Canvis

[[Image:marin.jpg||300px|right|thumb|Josep Marin en un acte del [[Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano Mora]] d'Elig.]]

[[Image:marin.jpg||300px|right|thumb|Josep Marin en un acte del [[Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano Mora]] d'Elig.]]

'''Josep Marin i Morell''' fon un politic i activiste valencianiste. Naixqué én el centre historic de la ciutat de [[Valéncia]], en [[1932]] i faltà en [[Elig]] el [[5 d'octubre]] de [[2012]]. Fill de republicà valencianiste, fon autodidacta fent-se a si mateix des de la seua joventut en la dura postguèrra. Representant de Farmàcia, recalà én [[Elig]] a on casà en Marita Ferrer.  

'''Josep Marin i Morell''' fon un politic i activiste [[valencianiste]]. Naixqué én el centre historic de la ciutat de [[Valéncia]], en [[1932]] i faltà en [[Elig]] el [[5 d'octubre]] de [[2012]]. Fill de republicà valencianiste, fon autodidacta fent-se a si mateix des de la seua joventut en la dura postguèrra. Representant de Farmàcia, recalà én [[Elig]] a on casà en Marita Ferrer.  

Quan els signes d'identitat autonòmics perillaven a l'inici de la transició, Marin creà én Elig en 1976 el [[Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia]] (GCI) junt al seu fill major Josep Manel (qui tingué l'idea) i junt ad un amic d'este conegut com Lleonci Esclapez, en l'objecte de defendre i promocionar tot lo autòcton.  

Quan els signes d'identitat autonòmics perillaven a l'inici de la transició, Marin creà én Elig en 1976 el [[Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia]] (GCI) junt al seu fill major Josep Manel (qui tingué l'idea) i junt ad un amic d'este conegut com Lleonci Esclapez, en l'objecte de defendre i promocionar tot lo autòcton.  

Per aquell llavors, Marín fon elegit membre de la preautonòmica “Taula del pre-Consell” i de la “Coordinadora d ’Entitats Culturals Valencianistes” de la que aplegà a ser president.  

Per aquell llavors, Marín fon elegit membre de la preautonòmica “Taula del pre-Consell” i de la “Coordinadora d ’Entitats Culturals Valencianistes” de la que aplegà a ser president.  

Instaura én Elig els primers cursos de valencià del GCI per “[[Lo Rat Penat]]” per a mestres i funcionaris des de 1978 a 1982 en la seu social de l'entitat én el cèntric carrer Daoíz.  

Instaura én Elig els primers cursos de valencià del GCI per “[[Lo Rat Penat]]” per a mestres i funcionaris des de [[1978]] a [[1982]] en la seu social de l'entitat én el cèntric carrer Daoíz.  

Ingressa én “[[Unió Regional Valenciana]]” (URV), s'associa al “[[Grup d'Acció Valencianista]]” (GAV) i al “Patronat Historic Artistic Cultural d’Elig” (PHACE) i funda [[Unió Valenciana]] én Elig sent el seu cartell i candidat electoral i casi ix regidor en els comicis municipals de 1982 dins de la candidatura de la llavors "Coalició Popular".

Ingressa én “[[Unió Regional Valenciana]]” (URV), s'associa al “[[Grup d'Acció Valencianista]]” (GAV) i al “Patronat Historic Artistic Cultural d’Elig” (PHACE) i funda [[Unió Valenciana]] én Elig sent el seu cartell i candidat electoral i casi ix regidor en els comicis municipals de 1982 dins de la candidatura de la llavors "Coalició Popular".

Defen la Real Senyera arduament en l' època tristament coneguda com “[[Batalla de Valéncia]]” participant én manifestacions en pro de l'identitat autòctona, corrent perill la seua integritat fisica, rebent amenaces i anònims de mort, encara que mai s' acovardà: sempre es mostrà valent.

Defen la Real Senyera arduament en l' època tristament coneguda com “[[Batalla de Valéncia]]” participant én manifestacions en pro de l'identitat autòctona, corrent perill la seua integritat fisica, rebent amenaces i anònims de mort, encara que mai s' acovardà: sempre es mostrà valent.

Firma l'adhesió a les [[Normes d'El Puig]] per al valencià i defén una ponència én el “I Congrés de la Llengua Valenciana”(que organisà el PHACE) en 1985 apelant a l'unió i germanor o fraternitat entre totes les corrents del [[valencianisme]] i a on presenta el diccionari de la [[RACV]] junt a l'acadèmic i decà de la mateixa, el poeta [[Xavier Casp]] én la Mútua Ilicitana (hui Maz) én Elig.  

Firma l'adhesió a les [[Normes d'El Puig]] per al valencià i defén una ponència én el “I Congrés de la Llengua Valenciana”(que organisà el PHACE) en [[1985]] apelant a l'unió i germanor o fraternitat entre totes les corrents del [[valencianisme]] i a on presenta el diccionari de la [[RACV]] junt a l'acadèmic i decà de la mateixa, el poeta [[Xavier Casp]] én la Mútua Ilicitana (hui Maz) én Elig.  

Conseguix que la cuatribarrada es reemplaçara del balcó de l'Ajuntament d' Elig per la [[Real Senyera Valenciana]] durant el mandat de Ramón Pastor com alcalde a l'inici de la transició. És elegit directiu i càrrec representatiu de l'Esquadra Romans a on representa a Cèsar en la desfilada de Pobladors d'Elig.  

Conseguix que la cuatribarrada es reemplaçara del balcó de l'Ajuntament d' Elig per la [[Real Senyera Valenciana]] durant el mandat de Ramón Pastor com alcalde a l'inici de la transició. És elegit directiu i càrrec representatiu de l'Esquadra Romans a on representa a Cèsar en la desfilada de Pobladors d'Elig.  

Corresponsal deportiu del diari “Levante”, entrena a varis equips infantils ilicitans de futbol-sala que jugaven els dissabtes i dumenges én el  Parc Deportiu d'Elig.  

Corresponsal deportiu del diari “Levante”, entrena a varis equips infantils ilicitans de futbol-sala que jugaven els dissabtes i dumenges én el  Parc Deportiu d'Elig.  

Crea en 1980 els prestigiosos guardons al Valencianisme i ilicitanisme “Palmes Daurades” (que ell considera els “Nobel de la Valenciania”) convertint Elig én la capital de la valencianitat al portar aci a les més importants personalitats valencianes i que hui seguixen sent els decans i més ilustres de l'àmbit valencianiste.  

Crea en [[1980]] els prestigiosos guardons al Valencianisme i ilicitanisme “Palmes Daurades” (que ell considera els “Nobel de la Valenciania”) convertint Elig én la capital de la valencianitat al portar aci a les més importants personalitats valencianes i que hui seguixen sent els decans i més ilustres de l'àmbit valencianiste.  

Descobrix a l'autoctoniste i localiste poeta ilicità [[Tonico Sansano]], a qui concedix la “Palma Daurada”, propiciant després la modernisació del GCI i dels guardons junt a la nova directiva, apostant pel canvi actualisador de l'entitat al recolzar que esta se rebatejara en el nom de Tonico Sansano.  

Descobrix a l'autoctoniste i localiste poeta ilicità [[Tonico Sansano]], a qui concedix la “Palma Daurada”, propiciant després la modernisació del GCI i dels guardons junt a la nova directiva, apostant pel canvi actualisador de l'entitat al recolzar que esta se rebatejara en el nom de Tonico Sansano.