Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 21:
Llínea 21: − + Llínea 29:
Llínea 29: − + + + + + + + + +
→Historia
Darrer els pasos de [[Colo]], en 1492, es van succeïr noves expedicions. En 1516, en un intent per trobar un pas que conectara l’[[oceà Atlantic]] en l’[[oceà Pacific]], [[Juan Diaz de Solis]], va tindre que concloure el seu viage en les costes del [[rio de l’Argent]]. Fon en estes terras que Solís trobà la mort en mans dels aborigens. [[Sebastià Cabot]] arribà a carrec d’una nova expedicio enviada pel rei d’[[Espanya]] [[Carlos V]].
Darrer els pasos de [[Colo]], en 1492, es van succeïr noves expedicions. En 1516, en un intent per trobar un pas que conectara l’[[oceà Atlantic]] en l’[[oceà Pacific]], [[Juan Diaz de Solis]], va tindre que concloure el seu viage en les costes del [[rio de l’Argent]]. Fon en estes terras que Solís trobà la mort en mans dels aborigens. [[Sebastià Cabot]] arribà a carrec d’una nova expedicio enviada pel rei d’[[Espanya]] [[Carlos V]].
Cabot realisà la primera fundacio espanyola, el fort Sancti Spiritu, en 1527. En 1534 la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despres fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de l’Argent]], sent anys despres destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en 1541, a [[Asuncio]], en [[Paraguay]].
Cabot realisà la primera fundacio espanyola, el fort Sancti Spiritu, en 1527. En 1534 la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despres fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despres destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en 1541, a [[Asuncio]], en [[Paraguay]].
Han hagut tres correntes colonisadores:
Han hagut tres correntes colonisadores:
Despres de la conquista va seguir l’organisacio dels territoris, on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.
Despres de la conquista va seguir l’organisacio dels territoris, on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.
Administrativament es es dividiren en gobernacions, depenent del [[virregnat del Peru]] fins l’any 1776, quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de l’Argent]], que ademes incloïa els actuals territoris d'[[Uruguay]], [[Paraguay]], [[Bolivia]] i part de [[Brasil]].
Administrativament es es dividiren en gobernacions, depenent del [[virregnat del Peru]] fins l’any 1776, quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademes incloïa els actuals territoris d'[[Uruguay]], [[Paraguay]], [[Bolivia]] i part de [[Brasil]].
El 25 de maig de 1810, degut a l’invasio napoleonica a [[Espanya]], es va produïr l’instalacio d’un nou govern, seent la Primera Junta; despres s’incorporen els diputats de l’interior creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l’Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]]
L'independencia fon proclamada oficialment el 9 de juliol de 1816 en la ciutat de [[Tucumán]].
En decembre de 1826, un nou Congres Constituent sancionà una Constitucio, rebujada majoritariament pels desacorts respecte al text.
Despres de la batalla de Caseros, que implicà la caiguda de la dictadura de [[Juan Manuel de Rosas]], es va dictar la Constitucio, quedant consumada l’unio del païs. Dos foren les caracteristiques de l’ '''Argentina''' a finals del sigle XIX: l’introduccio de les tecniques agricoles modernes i l’integraci a l’economia mondial.
Entre 1880 i 1930 l’'''Argentina''' fon una de les 10 nacions mes riques del mon.
Les forces conservadores dominaren la politica fins l’any 1916, quan els seus rivals tradicionals, arribaren al govern, periot que finalisà en un colp d’estat militar conservador en l’any 1930. Els conservadors no llograrien contindre els canvis economics i socials, recorrent al frau i la violencia. Finalment, [[Juan Domingo Perón]] prengue el poder mijant un atre colp d’estat, i fon triat president en les eleccions democratiques de 1946. La seua muller, [[Eva Duarte de Perón]], coneguda com [[Evita]], fon una figura prominent conseguint el recolçament que el seu marit necessitava. Perón fon triat novament en 1952 fins l’any 1955 en que fon derrocat.
== Organisacio Politica ==
== Organisacio Politica ==