Canvis

En novembre de [[1972]] participa en el Festival de la Canción de Río de Janeiro com a representant espanyol, a on conseguix igualar en la primera posició a David Clayton-Thomas (Estats Units). La victòria li fon llevada injustament pel president del jurat, Joseph Lee Zhito, que, al ser dels Estats Units, no podria haver votat pel seu propi país. Semanes després ix al mercat el seu quart àlbum, titulat "Mi tierra", en el que s'inclou un dels seus principals èxits: "Libre".

En novembre de [[1972]] participa en el Festival de la Canción de Río de Janeiro com a representant espanyol, a on conseguix igualar en la primera posició a David Clayton-Thomas (Estats Units). La victòria li fon llevada injustament pel president del jurat, Joseph Lee Zhito, que, al ser dels Estats Units, no podria haver votat pel seu propi país. Semanes després ix al mercat el seu quart àlbum, titulat "Mi tierra", en el que s'inclou un dels seus principals èxits: "Libre".

El 14 de març de [[1973]] realisa la seua última actuació en [[Valéncia]], dins del Parador 73 de les conegudes Falles valencianes. Allí canta, per primera i única vegada, el [[Himne de Valéncia]] ajudat pel públic assistent. Els granadins “Jardines de Neptuno” rebrien poc després la que seria l'última actuació de l'intérpret [[valencià]].

El 14 de març de [[1973]] realisa la seua última actuació en [[Valéncia]], dins del Parador 73 de les conegudes [[Falles]] valencianes. Allí canta, per primera i única vegada, el [[Himne de Valéncia]] ajudat pel públic assistent. Els granadins “Jardines de Neptuno” rebrien poc després la que seria l'última actuació de l'intérpret [[valencià]].

 

== Mort i anys posteriors ==

== Mort i anys posteriors ==