Canvis

Fon en els últims anys del [[segle XVI]] quan començà el màxim esplendor del monasteri de La Murta de la ma de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], embaixador d'Espanya en la [[Santa Seu]], bisbe de [[Mallorca]] i arquebisbe de [[Tarragona]], que promogué infinitat d'obres de millor i crea la biblioteca. El monasteri atesorà un important patrimoni frut de les donacions de la família Vich i d'atres notables famílies a canvi de rebre soterrament. Aixina ho feu atre ilustre membre dels Vich, Lluís Vich, virrei de [[Mallorca]] i cavaller de la [[orde de Santiago]]. Do [[Joan Vich i Manrique de Lara|Joan Vich]], germà de l'anterior, alçà nova iglésia cuya capella major seria la nova soterrament familiar. L'obra, realisada per l'arquitecte de Valencia Francesc Figuerola fon supervisada per Dídac Vich, i terminada en [[1623]]. Dídac Vich, ultim membre de la dinastia, fon un dels mes importants protectors de Santa María de La Murta. Ell encomanà el retaule major en [[1631]] a Joan Miquel Orliens, autor del retaule major dels [[Iglésia dels Sants Joans (Valéncia)|Sants Joans]] i del [[monasteri de Sant Miquel dels Reis]] de [[Valéncia]]. Pintat i rossejat per [[Pere d'Orrente]], fon acabat en [[1634]]. El monasteri se convertí durant esta etapa en un destacat centre religiós i cultural.

Fon en els últims anys del [[segle XVI]] quan començà el màxim esplendor del monasteri de La Murta de la ma de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], embaixador d'Espanya en la [[Santa Seu]], bisbe de [[Mallorca]] i arquebisbe de [[Tarragona]], que promogué infinitat d'obres de millor i crea la biblioteca. El monasteri atesorà un important patrimoni frut de les donacions de la família Vich i d'atres notables famílies a canvi de rebre soterrament. Aixina ho feu atre ilustre membre dels Vich, Lluís Vich, virrei de [[Mallorca]] i cavaller de la [[orde de Santiago]]. Do [[Joan Vich i Manrique de Lara|Joan Vich]], germà de l'anterior, alçà nova iglésia cuya capella major seria la nova soterrament familiar. L'obra, realisada per l'arquitecte de Valencia Francesc Figuerola fon supervisada per Dídac Vich, i terminada en [[1623]]. Dídac Vich, ultim membre de la dinastia, fon un dels mes importants protectors de Santa María de La Murta. Ell encomanà el retaule major en [[1631]] a Joan Miquel Orliens, autor del retaule major dels [[Iglésia dels Sants Joans (Valéncia)|Sants Joans]] i del [[monasteri de Sant Miquel dels Reis]] de [[Valéncia]]. Pintat i rossejat per [[Pere d'Orrente]], fon acabat en [[1634]]. El monasteri se convertí durant esta etapa en un destacat centre religiós i cultural.

[http://www.uch.ceu.es/principal/patrimoni/2005/comi%20/comi2.htm Apunts sobre patrimoni cultural. Miquel Muñoz :"Gracies a l'embaixador Vich, el Renaiximent va a entrar en Valencia".]

[http://www.uch.ceu.es/principal/patrimoni/2005/comi%20/comi2.htm Apunts sobre patrimoni cultural. Miquel Muñoz :"Gràcies a l'embaixador Vich, el Renaiximent va a entrar en Valéncia".]

=== Segles XVII i XVIII ===

=== Segles XVII i XVIII ===

Despres de el decés de Dídac Vich, i en el seu llegat, la comunitat pogue concloure les millors que s'havien iniciat en vida del protector. A lo llarc del [[segle XVIII]] els monges mamprengueren noves obres de millor, pero ya no se trià a mestres de primer orde. El conjunt del cenobi fon ampliat i reformat, destacant la reforma del refectori i el seu blanquejament, aixina com del claustre, cela del prior i iglésia que fon pintada pels milanesos Carles i Llorenç Soronetti i Pere Bazzi en [[1772]]. Aixina s'havia fet en l'iglésia de [[Llíria]], en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], i s'havia encarregat per a les seus de [[Seu de Saragossa|Saragossa]] i [[Seu d'Oriola|Oriola]]. Destacaren tambe els chapats de les parets en taulellets i l'ampliació i reforma de l'hospedería construïda en [[1657]].

Despres de el decés de Dídac Vich, i en el seu llegat, la comunitat pogué concloure les millors que s'havien iniciat en vida del protector. A lo llarc del [[segle XVIII]] els monges mamprengueren noves obres de millor, pero ya no se trià a mestres de primer orde. El conjunt del cenobi fon ampliat i reformat, destacant la reforma del refectori i el seu blanquejament, aixina com del claustre, cela del prior i iglésia que fon pintada pels milanesos Carles i Llorenç Soronetti i Pere Bazzi en [[1772]]. Aixina s'havia fet en l'iglésia de [[Llíria]], en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], i s'havia encarregat per a les seus de [[Seu de Saragossa|Saragossa]] i [[Seu d'Oriola|Oriola]]. Destacaren també els chapats de les parets en taulellets i l'ampliació i reforma de l'estageria construïda en [[1657]].

== Decadència i Desamortisació. Segle XIX ==

== Decadència i Desamortisació. Segle XIX ==

== Art i tesors del Monasteri de La Murta ==

== Art i tesors del Monasteri de La Murta ==

A lo llarc dels segles el monasteri de Santa María de La Murta, ademes del seu constant enriquiment arquitectonic, feu arreplega mediant mecenages i donacions d'infinitat de tesors i obres d'art, convertint-se en un dels monuments històric-artístics mes importants del [[Comunitat Valenciana|llevant espanyol]]. No obstant, en l'actualitat no es un dels mes coneguts, degut al seu abandó i prolongat oblit durant cent cinquanta anys.

A lo llarc dels segles el monasteri de Santa Maria de La Murta, ademés del seu constant enriquiment arquitectònic, feu arreplega mediant mecenages i donacions d'infinitat de tesors i obres d'art, convertint-se en un dels monuments històric-artístics mes importants del [[Comunitat Valenciana|llevant espanyol]]. No obstant, en l'actualitat no es un dels mes coneguts, degut al seu abandó i prolongat oblit durant cent cinquanta anys.

Entre la multitut de tesors artístics que contingué se poden destacar: el retaule quatrecentiste adquirit a principis del [[segle XVI]], la ''Veronica'' i retaule d'alabastre representant el ''Batisme'' que feu portar de [[Italia]] [[Jeronim Vich i Valterra]] (conservat hui en el Museu de Belles Arts de Valéncia), el retaule de la ''Crucifixió'', preats objectes llitúrgics donats per [[Joan Vich i Manrique de Lara]] en [[1593]], l'orgue de [[1597]], el retaule major i la cadiram del cor, magnífics taulellets, el retaule de [[Josep de Nazaret|Sant Josep]], el retaule de la Capella dels Reis, el retaule de la Nativitat de Crist, el retaule de [[Sant Jeroni]], el retaule de [[Sant Pere]] i [[Sant Pau]], el ''Calvari'',''Crist abraçant la creu'' i ''Crist en el Llim'' de [[Sebastiano del Piombo]], que se conserven en el [[Museu Nacional del Prat]], una taula de [[El Greco]], un ''Salvador'' de [[Joan de Juanes]] i multitut d'obres pictòriques de grans mestres pintors com [[Albert Durero|Durero]], [[Jacopo Bassano]], el païsagiste flamenc [[Paul Bril]], [[Francesc Ribalta|Francesc]] i [[Joan Ribalta]] (de les quals se conserven 31 retratos de valencians ilusstres de [[Joan Ribalta]] i el seu taller en el museu de Belles Arts de Valencia), [[Pere d'Orrente]], Divi Morals, [[Josep de Ribera|Josep de Ribera ''l'españoleto]] o Llorenç Castre.

Entre la multitut de tesors artístics que contingué se poden destacar: el retaule quatrecentiste adquirit a principis del [[segle XVI]], la ''Veronica'' i retaule d'alabastre representant el ''Batisme'' que feu portar de [[Italia]] [[Jeronim Vich i Valterra]] (conservat hui en el Museu de Belles Arts de Valéncia), el retaule de la ''Crucifixió'', preats objectes llitúrgics donats per [[Joan Vich i Manrique de Lara]] en [[1593]], l'orgue de [[1597]], el retaule major i la cadiram del cor, magnífics taulellets, el retaule de [[Josep de Nazaret|Sant Josep]], el retaule de la Capella dels Reis, el retaule de la Nativitat de Crist, el retaule de [[Sant Jeroni]], el retaule de [[Sant Pere]] i [[Sant Pau]], el ''Calvari'',''Crist abraçant la creu'' i ''Crist en el Llim'' de [[Sebastiano del Piombo]], que se conserven en el [[Museu Nacional del Prat]], una taula de [[El Greco]], un ''Salvador'' de [[Joan de Juanes]] i multitut d'obres pictòriques de grans mestres pintors com [[Albert Durero|Durero]], [[Jacopo Bassano]], el paisagiste flamenc [[Paul Bril]], [[Francesc Ribalta|Francesc]] i [[Joan Ribalta]] (de les quals se conserven 31 retratos de valencians ilusstres de [[Joan Ribalta]] i el seu taller en el [[Museu de Belles Arts de Valéncia]]), [[Pere d'Orrente]], Divi Morals, [[Josep de Ribera|Josep de Ribera ''l'Españoleto]] o Llorenç Castre.

Per últim formava part d'este patrimoni la biblioteca del monasteri, que integrava les de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], el [[Arciaca (diaca)|Arciaca]] Pere Esplugues, el [[Joan Vora|Verdanc Vora]] i el Bisbe de Sogorp, Gilaberto Martí, tots ells naixcuts en Alzira.

Per últim formava part d'este patrimoni la biblioteca del monasteri, que integrava les de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], el [[Arciaca (diaca)|Arciaca]] Pere Esplugues, el [[Joan Vora|Verdanc Vora]] i el Bisbe de Sogorp, Gilaberto Martí, tots ells naixcuts en Alzira.