3686
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 4:
Llínea 4: − +
Texto reemplaza - ' es una' a ' és una'
Cada persona te normalment un par de cromosomes sexuals en cada celula. Les dones tenen dos cromosomes X, mentres que els homens tenen un X i una cromosoma Y. Tant homens com dones mantenen un de les cromosomes X de la seua mare, i les dones conserven la seua segon cromosoma X del seu pare. Donat que el pare mante la seua cromosoma X de la seua mare, una femella humana te una cromosoma X de la seua yaya paterna, i una cromosoma X de la seua mare.
Cada persona te normalment un par de cromosomes sexuals en cada celula. Les dones tenen dos cromosomes X, mentres que els homens tenen un X i una cromosoma Y. Tant homens com dones mantenen un de les cromosomes X de la seua mare, i les dones conserven la seua segon cromosoma X del seu pare. Donat que el pare mante la seua cromosoma X de la seua mare, una femella humana te una cromosoma X de la seua yaya paterna, i una cromosoma X de la seua mare.
L'identificacio de gens en cada cromosoma es una area activa d'investigacio genetica. Degut a que els investigadors utilisen diferents metodos per a predir el numero de gens en cada cromosoma, el numero estimat de gens varia. El cromosoma X conte prop de 2000 en comparança en els gens del cromosoma Y conte 78 gens, dels 20.000 a 25.000 gens totals en el genoma humà. Els trastorns genetics que se deuen a mutacions en els gens en el cromosoma X se descriuen com lligada al cromosoma X.
L'identificacio de gens en cada cromosoma és una area activa d'investigacio genetica. Degut a que els investigadors utilisen diferents metodos per a predir el numero de gens en cada cromosoma, el numero estimat de gens varia. El cromosoma X conte prop de 2000 en comparança en els gens del cromosoma Y conte 78 gens, dels 20.000 a 25.000 gens totals en el genoma humà. Els trastorns genetics que se deuen a mutacions en els gens en el cromosoma X se descriuen com lligada al cromosoma X.
El cromosoma X porta un par de mils de gens, pero pocs, en el seu cas, de les quals te res que vore directament en la determinacio del sexe. Al començament del desenroll embrionari en les femelles, un de les dos cromosomes X es inactivat a l'encert i de forma permanent en casi totes les celules somatiques (celules que no siguen d'ou i les celules d'esperma). Este fenomen se crida X-inactivació o lyonisació, i crega un cos de Barr. Inactivació de la cromosoma X s'assegura de que les dones, com homens, tenen una copia funcional de la cromosoma X en cada celula del cos. Es supossava anteriorment que soles una copia s'utilisa activament. No obstant, investigacions recents sugerixen que el corpuscul de Barr pot ser biologicament mes activa de lo que es suposava anteriorment.
El cromosoma X porta un par de mils de gens, pero pocs, en el seu cas, de les quals te res que vore directament en la determinacio del sexe. Al començament del desenroll embrionari en les femelles, un de les dos cromosomes X es inactivat a l'encert i de forma permanent en casi totes les celules somatiques (celules que no siguen d'ou i les celules d'esperma). Este fenomen se crida X-inactivació o lyonisació, i crega un cos de Barr. Inactivació de la cromosoma X s'assegura de que les dones, com homens, tenen una copia funcional de la cromosoma X en cada celula del cos. Es supossava anteriorment que soles una copia s'utilisa activament. No obstant, investigacions recents sugerixen que el corpuscul de Barr pot ser biologicament mes activa de lo que es suposava anteriorment.