Canvis

[[Image:Monastère Royal de Santa María de la Valldigna.jpg|thumb|300px|Vista general del Monasteri.]]

[[Image:Monastère Royal de Santa María de la Valldigna.jpg|thumb|300px|<center>Vista general del Monasteri</center>]]

El '''Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''' fon fundat per [[Jaume II d'Aragó]] el [[15 de març]] de [[1298]]. Segons la tradicio, el rei, després de fer la guerra contra els musulmans per terres d'Alacant i Múrcia, al passar per la Vall, llavors cridat [[Alfandech]], i impressionat per la fertilitat i bellea, digué, dirigint-se al seu capellà el flare Boronat de Vil-Seca, i abat del monasteri cistercenc del Monasteri de Santes Creus: «Vall digna per a un monasteri de la vostra religió». I l'abat contestà: «¡Vall digna!». El rei concedí les terres a l'abat de Santes Creus per a una nova fundació cistercenca en la vall que prendria el nom de [[Valldigna]].

El '''Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''' fon fundat per [[Jaume II d'Aragó]] el [[15 de març]] de [[1298]]. Segons la tradició, el rei, després de fer la guerra contra els musulmans per terres d'Alacant i Múrcia, al passar per la Vall, llavors cridat [[Alfandech]], i impressionat per la fertilitat i bellea, digué, dirigint-se al seu capellà el flare Boronat de Vil-Seca, i abat del monasteri cistercenc del Monasteri de Santes Creus: «Vall digna per a un monasteri de la vostra religió». I l'abat contestà: «¡Vall digna!». El rei concedí les terres a l'abat de Santes Creus per a una nova fundació cistercenca en la vall que prendria el nom de [[Valldigna]].

Tingué tres etapes constructives, una primera implantació gòtica del segle XIV que forma l'estructura completa del conjunt en torn al claustre, seguint el canon del [[Cister]]; l'important renovacio produida arraïl de les greus destruccions del [[terremot]] de [[1396]]; i la segona renovacio i enriquiment definitius despres del nou terremot de [[1644]], en sustitucions completes i noves dependencies, ya d'etapa barroca en els segles XVII i XVIII, a la qual, per eixemple, pertanyen el temple actual i la capella de la [[Verge de Gracia]]. Les seues dependencies s'adeqüen al model tipo del [[Cister]], en dos punts neuralgics: l'iglesia i el claustre, al voltant dels quals girava tota la vida del monasteri. El Claustre es l'element central: comunica les diferents dependencies del monasteri (el refectori, la cuina, la sala capitular, l'iglesia, el dormitori i l'escritori). Fora d'este conjunt monumental està el palau de l'abat, (construit a iniciativa de l'abat Arnalt de Saranyó, entre els segles XIV i XVI), l'hostage, la bodega, l'almagasen i el restant de les dependencies agricoles.

Tingué tres etapes constructives, una primera implantació gòtica del [[segle XIV]] que forma l'estructura completa del conjunt en torn al claustre, seguint el canon del [[Cister]]; l'important renovacio produida arraïl de les greus destruccions del [[terremot]] de [[1396]]; i la segona renovacio i enriquiment definitius despres del nou terremot de [[1644]], en sustitucions completes i noves dependencies, ya d'etapa barroca en els [[segle XVII|segles XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], a la qual, per eixemple, pertanyen el temple actual i la capella de la [[Verge de Gracia]]. Les seues dependencies s'adeqüen al model tipo del [[Cister]], en dos punts neuralgics: l'iglesia i el claustre, al voltant dels quals girava tota la vida del monasteri. El Claustre és l'element central: comunica les diferents dependencies del monasteri (el refectori, la cuina, la sala capitular, l'iglesia, el dormitori i l'escritori). Fora d'este conjunt monumental està el palau de l'abat, (construit a iniciativa de l'abat Arnalt de Saranyó, entre els segles XIV i XVI), l'hostage, la bodega, l'almagasen i el restant de les dependencies agricoles.

L'any [[1835]], en la [[desamortisacio de Mendizábal]], te lloc l'exclaustració i el monasteri es abandonat pels monges i venut a particulars. El cenobi es convertí en una explotacio agropecuaria particular i començà l'espolie i la destruccio patrimonial, en el derrocament de la majoria de les edificacions. Els sellars dels arcs i les lloses del paviment son venuts com a material de construccio, mentres que, entre [[1920]] i [[1926]], els arcs gotics del claustre alt del palau de l'abat s'incorporen a l'estructura del Palau del Cant del Pic, la residencia que construi [[Josep Maria del Palau i Abarzuza]], Comte de Les Almenes, en Torrelodones ([[Comunitat de Madrit|Madrit]]). En [[2003]] la [[Generalitat Valenciana]] ho comprà als actuals propietaris del palau i en [[2006]] ha segut tornat al seu lloc original. Atres peces passen a les parroquies de la comarca i els fondos documentals s'escampen seguint els passos dels monges exclaustrats.

L'any [[1835]], en la [[desamortisacio de Mendizábal]], te lloc l'exclaustració i el monasteri és abandonat pels monges i venut a particulars. El cenobi es convertí en una explotació agropecuaria particular i començà l'espolie i la destrucció patrimonial, en el derrocament de la majoria de les edificacions. Els sellars dels arcs i les lloses del paviment són venuts com a material de construcció, mentres que, entre [[1920]] i [[1926]], els arcs gotics del claustre alt del palau de l'abat s'incorporen a l'estructura del Palau del Cant del Pic, la residencia que construí [[Josep Maria del Palau i Abarzuza]], Comte de Les Almenes, en Torrelodones ([[Comunitat de Madrit|Madrit]]). En [[2003]] la [[Generalitat Valenciana]] ho comprà als actuals propietaris del palau i en [[2006]] ha segut tornat al seu lloc original. Atres peces passen a les parroquies de la comarca i els fondos documentals s'escampen seguint els passos dels monges exclaustrats.

Hui en dia l'iglesia, el «Portal Nou», entrada al clos monacal —que sobre la seua ogiva te esculpits els escuts de la Corona d'Arago i de l'Abat— i l'antiga almassera —recentment restaurada— se troben en perfecte estat de conservacio i estan realisant-se treballs en el restant de les dependencies. L'iglesia se caracterisa per les seues elevades voltes en rica ornamentacio pictorica i posseïx un sostre policromat en decoracio floral i angels. Actualment el monasteri es troba en proces de restauracio, sent esta gestionada per la Fundacio Jaume II el Just, de caracter public.

Hui en dia l'iglesia, el «Portal Nou», entrada al clos monacal —que sobre la seua ogiva te esculpits els escuts de la [[Corona d'Aragó]] i de l'Abat— i l'antiga almassera —recentment restaurada— se troben en perfecte estat de conservació i estan realisant-se treballs en el restant de les dependencies. L'iglesia se caracterisa per les seues elevades voltes en rica ornamentació pictorica i posseïx un sostre policromat en decoració floral i angels. Actualment el monasteri es troba en proces de restauració, sent esta gestionada per la Fundació Jaume II el Just, de caracter públic.

== Vore també ==

== Vore també ==