− | '''Arnau de Vilanova''' ([[Valéncia]]? entre [[1235]] i [[1240]] - [[Gènova]] (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre [[1311]] i [[1313]]) fon un [[alquímia|alquimiste]], [[Astrologia|astròlec]], [[teologia|teòlec]] i [[Medicina|mege]] [[valencià]]. Se li ha atribuït orige [[francés]], [[italià]], [[català]], i [[aragonés]]. Es sol dir que l'epítet ''de Vilanova'' prové de que provablement naixquera en el [[Grau de Valéncia]], que en aquell moment era un poblat separat de [[Valéncia]] conegut en el nom de [[Vilanova del Grau]], pero atra hipòtesis diu que naixqué en ''Vilanova del Jiloca'' i que sent un chiquet sa família s'instalà en [[Valéncia]]. | + | '''Arnau de Vilanova''' ([[Valéncia]]? entre [[1235]] i [[1240]] - [[Gènova]] (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre [[1311]] i [[1313]]) fon un [[alquímia|alquimiste]], [[Astrologia|astròlec]], [[teologia|teòlec]] i [[Medicina|mege]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Se li ha atribuït orige [[francés]], [[italià]], [[català]], i [[aragonés]]. Es sol dir que l'epítet ''de Vilanova'' prové de que provablement naixquera en el [[Grau de Valéncia]], que en aquell moment era un poblat separat de [[Valéncia]] conegut en el nom de [[Vilanova del Grau]], pero atra hipòtesis diu que naixqué en ''Vilanova del Jiloca'' i que sent un chiquet sa família s'instalà en Valéncia. |
| Escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple ''Medicinalium introductionum speculum'' i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues. | | Escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple ''Medicinalium introductionum speculum'' i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues. |
− | Apareix com un mege d'orige [[valencià]] que estudià [[alquímia]], [[medicina]], [[física]],[[filosofia]] i [[Llengua àrap|àrap]]. En [[1260]] estudià en [[Montpelier]] a on es graduà com a mestre en medicina. Es creu que estudià en [[Giovanni de Casamicciola]], professor de medicina en l'universitat de [[Nàpols]]. En acabant, vixqué al servici de la [[Corona d'Aragó]], i més tart es desplaçà a [[Paris]], a on adquirí una gran reputació; pero al mateix temps s'enemistà en el clergat i tingué que fugir precipitadament. Quan el nou papa [[Benet XI]] aplegà al poder en [[1302]], Arnau buscà la seua amistat, i quan este morí enverinat acusà a un predicador nomenat Bernat Deliciós. Finalment, trobà asil en [[Sicília]]. Cap a [[1313]] fon convidat a anar a la cort d'[[Avinyó]] pel Papa [[Climent V]] i durant el viage emmalaltí i morí, encara que atres fonts diuen que morí en un barco prop de les costes de [[Marsella]]. | + | Apareix com un mege d'orige valencià que estudià [[alquímia]], [[medicina]], [[física]],[[filosofia]] i [[Llengua àrap|àrap]]. En [[1260]] estudià en [[Montpelier]] a on es graduà com a mestre en medicina. Es creu que estudià en [[Giovanni de Casamicciola]], professor de medicina en l'universitat de [[Nàpols]]. En acabant, vixqué al servici de la [[Corona d'Aragó]], i més tart es desplaçà a [[Paris]], a on adquirí una gran reputació; pero al mateix temps s'enemistà en el clergat i tingué que fugir precipitadament. Quan el nou papa [[Benet XI]] aplegà al poder en [[1302]], Arnau buscà la seua amistat, i quan este morí enverinat acusà a un predicador nomenat Bernat Deliciós. Finalment, trobà asil en [[Sicília]]. Cap a [[1313]] fon convidat a anar a la cort d'[[Avinyó]] pel [[Papa]] [[Climent V]] i durant el viage emmalaltí i morí, encara que atres fonts diuen que morí en un barco prop de les costes de [[Marsella]]. |