Canvis

[[Image:Juli Cervera i Baviera.jpg|thumb|right|250px|<center>'''Juli Cervera i Baviera'''</center>]]

[[Image:Juli Cervera i Baviera.jpg|thumb|right|250px|<center>'''Juli Cervera i Baviera'''</center>]]

'''Juli Cervera i Baviera''' ([[Sogorb]] [[1854]]-[[Madrit]] [[1929]]) fon un ingenier [[valencià]], pioner de les telecomunicacions.

'''Juli Cervera i Baviera''' ([[Sogorb]] [[1854]]-[[Madrit]] [[1929]]) fon un ingenier [[Comunitat Valenciana|valencià]], pioner de les telecomunicacions.

Estudià Ciències Físiques i Naturals en [[Valéncia]] i es fiu cadet de Caballería en [[Valladolit]]. En [[1878]] entrà a formar part de la Escola d'Ingeniers Militars de [[Guadalajara]]. Agregat Militar en la embaixada espanyola en [[Tànger]] entre [[1888]] i [[1890]], participà en la defensa de Guamaní, en Puerto Rico durant la guerra Hispano-Americana de [[1898]], guanyant l'atac de les tropes nortamericanes. Al finalisar la guerra, se fiu famós al publicar un follet propagandístic, ''La defensa de Puerto Rico'', en el que arremetia contra els voluntaris portorriquenys.

Estudià Ciències Físiques i Naturals en [[Valéncia]] i es fiu cadet de Caballería en [[Valladolit]]. En [[1878]] entrà a formar part de la Escola d'Ingeniers Militars de [[Guadalajara]]. Agregat Militar en la embaixada espanyola en [[Tànger]] entre [[1888]] i [[1890]], participà en la defensa de Guamaní, en Puerto Rico durant la guerra Hispano-Americana de [[1898]], guanyant l'atac de les tropes nortamericanes. Al finalisar la guerra, se fiu famós al publicar un follet propagandístic, ''La defensa de Puerto Rico'', en el que arremetia contra els voluntaris portorriquenys.

Fon el dissenyador de l'antic tramvia de [[Tenerife]], i en [[1903]] creà la Escola lliure d'Ingeniers en [[Valéncia]], un dels primers intents de crear una institució d'educació a distància (lliure) de tot lo món. Entre [[1901]] i [[1902]] fiu emissions regulars entre [[Tarifa]] i [[Ceuta]] durant tres mesos consecutius, i entre [[Xàbia]] (Cap de la Nau) i Eivissa (Cap Pelat). D'esta forma, establí el segon i tercer servicis regulars de l'història radiotelegràfica mundial, després del que [[Marconi]] ficà en marcha entre la [[Illa de Wight]] i Bournemouht en giner de [[1898]].  

Fon el dissenyador de l'antic tramvia de [[Tenerife]], i en [[1903]] creà la Escola lliure d'Ingeniers en [[Valéncia]], un dels primers intents de crear una institució d'educació a distància (lliure) de tot lo món. Entre [[1901]] i [[1902]] fiu emissions regulars entre [[Tarifa]] i [[Ceuta]] durant tres mesos consecutius, i entre [[Xàbia]] (Cap de la Nau) i Eivissa (Cap Pelat). D'esta forma, establí el segon i tercer servicis regulars de l'història radiotelegràfica mundial, després del que [[Marconi]] ficà en marcha entre la [[Illa de Wight]] i Bournemouht en [[giner]] de [[1898]].  

Segons el professor de la [[Universitat de Navarra]], Ángel Faus, fon Cervera (i no [[Marconi]]) l'inventor de la ràdio. [[Marconi]] inventà la telegrafia sense fils i demostrà sa eficàcia en decembre de [[1901]], pero no treballà en la ràdio fins [[1913]], tal i com indica el propi [[Marconi]] en un document coetàneu. Segons Faus: ''"Fon el comandant Cervera, qui colaborà én [[Marconi]] i son ajudant George Kemp en 1899, qui resolgué les dificultats de la telefonia sense fils i obtingué ses primeres patents ans de que terminara tal any. El 22 de març de [[1902]] constituí la ''Sociedad Anónima Española de Telegrafía y Telefonía sin Hilos'' davant el notari de Madrit Don Antonio Turón y Boscá".''

Segons el professor de la [[Universitat de Navarra]], Ángel Faus, fon Cervera (i no [[Marconi]]) l'inventor de la [[ràdio]]. Marconi inventà la telegrafia sense fils i demostrà sa eficàcia en decembre de [[1901]], pero no treballà en la ràdio fins [[1913]], tal i com indica el propi Marconi en un document coetàneu. Segons Faus: ''"Fon el comandant Cervera, qui colaborà én Marconi i son ajudant George Kemp en 1899, qui resolgué les dificultats de la telefonia sense fils i obtingué ses primeres patents ans de que terminara tal any. El 22 de març de [[1902]] constituí la ''Sociedad Anónima Española de Telegrafía y Telefonía sin Hilos'' davant el notari de Madrit Don Antonio Turón y Boscá".''

Faus, destaca que '''Juli Cervera''' patentà la radiotelefonia sense fils en Espanya, Bèlgica, Alemanya i Anglaterra: ''"Les angleses són significatives puix se conseguiren sense oposició de Marconi i son entorn empresarial, lo que indica que es un sistema distint".''

Faus, destaca que '''Juli Cervera''' patentà la radiotelefonia sense fils en [[Espanya]], [[Bèlgica]], [[Alemanya]] i [[Anglaterra]]: ''"Les angleses són significatives puix se conseguiren sense oposició de Marconi i son entorn empresarial, lo que indica que es un sistema distint".''

[[Image:Expedicio africana Juli Cervera.jpg|thumb|right|250px|Juli Cervera i Baviera (el primer per la dreta), Felipe Rizzo, Francisco Quiroga (en terra, martell en mà) i Hach Abd-el Kader, un guia local]]

[[Image:Expedicio africana Juli Cervera.jpg|thumb|right|250px|Juli Cervera i Baviera (el primer per la dreta), Felipe Rizzo, Francisco Quiroga (en terra, martell en mà) i Hach Abd-el Kader, un guia local]]

En [[1886]], sent comandant i capità d'ingeniers, Cervera dirigí la primera expedició científica-comercial espanyola al Sàhara Junt ad ell anaven l'arabiste Felipe Rizzo,i el geòlec i naturaliste Francisco Quiroga. Cervera coneixia be el desert i tenia sobrada experiència militar, aixina que sa missió principal fon assegurar l'èxit de l'expedició i protegir a Rizzo i a Quiroga, mentres estos aplegaven ad acorts comercials i catalogaven el terreny, flora i fauna de la regió de ''Rio de Oro''. L'expedició partí de Canàries i travessà 425 Km de desert.

En [[1886]], sent comandant i capità d'ingeniers, Cervera dirigí la primera expedició científica-comercial espanyola al [[Sàhara]] Junt ad ell anaven l'arabiste Felipe Rizzo,i el geòlec i naturaliste Francisco Quiroga. Cervera coneixia be el desert i tenia sobrada experiència militar, aixina que sa missió principal fon assegurar l'èxit de l'expedició i protegir a Rizzo i a Quiroga, mentres estos aplegaven ad acorts comercials i catalogaven el terreny, flora i fauna de la regió de ''Rio de Oro''. L'expedició partí de [[Canàries]] i travessà 425 Km de desert.

== Inventor pioner ==

== Inventor pioner ==