− | El '''Tractat d'Almizra''' (també nomenat d''''Almisrà''' i d''''Almirra''') és el tractat de pau entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] que estipulà els llímits del [[Regne de València]].<ref>Història de Catalunya de Rovira i Virgili Tom núm. 4 pàg. 570-571</ref> Fon signat el [[25 de març]] de [[1244]] per [[Jaume I el Conquistador]] i el seu gendre, l'infant Alfons de Castella (més tart [[Alfons X el Sabi]]). En el pacte s'estipulà que les terres al sur de la llínea [[Busot]] – [[Biar]] – [[la Vila Joyosa]] quedaren reservades per a Castella. | + | El '''Tractat d'Almizra''' (també nomenat d''''Almisrà''' i d''''Almirra''') és el tractat de pau entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] que estipulà els llímits del [[Regne de Valéncia]].<ref>Història de Catalunya de Rovira i Virgili Tom núm. 4 pàg. 570-571</ref> Fon signat el [[25 de març]] de [[1244]] per [[Jaume I el Conquistador]] i el seu gendre, l'infant Alfons de Castella (més tart [[Alfons X el Sabi]]). En el pacte s'estipulà que les terres al sur de la llínea [[Busot]] – [[Biar]] – [[la Vila Joyosa]] quedaren reservades per a Castella. |
− | Per tal d'evitar una ruptura escandalosa davant del món cristià, fon celebrat, no sense laborioses negociacions, un conveni sobre la partició dels territoris peninsulars ocupats encara pels sarraïns. En Almizra o Almisdra, fon signat, en efecte, un conveni de divisió i d'aliança entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella, el [[26 de març]] del [[1244]]. Este tractat concedia als castellans [[Alacant]], [[Aigües]] i [[Busot]], en térmens lliures, aixina com Villena i tot l'atre territori situat cap a les parts de Múrcia i Castella, en l'atra banda dels térmens de Biar i d'[[Almansa]] i de la llínea de l'actual [[mont Major]], llavors nomenat [[serra de Larrua]]. La ralla divisòria corria al voltant del port de Biar, el castell de Villena i la carena de la dita serra. Quedaren per al comte-rei els castells de [[Cazalla]]<ref>Pot ser [[Castalla]]</ref>, Biar, Almizra i atres terres al voltant Xàtiva, Dénia i el Regne de [[València]]. | + | Per tal d'evitar una ruptura escandalosa davant del món cristià, fon celebrat, no sense laborioses negociacions, un conveni sobre la partició dels territoris peninsulars ocupats encara pels sarraïns. En Almizra o Almisdra, fon signat, en efecte, un conveni de divisió i d'aliança entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella, el [[26 de març]] del [[1244]]. Este tractat concedia als castellans [[Alacant]], [[Aigües]] i [[Busot]], en térmens lliures, aixina com Villena i tot l'atre territori situat cap a les parts de Múrcia i Castella, en l'atra banda dels térmens de Biar i d'[[Almansa]] i de la llínea de l'actual [[mont Major]], llavors nomenat [[serra de Larrua]]. La ralla divisòria corria al voltant del port de Biar, el castell de Villena i la carena de la dita serra. Quedaren per al comte-rei els castells de [[Cazalla]]<ref>Pot ser [[Castalla]]</ref>, Biar, Almizra i atres terres al voltant Xàtiva, Dénia i el Regne de [[Valéncia]]. |
| La primera constància que es té del Tractat d'Almizra apareix en el segon capítul de la crònica de Jaume I, el ''[[Llibre dels fets]]''. Pero el text del tractat no fon publicat fins a [[1905]]. | | La primera constància que es té del Tractat d'Almizra apareix en el segon capítul de la crònica de Jaume I, el ''[[Llibre dels fets]]''. Pero el text del tractat no fon publicat fins a [[1905]]. |
− | És possible que pocs mesos després del tractat es convinguera algun tractat complementari, durant el [[sege de Biar]] (finals del 1244 i escomençament del [[1245]]). Posteriorment, els territoris del [[Regne de Múrcia]] situats al nort de la riba del [[Segura]] són incorporats al Regne de València per [[Jaume II]] després de la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] ([[1304]]) i del [[Tractat d'Elig]] ([[1305]]). | + | És possible que pocs mesos després del tractat es convinguera algun tractat complementari, durant el [[sege de Biar]] (finals del 1244 i escomençament del [[1245]]). Posteriorment, els territoris del [[Regne de Múrcia]] situats al nort de la riba del [[Segura]] són incorporats al Regne de Valéncia per [[Jaume II]] després de la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] ([[1304]]) i del [[Tractat d'Elig]] ([[1305]]). |