Canvis

[[Image:J.segura.jpg|thumb|350px|right|Joan Segura de Lago]]

[[Image:J.segura.jpg|thumb|350px|right|Joan Segura de Lago]]

'''Joan Segura de Lago''', [[Algemesí]] [[1911]] - [[Valéncia]] [[1972]] fon un arquitecte valencià i president de l'entitat [[Lo Rat Penat]]. Naixqué en Algemesí, en l’any [[1911]]. Va decidir estudiar arquitectura i es trasllada a [[Madrit]] a on va  obtindre el títul en l’any [[1940]]. Després, va deixar la seua imprenta en moltes obres d'Algemesí, aixina com també en la [[Catedral de Valéncia]] en l’any [[1967]], el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] l’any [[1943]] i  l’Escola del Patriarca en [[1968]], entre atres.

'''Joan Segura de Lago''', [[Algemesí]] [[1911]] - [[Valéncia]] [[1972]] fon un arquitecte [[Comunitat valenciana|valencià]] i president de l'entitat [[Lo Rat Penat]]. Naixqué en Algemesí, en l’any [[1911]]. Va decidir estudiar arquitectura i es trasllada a [[Madrit]] a on va  obtindre el títul en l’any [[1940]]. Després, va deixar la seua imprenta en moltes obres d'Algemesí, aixina com també en la [[Catedral de Valéncia]] en l’any [[1967]], el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] l’any [[1943]] i  l’Escola del Patriarca en [[1968]], entre atres.

Les obres publiques mes destacades de Joan Segura, varen ser l’[[Archiu General del Regne de Valéncia]] i l’Archiu d’Administració General de l’Estat Espanyol.

Les obres publiques més destacades de Joan Segura, varen ser l’[[Archiu General del Regne de Valéncia]] i l’Archiu d’Administració General de l’Estat Espanyol.

Sobre l’Archiu General del Regne de Valéncia, podem trobar. ''“Dos edificis, un d’ells, enorme, d’arrere, en infinitat de chicotetes finestres allargades: trescents cinquanta quadricules blanques, de onze plantes en ixes finestres, de fet celosia, en persianes de ciment per a protegir els escrits de l’acció del Sol. Alberga mes de vint quilómetros d’estanteries, ficher en mig milló de fiches i cantitats de cents de mils de pergamins i documents.  

Sobre l’Archiu General del Regne de Valéncia, podem trobar. ''“Dos edificis, un d’ells, enorme, d’arrere, en infinitat de chicotetes finestres allargades: trescents cinquanta quadricules blanques, de onze plantes en ixes finestres, de fet celosia, en persianes de ciment per a protegir els escrits de l’acció del Sol. Alberga mes de vint quilómetros d’estanteries, ficher en mig milló de fiches i cantitats de cents de mils de pergamins i documents.