21 130
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + − Tingué tres etapes constructives, una primera implantació gòtica del segle XIV que forma l'estructura completa del conjunt en torn al claustre, seguint el canon del [[Cister]]; l'important renovacio produida a arraïl de les greus destruccions del [[terremot]] de [[1396]]; i la segona renovacio i enriquiment definitius despres del nou terremot de [[1644]], en SUSTITUCIONES completes i noves dependencies, ya d'etapa barroca en els segles XVII i XVIII, a la qual, per eixemple, pertanyen el temple actual i la capella de la [[Verge de Gracia]]. Les seues dependencies s'adeqüen al model tipo del [[Cister]], en dos punts neuralgics: l'iglesia i el claustre, al voltant dels quals girava tota la vida del monasteri. El Claustre es l'element central: comunica les diferents dependencies del monasteri (el refectori, la cuina, la sala capitular, l'iglesia, el dormitori i l'escritori). Fora d'este conjunt monumental està el palau de l'abat, (construit a iniciativa de l'abat Arnalt de SARANYÓ, entre els segles XIV i XVI), l'HOSPEDERÍA, la bodega, l'almagasen i el restant de les dependencies agricoles.+ − L'any [[1835]], en la [[desamortisacio de MENDIZÁBAL]], te lloc l'EXCLAUSTRACIÓN i el monasteri es abandonat pels monges i venut a particulars. El cenobi se converti en una explotacio agropecuaria particular i començà l'espolie i la destruccio patrimonial, en el derrocament de la majoria de les edificacions. Els sellars dels arcs i les lloses del paviment son venuts com material de construccio, mentres que, entre [[1920]] i [[1926]], els arcs gotics del claustre alt del palau de l'abat s'incorporen a l'estructura del [[Palau del Cant del Pic]], la residencia que construi [[Josep MARÍA del Palau i ABÁRZUZA]], comte de [[Les Almenes]], en [[TORRELODONES]] ([[Comunitat de Madrit|Madrit]]). En [[2003]] la [[Generalitat Valenciana]] ho comprà als actuals propietaris del palau i en [[2006]] ha segut tornat al seu lloc original. Atres peces passen a les parroquies de la comarca i els fondos documentals s'escampen seguint els passos dels monges exclaustrats.+ − Hui en dia l'iglesia, el «Portal Nou», entrada al clos monacal —que sobre la seua ogiva te insculpits els escuts de la Corona d'Arago i de l'Abat— i l'antiga ALMÁCERA —recentment restaurada— se troben en perfecte estat de conservacio i estan realisant-se treballs en el restant de les dependencies. L'iglesia se caracterisa per les seues elevades voltes en rica ORNAMENTACIÓN pictorica i posseir un sostre policromat en decoracio floral i angels. Actualment el monasteri se troba en proces de restauracio, sent esta gestionada per la [[Fundacio JAUME II el JUST]].+ + − == Véase también ==+ − * [[Ruta de los Monasterios de Valencia]] − * [[Ruta de los Borja]] − == Enlaces externos ==+ − *[http://www.fundaciojaumeeljust.es Portal web del Monasterio y la Fundación Jaume II el Just] − {{commons|Monasterio de Santa María de la Valldigna|Monasterio de Santa María de la Valldigna}} − * [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federación Valenciana de Municipios y Provincias — Guía turística], de donde se ha extraído información con su consentimiento. − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
El '''Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''' fon fundat per [[Jaume II d'Arago]] el [[15 de març]] de [[1298]]. Segons la tradicio, el rei, després de fer la guerra contra els musulmans per terres d'Alacant i Múrcia, al passar per la Vall, llavors cridat [[Alfandech]], i impressionat per la fertilitat i bellea, digué, dirigint-se al seu capellà el flare Boronat de Vil-Seca, i abat del monasteri cistercenc del Monasteri de Santes Creus: «Vall digna per a un monasteri de la vostra religió». I l'abat contestà: «¡Vall digna!». El rei concedí les terres a l'abat de Santes Creus per a una nova fundació cistercenca en la vall que prendria el nom de [[Valldigna]].
[[Image:Monastère Royal de Santa María de la Valldigna.jpg|thumb|300px|<center>Vista general del Monasteri</center>]]
El '''Real Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''', '''Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''' o, simplement, '''Monasteri de la Valldigna''' es troba situat en la població valenciana de [[Simat de la Valldigna]], fon fundat per [[Jaume II d'Aragó]], el [[15 de març]] de l'any [[1298]]. És un dels monasteris històrics més importants del [[Regne de Valéncia]].
El Real Monasteri de la Valldigna és un símbol de l'història i cultura del [[Regne de Valéncia]]. És un lloc d'interés turístic visitat per aquells interessats en l'història migeval, l'arquitectura gòtica i el patrimoni cultural valencià. Ademés el monasteri alberga events culturals i activitats educatives, lo que contribuïx a la seua preservació i a la difusió de la seua importància històrica.
== Història ==
Segons la tradició, el rei, despuix de fer la guerra contra els musulmans per terres d'[[Alacant]] i [[Múrcia]], al passar per la Vall, llavors nomenat [[Alfandech]], i impressionat per la fertilitat i bellea, digué dirigint-se al seu capellà el flare Boronat de Vil-Seca, i abat del monasteri cistercenc del Monasteri de Santes Creus: «Vall digna per a un monasteri de la vostra religió». I l'abat contestà: «¡Vall digna!». El rei concedí les terres a l'abat de Santes Creus per a una nova fundació cistercenca en la vall que prendria el nom de [[Valldigna]].
Tingué tres etapes constructives, una primera implantació gòtica del [[sigle XIV]] que forma l'estructura completa del conjunt en torn al claustre, seguint el canon del [[Cister]]; l'important renovacio produida arraïl de les greus destruccions del [[terremot]] de [[1396]]; i la segona renovacio i enriquiment definitius despuix del nou terremot de [[1644]], en sustitucions completes i noves dependencies, ya d'etapa barroca en els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], a la qual, per eixemple, pertanyen el temple actual i la capella de la [[Verge de Gracia]].
Les seues dependencies s'adeqüen al model tipo del [[Cister]], en dos punts neuralgics: l'iglesia i el claustre, al voltant dels quals girava tota la vida del monasteri. El Claustre és l'element central: comunica les diferents dependencies del monasteri (el refectori, la cuina, la sala capitular, l'iglesia, el dormitori i l'escritori). Fora d'este conjunt monumental està el palau de l'abat, (construït a iniciativa de l'abat Arnalt de Saranyó, entre els sigles XIV i XVI), l'hostage, la bodega, l'almagasen i el restant de les dependencies agricoles.
En l'any [[1835]], en la [[desamortisacio de Mendizábal]], te lloc l'exclaustració i el monasteri és abandonat pels monges i venut a particulars. El cenobi es convertí en una explotació agropecuaria particular i començà l'espolie i la destrucció patrimonial, en el derrocament de la majoria de les edificacions. Els sellars dels arcs i les lloses del paviment són venuts com a material de construcció, mentres que, entre [[1920]] i [[1926]], els arcs gotics del claustre alt del palau de l'abat s'incorporen a l'estructura del Palau del Cant del Pic, la residencia que construí [[Josep Maria del Palau i Abarzuza]], Comte de Les Almenes, en Torrelodones ([[Comunitat de Madrit|Madrit]]).
{{coord|39|02|00|N|00|19|00|W|type:landmark_region:ES-VC|display=title}}
En l'any [[2003]] la [[Generalitat Valenciana]] el comprà als actuals propietaris del palau i en [[2006]] ha segut tornat al seu lloc original. Atres peces passen a les parroquies de la comarca i els fondos documentals s'escampen seguint els passos dels monges exclaustrats.
== Arquitectura ==
El monasteri té un estic gòtic valencià, típic de les construccions religioses de l'época. Encara que ha sofrit moltes alteracions i destruccions a lo llarc dels sigles, conserva importants elements arquitectònics, com:
=== L'iglésia ===
D'estil gòtic en una sola nau i capelles laterals. L'iglésia fon severament danyada durant la desamortisació, pero encara se conserven parts importants de la seua estructura original.
Hui en dia l'iglésia, el «Portal Nou», entrada al clos monacal —que sobre la seua ogiva té esculpits els escuts de la [[Corona d'Aragó]] i de l'Abat— i l'antiga almassera —recentment restaurada— se troben en perfecte estat de conservació i estan realisant-se treballs en el restant de les dependencies. L'iglesia se caracterisa per les seues elevades voltes en rica ornamentació pictorica i posseïx un sostre policromat en decoració floral i angels. Actualment el monasteri es troba en procés de restauració, sent esta gestionada per la Fundació Jaume II el Just, de caracter públic.
=== El claustre ===
Encara en gran part destruit, seguix sent u dels punts més representatius del monasteri. Originalment, el claustre era el centre de la vida monàstica.
=== La sala capitular ===
Un lloc emblemàtic dins de l'arquitectura cistercenca, a on els monjos se reunien per a tractar assunts importants de la comunitat.
=== El refectori i atres dependències ===
Estes àrees servien com a espais comuns pels monjos i reflexen el modo de viure cistercenc.
== Vore també ==
* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Monasterio de Santa María de la Valldigna}}
*[https://www.fundaciojaumeeljust.es Portal web del Monasteri i de la Fundació Jaume II el Just]
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]