aragó|Corona d'Arago]] i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentacio, fon escenari dels interesos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Sucesio Espanyola, el conflicte hispano-austriac per les posesions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleoniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del [[sigle XIX]], sigle en elq ue va apareixer el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Itàlia, materialisà el 17 de març de [[1861]], quan els estats de la peninsula italica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Itàlia, el qual seria organisàt per el monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, hasda entonces gobernant en Piamonte i rei de [[Cerdenya]]. L'artifiç de la unificacio italiana, sin embarc, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. [[Roma]], per sa part, se va mantindre separà del rest de Italia baix el mandàt del Papa i no fon part del reine de '''Itàlia''' hasda el 20 de setembre de [[1870]], data final de la unificacio italiana, despres fon fet un plebiscit en el canal se trià a [[Roma]] com la capital de dit Regne. El [[Vaticà]] es un enclau independent rodejat completament per '''Itàlia''', al igual que [[San Marí]]. | + | Entre els sigles XIV i XVI, '''Itàlia''' no era una unitat politica, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la Republica de [[Venecia]], la Republica de [[Florencia]] o la Republica de [[Genova]]. En torn a la ciutat de [[Roma]] els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Napols, posteriorment conformant de la [[Corona d'Aragó|Corona d'Arago]] i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentacio, fon escenari dels interesos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Sucesio Espanyola, el conflicte hispano-austriac per les posesions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleoniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del [[sigle XIX]], sigle en elq ue va apareixer el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Itàlia, materialisà el 17 de març de [[1861]], quan els estats de la peninsula italica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Itàlia, el qual seria organisàt per el monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, hasda entonces gobernant en Piamonte i rei de [[Cerdenya]]. L'artifiç de la unificacio italiana, sin embarc, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. [[Roma]], per sa part, se va mantindre separà del rest de Italia baix el mandàt del Papa i no fon part del reine de '''Itàlia''' hasda el 20 de setembre de [[1870]], data final de la unificacio italiana, despres fon fet un plebiscit en el canal se trià a [[Roma]] com la capital de dit Regne. El [[Vaticà]] és un enclau independent rodejat completament per '''Itàlia''', al igual que [[San Marí]]. |
| | | |
| La dictadura fascista de Benito Mussolini ocurrida en [[1922]] llevó a Itàlia a una alianza en l'Alemanya nazi i l'Imperi del [[Japó]], lo que la condujo a la derrota de '''Itàlia''' tras la [[Segona Guerra Mundial]]. Durante el transcurso de esta guerra y en los años posteriores, miles de italianos emigraron fuera del país teniendo como destino principalmente [[América]], [[França]] y [[Alemanya]]. | | La dictadura fascista de Benito Mussolini ocurrida en [[1922]] llevó a Itàlia a una alianza en l'Alemanya nazi i l'Imperi del [[Japó]], lo que la condujo a la derrota de '''Itàlia''' tras la [[Segona Guerra Mundial]]. Durante el transcurso de esta guerra y en los años posteriores, miles de italianos emigraron fuera del país teniendo como destino principalmente [[América]], [[França]] y [[Alemanya]]. |
Llínea 55: |
Llínea 55: |
| | | |
| == Govern i Politica == | | == Govern i Politica == |
− | La politica de '''Itàlia''' es basa en un sistema republicà parlamentariste en democracia representativa. El primer ministre es el cap de govern. Ademes, es un sistema multipartidiste. | + | La politica de '''Itàlia''' es basa en un sistema republicà parlamentariste en democracia representativa. El primer ministre es el cap de govern. Ademes, és un sistema multipartidiste. |
| | | |
| '''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en provincies i estes ademes en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geografica, cultural o social. Les demes es sometixen a un estatut comu de administracio. | | '''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en provincies i estes ademes en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geografica, cultural o social. Les demes es sometixen a un estatut comu de administracio. |
Llínea 188: |
Llínea 188: |
| | | |
| === Deports === | | === Deports === |
− | '''Itàlia''' es un pais que tambe poseix tradicio deportiva. Especialment el [[futbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica desde el [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 juaors en 22 juaors i 5 prters, a on el objectiu era sumar mes punts que el equip rival). Esta era la variant del [[futbol]] que se coneix hui en dia. | + | '''Itàlia''' és un pais que tambe poseix tradicio deportiva. Especialment el [[futbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica desde el [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 juaors en 22 juaors i 5 prters, a on el objectiu era sumar mes punts que el equip rival). Esta era la variant del [[futbol]] que se coneix hui en dia. |
| | | |
| El calci s'ha intesnificàt a nivell local, arribant a fundarse en [[1898]] la Federacio Italiana de [[Futbol]], que s'encarrega de els campeonats de [[futbol]] de clups i de la selecció nacional. A nivell de clups, '''Itàlia''' conta en tres clups campeons de [[Europa]], com heu son el AC [[Milan]], Inter de [[Milan]] i Juventus. El AC [[Milan]] es el clup que mes tituls internacionals ostenta (18 hasda la data); el Inter és el atre més gran encara que ultimament no ha fet campanyes aceptables en Europa. Juventus es el club que més tituls ha llograt a nivell nacional, i a nivell internacional es el unic clup en guanyar totes les competicions oficials de clps (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clups com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clups que també lograren tituls europeus. | | El calci s'ha intesnificàt a nivell local, arribant a fundarse en [[1898]] la Federacio Italiana de [[Futbol]], que s'encarrega de els campeonats de [[futbol]] de clups i de la selecció nacional. A nivell de clups, '''Itàlia''' conta en tres clups campeons de [[Europa]], com heu son el AC [[Milan]], Inter de [[Milan]] i Juventus. El AC [[Milan]] es el clup que mes tituls internacionals ostenta (18 hasda la data); el Inter és el atre més gran encara que ultimament no ha fet campanyes aceptables en Europa. Juventus es el club que més tituls ha llograt a nivell nacional, i a nivell internacional es el unic clup en guanyar totes les competicions oficials de clps (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clups com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clups que també lograren tituls europeus. |