Llínea 15: |
Llínea 15: |
| | | |
| == La Ruta pas a pas == | | == La Ruta pas a pas == |
− | *[[Gandia]]: Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del segle XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roís de Corella. | + | *'''[[Gandia]]''': Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del segle XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roís de Corella. |
| ** '''Palau Ducal de Gandia''': En el Palau Ducal els nostres escritors s’adinsaren en les lletres i en les arts de la cavalleria. | | ** '''Palau Ducal de Gandia''': En el Palau Ducal els nostres escritors s’adinsaren en les lletres i en les arts de la cavalleria. |
| **'''Colegiata de Santa Maria de Gandia''': Eixemple del gòtic religiós valencià, nos tornarà l’eco dels clàssics i també dels [[Borja]], que refundaren el ducat en 1485. | | **'''Colegiata de Santa Maria de Gandia''': Eixemple del gòtic religiós valencià, nos tornarà l’eco dels clàssics i també dels [[Borja]], que refundaren el ducat en 1485. |
Llínea 21: |
Llínea 21: |
| **'''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del segle XIV sobre el riu Serpis tanca les restes medievals de la ciutat. | | **'''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del segle XIV sobre el riu Serpis tanca les restes medievals de la ciutat. |
| * [[Beniarjó]]: Este senyoriu fon propietat dels [[Ausias March|March]] des de la conquesta de [[Jaume I]]. Ausias construí un assut en el [[riu Serpis]] per a regar les seues plantacions de canya de sucre. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'església parroquial. | | * [[Beniarjó]]: Este senyoriu fon propietat dels [[Ausias March|March]] des de la conquesta de [[Jaume I]]. Ausias construí un assut en el [[riu Serpis]] per a regar les seues plantacions de canya de sucre. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'església parroquial. |
− | *[[Alfauir]] | + | |
− | **[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc [[Alfons d’Aragó]], els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el segle XVI, els Borja mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte. | + | *'''[[Alfauir]]''' |
− | *[[Albaida]]: | + | **[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc [[Alfons d’Aragó]], els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el segle XVI, els Borja mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte. |
| + | |
| + | *'''[[Albaida]]''': |
| **'''Palau dels Mila i Aragó''': Les restes de les muralles del segle XV i el palau dels Milà i Aragó formen un conjunt monumental. | | **'''Palau dels Mila i Aragó''': Les restes de les muralles del segle XV i el palau dels Milà i Aragó formen un conjunt monumental. |
| **'''Iglésia archiprestal d'Albaida''' | | **'''Iglésia archiprestal d'Albaida''' |
| ** '''Casa-Museu del pintor Josep Segrelles''', Museu Internacional de Titelles i Museu de Belems. | | ** '''Casa-Museu del pintor Josep Segrelles''', Museu Internacional de Titelles i Museu de Belems. |
− | *[[Cocentaina]]: La capital de la comarca del Comtat conserva la seua fisonomia medieval. | + | *'''[[Cocentaina]]''': La capital de la comarca del Comtat conserva la seua fisonomia medieval. |
| **'''Palau Comtal de Cocentaina''': Construït per l’almirant [[Roger de Llúria]], fon en el segle XV propietat dels Roís de Corella, llinage de l’escritor de Gandia. | | **'''Palau Comtal de Cocentaina''': Construït per l’almirant [[Roger de Llúria]], fon en el segle XV propietat dels Roís de Corella, llinage de l’escritor de Gandia. |
| **'''Torres de la Muralla''' | | **'''Torres de la Muralla''' |
Llínea 33: |
Llínea 35: |
| **'''Torre de Cocentaina''': Dalt de la població es troba l’imponent torre que presidix la comarca d'[[El Comtat]]. | | **'''Torre de Cocentaina''': Dalt de la població es troba l’imponent torre que presidix la comarca d'[[El Comtat]]. |
| *'''La Vall de [[Xaló]]''': Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la [[Marina Alta]] ([[Planes]], [[La Vall de Gallinera]], [[La Vall d'Alcalà]] i [[La Vall d'Ebo]]). El cabdell musulmà [[Al-Azraq]] es resistí ací a la conquesta del [[Regne de Valencia]] en el segle XIII, rebelió que és l’orige de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Xaló fon propietat de Joanot Martorell i d’Ausiàs March. | | *'''La Vall de [[Xaló]]''': Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la [[Marina Alta]] ([[Planes]], [[La Vall de Gallinera]], [[La Vall d'Alcalà]] i [[La Vall d'Ebo]]). El cabdell musulmà [[Al-Azraq]] es resistí ací a la conquesta del [[Regne de Valencia]] en el segle XIII, rebelió que és l’orige de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Xaló fon propietat de Joanot Martorell i d’Ausiàs March. |
− | *[[Xaló]]: | + | *'''[[Xaló]]''': |
| **Casa Senyorial dels Martorell: En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el segle XIX. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias march va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes. | | **Casa Senyorial dels Martorell: En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el segle XIX. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias march va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes. |
− | *[[Dénia]]: [[Alfons d’Aragó]] era també comte de Dénia, hui capital de la comarca de la [[Marina Alta]]. El procurador general del duc, [[Pere March]], pare d’Ausias, governava esta ciutat amenaçada pels pirates berberescs. | + | *['''[Dénia]]''': [[Alfons d’Aragó]] era també comte de Dénia, hui capital de la comarca de la [[Marina Alta]]. El procurador general del duc, [[Pere March]], pare d’Ausias, governava esta ciutat amenaçada pels pirates berberescs. |
| **'''Muralles de Dénia''' | | **'''Muralles de Dénia''' |
| **'''Castell de Dénia''': En el castell, un contemporàneu anònim d’Ausias March dibuixà grafits o gravats de naus que hi havia en el port de Dénia. És el paisage marítim de l'época de March que s’evoca en el [[Tirant lo Blanch]] de Joanot Martorell, “el millor llibre del món” segons Cervantes, el qual, precisament, desembarcà en Dénia en tornar d’Alger. | | **'''Castell de Dénia''': En el castell, un contemporàneu anònim d’Ausias March dibuixà grafits o gravats de naus que hi havia en el port de Dénia. És el paisage marítim de l'época de March que s’evoca en el [[Tirant lo Blanch]] de Joanot Martorell, “el millor llibre del món” segons Cervantes, el qual, precisament, desembarcà en Dénia en tornar d’Alger. |