Canvis

El '''suec''' (''svenska'') és una [[llengües germàniques|llengua germànica]] del nort d'[[Europa]], parlada per entre 9 i 14 millons de persones. La majoria d'ells són de [[Suècia]], [[Finlàndia]] i en les [[Illes Åland]], aon la llengua és oficial. El suec és una de les llengües nòrdiques, junt en el [[Idioma danés|danés]] i el [[noruec]], subgrup de les llengües germàniques dins de la família de les [[llengües indoeuropees]]. El suec, al igual que el rest de llengües nòrdiques, és una evolució del nòrdic antic, parlat en [[Escandinàvia]] durant l'época [[Vikincs|vikinga]].

El '''suec''' (''svenska'') és una [[llengües germàniques|llengua germànica]] del nort d'[[Europa]], parlada per entre 9 i 14 millons de persones. La majoria d'ells són de [[Suècia]], [[Finlàndia]] i en les [[Illes Åland]], aon la llengua és oficial. El suec és una de les llengües nòrdiques, junt en el [[Idioma danés|danés]] i el [[noruec]], subgrup de les llengües germàniques dins de la família de les [[llengües indoeuropees]]. El suec, al igual que el rest de llengües nòrdiques, és una evolució del nòrdic antic, parlat en [[Escandinàvia]] durant l'época [[Vikincs|vikinga]].

Fins cert punt, és mutuament comprensible en dialectes del noruec parlat, encara que prou manco en el danés. El sue cestàndar (rikssvenska) és la llengua nacional que evolucionà a partir dels dialectes del centre de Suècia durant el [[sigle XIX]] i s'establí completament a principis del [[sigle XX]]. Si be en l'actualitat existixen encara varios dialectes rurals, el idioma parlat i escrit es uniform i estàndar en més del 99% d'habitants adults alfabetisats. Alguns dels dialectes genuins diferixen cosniderablement del suec estàndar en gramàtica i vocabulari i no sempr són mutuament comprensibles en el suec (per eixemple, el llenguage del nort de Dalarna). Estos dialectes estan confinats a àrees en poc amovilitat social. Si be no estan en perill de desaparició, les poblacions que parlen estos dialectes s'estan reduint a pesar dels esforços de les autoritats regionas per a preservar el seu us.

Fins cert punt, és mutuament comprensible en dialectes del noruec parlat, encara que prou manco en el danés. El sue cestàndar (rikssvenska) és la llengua nacional que evolucionà a partir dels dialectes del centre de Suècia durant el [[sigle XIX]] i s'establí completament a principis del [[sigle XX]]. Si be en l'actualitat existixen encara varios dialectes rurals, el idioma parlat i escrit és uniform i estàndar en més del 99% d'habitants adults alfabetisats. Alguns dels dialectes genuins diferixen cosniderablement del suec estàndar en gramàtica i vocabulari i no sempr són mutuament comprensibles en el suec (per eixemple, el llenguage del nort de Dalarna). Estos dialectes estan confinats a àrees en poc amovilitat social. Si be no estan en perill de desaparició, les poblacions que parlen estos dialectes s'estan reduint a pesar dels esforços de les autoritats regionas per a preservar el seu us.

El suec se distinguix per el seu [[Prosodia|prosodia]], que diferix considerablement entre variatetats. Esta inclou tant qualitats d'accent com de to. La existència de dos tons llingüístics és un fenòmen compartit en el idioma noruec estàndar, pero no en el danés. El idioma té nou sons vocals que se distinguixen per sa longitut i qualitats, en lo que se formen 17 fonemes vocals. El suec és també notable per la existència d'un fonema dorso.palatal elar fricatiu sort, un so que es troba en molts dialectes, incloint les formes més prestigioses del idioma estàndar. Encara que similar a atres sons en distintes qualitats labials, hasda ara no s'ha ubicat en atres idiomes; s'assembla parcialment a una pronunciació simultànea de una sh-anglesa i una j-castellana. En el idioma esscrit, este so se representa per combinacions com sk-, skj, stj-, sj- i atres.

El suec se distinguix per el seu [[Prosodia|prosodia]], que diferix considerablement entre variatetats. Esta inclou tant qualitats d'accent com de to. La existència de dos tons llingüístics és un fenòmen compartit en el idioma noruec estàndar, pero no en el danés. El idioma té nou sons vocals que se distinguixen per sa longitut i qualitats, en lo que se formen 17 fonemes vocals. El suec és també notable per la existència d'un fonema dorso.palatal elar fricatiu sort, un so que es troba en molts dialectes, incloint les formes més prestigioses del idioma estàndar. Encara que similar a atres sons en distintes qualitats labials, hasda ara no s'ha ubicat en atres idiomes; s'assembla parcialment a una pronunciació simultànea de una sh-anglesa i una j-castellana. En el idioma esscrit, este so se representa per combinacions com sk-, skj, stj-, sj- i atres.