Canvis

El '''capibara''' ( hydrochoerus hydrochaeris ), tambe conegut com chigüiro , carpincho o majas en espanyol, i capivara en portugues, es el rosegador vivent mes gran del mon. Està relacionat en els agutis , les chinchilles , els coipú i conilles. El seu nom comu, que prove del guaraní kapiÿva, significa "senyor de l'herba", mentres que el seu nom especific , hydrochaeris , deriva dels etims grecs ''Ὕδωρ'', "aigua" i ''χοίροσ'', "porc".

El '''capibara''' ( hydrochoerus hydrochaeris ), també conegut com chigüiro , carpincho o majas en ]]castellà]], i capivara en [[portugués]], és el rosegador vivent més gran del mon. Està relacionat en els agutis , les chinchilles , els coipú i [[conill|conills]]. El seu nom comú, que prové del guaraní kapiÿva, significa "senyor de l'herba", mentres que el seu nom especific , hydrochaeris , deriva dels etims [[grec|grecs]] ''Ὕδωρ'', "aigua" i ''χοίροσ'', "porc".

Els capibaras tenen un cos pesat en forma de tonellet i un cap menut en un pelage marrón rojós en la part superior del cos que se convertix en marrón groguenc en la part inferior. Poden crecer fins 130 centimetros de llarc i pesar fins 65 kilogramos. Els capibaras tenen peus llaugerament palmats, carixen de coa i tenen vint dents. Les seues potes atrasseres son llaugerament mes llargues que les anteriors i la morrera es rom, en els ulls , nas i orelles en la part superior del cap. Les femelles pesen un poc mes que els mascles.

Els capibaras tenen un cos pesat en forma de tonellet i un cap menut en un pelage marrón rojós en la part superior del cos que se convertix en marrón groguenc en la part inferior. Poden creixer fins 130 centimetros de llarc i pesar fins 65 kilogramos. Els capibaras tenen peus llaugerament palmats, carixen de coa i tenen vint dents. Les seues pates trasseres són llaugerament més llargues que les anteriors i el morro es rom, en els ulls , nas i orelles en la part superior del cap. Les femelles pesen un poc més que els mascles.

== Cos i pelage ==

== Cos i pelage ==