| '''Josep Bernat i Baldoví''' ([[Sueca]],<ref>{{cita publicació |nombre= |apellido= |enlaceautor= |coautores= |título= Sueca conservarà una placa de la casa de Bernat i Baldoví abans de derribar-la|url= http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070307/ribera/sueca-conservara-placa-casa_20070307.html|publicación= Les Provincias|editorial= |fecha=[[7 de març]] de [[2007]] |fechaacceso=22-08-2008 }}</ref> [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[19 de març]] de [[1809]] - [[31 de decembre]] de [[1864]]) fon un escritor i poeta [[Comunitat Valenciana|valencià]] célebre fonamentalment pels seus [[sainet]]s. La seua obra més coneguda és el sainet satíric-eròtic ''[[El Virgo de Vicenteta]]''. | | '''Josep Bernat i Baldoví''' ([[Sueca]],<ref>{{cita publicació |nombre= |apellido= |enlaceautor= |coautores= |título= Sueca conservarà una placa de la casa de Bernat i Baldoví abans de derribar-la|url= http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070307/ribera/sueca-conservara-placa-casa_20070307.html|publicación= Les Provincias|editorial= |fecha=[[7 de març]] de [[2007]] |fechaacceso=22-08-2008 }}</ref> [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[19 de març]] de [[1809]] - [[31 de decembre]] de [[1864]]) fon un escritor i poeta [[Comunitat Valenciana|valencià]] célebre fonamentalment pels seus [[sainet]]s. La seua obra més coneguda és el sainet satíric-eròtic ''[[El Virgo de Vicenteta]]''. |
| Va estudiar dret en l'[[Universitat de Valéncia]]. Des dels 24 anys va patir sordera, per la qual cosa li van posar el malnom en [[valencià]] antic ''Lo sort'', és dir, ''El sort''. Fon diputat en Corts per [[Sueca]] i més tart fon alcalde d'esta ciutat. | | Va estudiar dret en l'[[Universitat de Valéncia]]. Des dels 24 anys va patir sordera, per la qual cosa li van posar el malnom en [[valencià]] antic ''Lo sort'', és dir, ''El sort''. Fon diputat en Corts per [[Sueca]] i més tart fon alcalde d'esta ciutat. |
− | La seua producció lliterària en [[valencià]] és de caràcter satíric i sense pretensions cultes. Utilisa un llenguage coloquial i gens cuidadós des del punt de vista ortogràfic. Va fundar, junt en José María Bonilla i Pasqual Pérez i Rodríguez, els semanaris «La Donsaina» ([[1844]]), «El Tabalet» i «El Suec» ([[1847]]). Fon autor dels primers llibres de falla ([[1855]]) i se li considera en pioner del teatre popular [[valencià]]. Va escriure també alguns milacres per a les tradicionals representacions de la festa de [[Sant Vicent Ferrer]]. | + | La seua producció lliterària en [[valencià]] és de caràcter satíric i sense pretensions cultes. Utilisa un llenguage coloquial i gens cuidadós des del punt de vista ortogràfic. Va fundar, junt en José María Bonilla i Pasqual Pérez i Rodríguez, els semanaris «La Donsaina» ([[1844]]), «El Tabalet» i «El Suec» ([[1847]]). Fon autor dels primers [[llibret|llibres de falla]] ([[1855]]) i se li considera en pioner del teatre popular [[valencià]]. Va escriure també alguns [[Milacres de Sant Vicent|milacres]] per a les tradicionals representacions de la festa de [[Sant Vicent Ferrer]]. |
− | Es tracta de l'obra mes famosa de l'escritor. Escrita en l'any [[1845]], pel seu atreviment i pels hilarants apunts escènics, sembla més una obra destinada a ser llegida que a ser representada, lo que és coherent en la moral de la seua época. Aixina, ''El Virgo'' seria una obra destinada a circular clandestinament entre els senyors de bona moral de [[València]] i el seu entorn. Un atre suecà, [[Joan Fuster]], defen la idea que Bernat i Baldoví, pel seu caràcter conservador i cristià, no va voler fer una obra transgressora més que en el llenguage, i que l'autor s'hauria escandalisat davant d'una obra de [[Marquès de Sade|Sade]]. No deixa Fuster de reconéixer el caràcter sorprenent d'alguns passages, més pròxims a l'[[Teatre de l'absurt|absurt]] d'[[Ionesco]] o al [[surrealisme]] que al típic sainet del [[Segle XIX]]. L'obra està farcida de referències agro-eròtiques, tan habituals entre els valencians, otorgant tota classe de qualificatius provinents de l'horta o del secà als òrguens sexuals: col, figa, fava, pimentó, bolet, raïm i un llarc etcètera. Bernat i Baldoví arriba a fer una paròdia completa del celebre soliloqui de Segimon en ''[[La vida es sueño]]'' de ''[[Pedro Calderón de la Barca|Calderón de la Barca]]'', pero esta volta es Vicenteta qui es queixa per no tindre un amant com mana: | + | Es tracta de l'obra més famosa de l'escritor. Escrita en l'any [[1845]], pel seu atreviment i pels hilarants apunts escènics, sembla més una obra destinada a ser llegida que a ser representada, lo que és coherent en la moral de la seua época. Aixina, ''El Virgo'' seria una obra destinada a circular clandestinament entre els senyors de bona moral de [[València]] i el seu entorn. Un atre suecà, [[Joan Fuster]], defen la idea que Bernat i Baldoví, pel seu caràcter conservador i cristià, no va voler fer una obra transgressora més que en el llenguage, i que l'autor s'hauria escandalisat davant d'una obra de [[Marquès de Sade|Sade]]. No deixa Fuster de reconéixer el caràcter sorprenent d'alguns passages, més pròxims a l'[[Teatre de l'absurt|absurt]] d'[[Ionesco]] o al [[surrealisme]] que al típic sainet del [[Segle XIX]]. L'obra està farcida de referències agro-eròtiques, tan habituals entre els valencians, otorgant tota classe de qualificatius provinents de l'horta o del secà als òrguens sexuals: col, figa, fava, pimentó, bolet, raïm i un llarc etcètera. Bernat i Baldoví arriba a fer una paròdia completa del celebre soliloqui de Segimon en ''[[La vida es sueño]]'' de ''[[Pedro Calderón de la Barca|Calderón de la Barca]]'', pero esta volta es Vicenteta qui es queixa per no tindre un amant com mana: |