Canvis

38 bytes afegits ,  22:11 3 jun 2013
Llínea 15: Llínea 15:     
== La Ruta pas a pas ==       
 
== La Ruta pas a pas ==       
*[[Gandia]]: Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del segle XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roís de Corella.  
+
*'''[[Gandia]]''': Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del segle XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roís de Corella.  
 
** '''Palau Ducal de Gandia''': En el Palau Ducal els nostres escritors s’adinsaren en les lletres i en les arts de la cavalleria.
 
** '''Palau Ducal de Gandia''': En el Palau Ducal els nostres escritors s’adinsaren en les lletres i en les arts de la cavalleria.
 
**'''Colegiata de Santa Maria de Gandia''': Eixemple del gòtic religiós valencià, nos tornarà l’eco dels clàssics i també dels [[Borja]], que refundaren el ducat en 1485.  
 
**'''Colegiata de Santa Maria de Gandia''': Eixemple del gòtic religiós valencià, nos tornarà l’eco dels clàssics i també dels [[Borja]], que refundaren el ducat en 1485.  
Llínea 21: Llínea 21:  
**'''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del segle XIV sobre el riu Serpis tanca les restes medievals de la ciutat.
 
**'''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del segle XIV sobre el riu Serpis tanca les restes medievals de la ciutat.
 
* [[Beniarjó]]: Este senyoriu fon propietat dels [[Ausias March|March]] des de la conquesta de [[Jaume I]]. Ausias construí un assut en el [[riu Serpis]] per a regar les seues plantacions de canya de sucre. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'església parroquial.
 
* [[Beniarjó]]: Este senyoriu fon propietat dels [[Ausias March|March]] des de la conquesta de [[Jaume I]]. Ausias construí un assut en el [[riu Serpis]] per a regar les seues plantacions de canya de sucre. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'església parroquial.
*[[Alfauir]]
+
 
**[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc [[Alfons d’Aragó]], els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el segle XVI, els Borja mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte.  
+
*'''[[Alfauir]]'''
*[[Albaida]]:  
+
**[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc [[Alfons d’Aragó]], els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el segle XVI, els Borja mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte.
 +
 +
*'''[[Albaida]]''':  
 
**'''Palau dels Mila i Aragó''': Les restes de les muralles del segle XV i el palau dels Milà i Aragó formen un conjunt monumental.
 
**'''Palau dels Mila i Aragó''': Les restes de les muralles del segle XV i el palau dels Milà i Aragó formen un conjunt monumental.
 
**'''Iglésia archiprestal d'Albaida'''
 
**'''Iglésia archiprestal d'Albaida'''
 
** '''Casa-Museu del pintor Josep Segrelles''', Museu Internacional de Titelles i Museu de Belems.
 
** '''Casa-Museu del pintor Josep Segrelles''', Museu Internacional de Titelles i Museu de Belems.
*[[Cocentaina]]: La capital de la comarca del Comtat conserva la seua fisonomia medieval.
+
*'''[[Cocentaina]]''': La capital de la comarca del Comtat conserva la seua fisonomia medieval.
 
**'''Palau Comtal de Cocentaina''': Construït per l’almirant [[Roger de Llúria]], fon en el segle XV propietat dels Roís de Corella, llinage de l’escritor de Gandia.  
 
**'''Palau Comtal de Cocentaina''': Construït per l’almirant [[Roger de Llúria]], fon en el segle XV propietat dels Roís de Corella, llinage de l’escritor de Gandia.  
 
**'''Torres de la Muralla'''
 
**'''Torres de la Muralla'''
Llínea 33: Llínea 35:  
**'''Torre de Cocentaina''': Dalt de la població es troba l’imponent torre que presidix la comarca d'[[El Comtat]].
 
**'''Torre de Cocentaina''': Dalt de la població es troba l’imponent torre que presidix la comarca d'[[El Comtat]].
 
*'''La Vall de [[Xaló]]''': Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la [[Marina Alta]] ([[Planes]], [[La Vall de Gallinera]], [[La Vall d'Alcalà]] i [[La Vall d'Ebo]]). El cabdell musulmà [[Al-Azraq]] es resistí ací a la conquesta del [[Regne de Valencia]] en el segle XIII, rebelió que és l’orige de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Xaló fon propietat de Joanot Martorell i d’Ausiàs March.  
 
*'''La Vall de [[Xaló]]''': Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la [[Marina Alta]] ([[Planes]], [[La Vall de Gallinera]], [[La Vall d'Alcalà]] i [[La Vall d'Ebo]]). El cabdell musulmà [[Al-Azraq]] es resistí ací a la conquesta del [[Regne de Valencia]] en el segle XIII, rebelió que és l’orige de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Xaló fon propietat de Joanot Martorell i d’Ausiàs March.  
*[[Xaló]]:
+
*'''[[Xaló]]''':
 
**Casa Senyorial dels Martorell: En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el segle XIX. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias march va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes.
 
**Casa Senyorial dels Martorell: En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el segle XIX. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias march va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes.
*[[Dénia]]: [[Alfons d’Aragó]] era també comte de Dénia, hui capital de la comarca de la [[Marina Alta]]. El procurador general del duc, [[Pere March]], pare d’Ausias, governava esta ciutat amenaçada pels pirates berberescs.  
+
*['''[Dénia]]''': [[Alfons d’Aragó]] era també comte de Dénia, hui capital de la comarca de la [[Marina Alta]]. El procurador general del duc, [[Pere March]], pare d’Ausias, governava esta ciutat amenaçada pels pirates berberescs.  
 
**'''Muralles de Dénia'''
 
**'''Muralles de Dénia'''
 
**'''Castell de Dénia''': En el castell, un contemporàneu anònim d’Ausias March dibuixà grafits o gravats de naus que hi havia en el port de Dénia. És el paisage marítim de l'época de March que s’evoca en el [[Tirant lo Blanch]] de Joanot Martorell, “el millor llibre del món” segons Cervantes, el qual, precisament, desembarcà en Dénia en tornar d’Alger.  
 
**'''Castell de Dénia''': En el castell, un contemporàneu anònim d’Ausias March dibuixà grafits o gravats de naus que hi havia en el port de Dénia. És el paisage marítim de l'época de March que s’evoca en el [[Tirant lo Blanch]] de Joanot Martorell, “el millor llibre del món” segons Cervantes, el qual, precisament, desembarcà en Dénia en tornar d’Alger.