Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | La '''família de protocols d'Internet''' es un conjunt de protocols de ret en el que se basa Internet i que permet la transmissió de senyes de computadors. | + | La '''família de protocols d'Internet''' és un conjunt de protocols de ret en el que se basa Internet i que permet la transmissió de senyes de computadors. |
| En ocasions se'l denomina 'conjunt de protocols “TCP/IP””, en referencia als dos protocols mes importants que la componen: Protocol de Control de Transmissions (TCP) i Protocol d'Internet (IP), que foren els dos primers en definir-se, i que son els mes utilisats de la família. Existixen tants protocols en este conjunt que apleguen a ser mes de 100 diferents, entre ells s'encontren el popular HTTP (HyperText Transfer Protocol), que es el que s'utilisa per accedir a fulles web, ademés d'atres com el Protocol de resolució de direccions ARP (Address Resolution Protocol) per a la resolució de direccions, el File Transfer Protocol FTP (File Transfer Protocol) per a transferència d'archius, i el SMTP (Simple Mail Protocol) o el POP (Post Office Protocol) Per a correu electrònic, TELNET per accedir a equips remots, entre atres. | | En ocasions se'l denomina 'conjunt de protocols “TCP/IP””, en referencia als dos protocols mes importants que la componen: Protocol de Control de Transmissions (TCP) i Protocol d'Internet (IP), que foren els dos primers en definir-se, i que son els mes utilisats de la família. Existixen tants protocols en este conjunt que apleguen a ser mes de 100 diferents, entre ells s'encontren el popular HTTP (HyperText Transfer Protocol), que es el que s'utilisa per accedir a fulles web, ademés d'atres com el Protocol de resolució de direccions ARP (Address Resolution Protocol) per a la resolució de direccions, el File Transfer Protocol FTP (File Transfer Protocol) per a transferència d'archius, i el SMTP (Simple Mail Protocol) o el POP (Post Office Protocol) Per a correu electrònic, TELNET per accedir a equips remots, entre atres. |
| | | |
Llínea 87: |
Llínea 87: |
| El [[nivell d'enllaç de senyes]] especifica '''cóm son transportats els paquets sobre el nivell físic''', incloent els delimitadors (patrons de bits concrets que marquen el principi i la fi de cada [[Trama de ret|trama]]). [[Ethernet]], per eixemple, incloent camps en el cap de la trama que especifiquen quina màquina o màquines de la ret son les destinataries de la trama. Eixemples de protocols de nivell d'enllaç de senyes son [[Ethernet]], [[IEEE 802.11|Wireless Ethernet]], [[SLIP]], [[Token Ring]] i [[Asynchronous Transfer Mode|ATM]]. | | El [[nivell d'enllaç de senyes]] especifica '''cóm son transportats els paquets sobre el nivell físic''', incloent els delimitadors (patrons de bits concrets que marquen el principi i la fi de cada [[Trama de ret|trama]]). [[Ethernet]], per eixemple, incloent camps en el cap de la trama que especifiquen quina màquina o màquines de la ret son les destinataries de la trama. Eixemples de protocols de nivell d'enllaç de senyes son [[Ethernet]], [[IEEE 802.11|Wireless Ethernet]], [[SLIP]], [[Token Ring]] i [[Asynchronous Transfer Mode|ATM]]. |
| | | |
− | [[Point-to-Point Protocol|PPP]] es un poc mes complex i originalment fon dissenyat com un protocol separat que funcionava sobre un atre nivell d'enllaç, [[HDLC]]/[[SDLC]]. | + | [[Point-to-Point Protocol|PPP]] és un poc mes complex i originalment fon dissenyat com un protocol separat que funcionava sobre un atre nivell d'enllaç, [[HDLC]]/[[SDLC]]. |
| | | |
| Este nivell es a voltes subdividit en [[Control d'enllaç llògic]] (''Logical Link Control'') i Control d'accés al mig (''Media Access Control''). | | Este nivell es a voltes subdividit en [[Control d'enllaç llògic]] (''Logical Link Control'') i Control d'accés al mig (''Media Access Control''). |
Llínea 107: |
Llínea 107: |
| Els protocols d'enrutament dinàmic que tècnicament encaixen en el conjunt de protocols TCP/IP (ya que funcionen sobre IP) son generalment considerats part del nivell de ret; un eixemple es [[OSPF]] (protocol IP número 89). | | Els protocols d'enrutament dinàmic que tècnicament encaixen en el conjunt de protocols TCP/IP (ya que funcionen sobre IP) son generalment considerats part del nivell de ret; un eixemple es [[OSPF]] (protocol IP número 89). |
| | | |
− | [[TCP]] (protocol IP número 6) es un mecanisme de transport fiable i orientat a conexió, que proporciona un fluix fiable de bytes, que assegura que les senyes apleguen completes, sense danys i en orde TCP realisa contínuament mesures sobre l'estat de la ret per a evitar sobrecarregar-la ab massa tràfic. Ademés, TCP tracta d'enviar totes les senyes correctament en la seqüencia especificada. Esta és una de les principals diferencies ab UDP, i pot convertir-se en una desventaja en fluixos en temps real (molt sensibles a la variació del retart) o aplicacions d'enrutament ab percentages alts de pèrdua en el nivell d'Internet. | + | [[TCP]] (protocol IP número 6) és un mecanisme de transport fiable i orientat a conexió, que proporciona un fluix fiable de bytes, que assegura que les senyes apleguen completes, sense danys i en orde TCP realisa contínuament mesures sobre l'estat de la ret per a evitar sobrecarregar-la ab massa tràfic. Ademés, TCP tracta d'enviar totes les senyes correctament en la seqüencia especificada. Esta és una de les principals diferencies ab UDP, i pot convertir-se en una desventaja en fluixos en temps real (molt sensibles a la variació del retart) o aplicacions d'enrutament ab percentages alts de pèrdua en el nivell d'Internet. |
| | | |
| Mes recientment es [[SCTP]], també un mecanisme fiable i orientat a conexió. Està relacionat en l'orientació a byte, i proporciona múltiples sub-fluixos multiplexats sobre la mateixa conexió. També proporciona suport de ''multihoming'', a on una conexió pot ser representada por múltiples direccions IP (representant múltiples interfaces físiques), aixina si n'hi a una falla la conexió no se interrompre. Fon desenrollat inicialment per a aplicacions telefóniques (per a transportar [[SS7]] sobre [[IP]]), pero també fon utilisat per a atres aplicacions. | | Mes recientment es [[SCTP]], també un mecanisme fiable i orientat a conexió. Està relacionat en l'orientació a byte, i proporciona múltiples sub-fluixos multiplexats sobre la mateixa conexió. També proporciona suport de ''multihoming'', a on una conexió pot ser representada por múltiples direccions IP (representant múltiples interfaces físiques), aixina si n'hi a una falla la conexió no se interrompre. Fon desenrollat inicialment per a aplicacions telefóniques (per a transportar [[SS7]] sobre [[IP]]), pero també fon utilisat per a atres aplicacions. |
| | | |
− | [[UDP]] (protocol IP número 17) es un protocol de datagrames sense conexió. Es un protocol no fiable (''best effort'' al igual que IP) - no perque siga particularment roïn , sino por que no verifica que els paquets apleguen al seu destí, i no dona garanties de que aplegue en orde. Si una aplicació requerix estes característiques, deu de portar-les a cap per si mateixa o utilisar [[TCP]]. | + | [[UDP]] (protocol IP número 17) és un protocol de datagrames sense conexió. Es un protocol no fiable (''best effort'' al igual que IP) - no perque siga particularment roïn , sino por que no verifica que els paquets apleguen al seu destí, i no dona garanties de que aplegue en orde. Si una aplicació requerix estes característiques, deu de portar-les a cap per si mateixa o utilisar [[TCP]]. |
| | | |
| UDP es utilisat normalment per aplicacions de [[streaming]] (àudio, vídeo, etc.) a on l'arribada a temps dels paquets es mes important que la fiabilitat, o per aplicacions simples de tipo petició/resposta com el servici [[DNS]], a on la sobrecarrega de las capçaleres que aporten la fiabilitat es desproporcionada per al tamany dels paquets. | | UDP es utilisat normalment per aplicacions de [[streaming]] (àudio, vídeo, etc.) a on l'arribada a temps dels paquets es mes important que la fiabilitat, o per aplicacions simples de tipo petició/resposta com el servici [[DNS]], a on la sobrecarrega de las capçaleres que aporten la fiabilitat es desproporcionada per al tamany dels paquets. |
Llínea 119: |
Llínea 119: |
| TCP y UDP: son utilisats per a donar servici a una serie d'aplicacions d'alt nivell. Les aplicacions en una dirección de ret donada son distinguibles entre sí per el seu [[Port de ret|número de Port]] TCP o UDP. Por convenció, els ports ben coneguts (''well-known ports'') son associats ab aplicacions específics. | | TCP y UDP: son utilisats per a donar servici a una serie d'aplicacions d'alt nivell. Les aplicacions en una dirección de ret donada son distinguibles entre sí per el seu [[Port de ret|número de Port]] TCP o UDP. Por convenció, els ports ben coneguts (''well-known ports'') son associats ab aplicacions específics. |
| | | |
− | [[Real-time Transport Protocol|RTP]] es un protocol de datagrames que han sigut dissenyats per a senyes en temps real com el [[streaming]] d'àudio i vídeo que es monta damunt UDP. | + | [[Real-time Transport Protocol|RTP]] és un protocol de datagrames que han sigut dissenyats per a senyes en temps real com el [[streaming]] d'àudio i vídeo que es monta damunt UDP. |
| | | |
| === El nivell d'Aplicació === | | === El nivell d'Aplicació === |