− | Es una cadena montanyosa d’America del Sur que corre casi paralela a la costa del Pacífic, des del cap d’Hornos fins les proximitats de [[Panamà]]. Es un dels sistemes montanyoses mes grans del mon ya que te 7.240 km de llongitut, 241 km d’ample i un promig de 3.660 m d’altitut. Des del seu estretament final al sur de [[Chile]], els Andes s’estenen en cadenes paraleles per [[Argentina]], [[Bolivia]], [[Peru]], [[Equador]] i [[Colombia]]. En [[Venezuela]] es dividix en tres cadenes diferents. | + | Es una cadena montanyosa d’America del Sur que corre casi paralela a la costa del Pacífic, des del cap d’Hornos fins les proximitats de [[Panamà]]. Es un dels sistemes montanyoses mes grans del mon ya que te 7.240 km de llongitut, 241 km d’ample i un promig de 3.660 m d’altitut. Des del seu estretament final al sur de [[Chile]], els Andes s’estenen en cadenes paraleles per [[Argentina]], [[Bolivia]], [[Peru]], [[Equador]] i [[Colombia]]. En [[Veneçuela]] es dividix en tres cadenes diferents. |
| Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la Patagonia, s’ubiquen a gran altitut i son estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en Peru, esta a 4.468 m sobre el nivell del mar; el de Lima a Tarma i Cerro de Pasco, tambe en Peru, esta a 4.804 m d’altitut; i el pas d’Uspallata, entre Mendoza, [[Argentina]] i Santiago de Chile, esta a 3.900 m d’altitut. | | Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la Patagonia, s’ubiquen a gran altitut i son estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en Peru, esta a 4.468 m sobre el nivell del mar; el de Lima a Tarma i Cerro de Pasco, tambe en Peru, esta a 4.804 m d’altitut; i el pas d’Uspallata, entre Mendoza, [[Argentina]] i Santiago de Chile, esta a 3.900 m d’altitut. |