Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | En general, la '''llògica''' (terme que prové del [[grec clàssic]] λόγος [[logos]]; i que significava ''paraula'', ''pensament'', ''idea'', ''argument'', ''explicació'', ''raó'' o ''principi'') és l'estudi dels sistemes de raonament correcte, és a dir, dels sistemes de raonament que un ser racional podria utilitzar per raonar. La llògica s'ocupa de determinar quines formes d'[[inferència]] i de [[demostració]] són vàlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la de [[conseqüència llògica]]. | + | En general, la '''llògica''' (terme que prové del [[grec]] clàssic λόγος [[logos]]; i que significava ''paraula'', ''pensament'', ''idea'', ''argument'', ''explicació'', ''raó'' o ''principi'') és l'estudi dels sistemes de raonament correcte, és dir, dels sistemes de raonament que un ser racional podria utilitzar per raonar. La llògica s'ocupa de determinar quines formes d'[[inferència]] i de [[demostració]] són vàlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la de [[conseqüència llògica]]. |
| | | |
| Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres. | | Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres. |
| | | |
− | Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Sota el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis medievals. Des de mijans del segle XIX, la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perqué s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]]. Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i la implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la [[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de la [[informàtica]]. | + | Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis mijevals. Des de mijans del [[segle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perqué s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]]. |
| + | |
| + | Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i la implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la [[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]]. |
| + | |
| == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| * Brookshear, J. Glenn (1989), ''Theory of computation : formal languages, automata, and complexity'', Benjamin/Cummings Pub. Co., Redwood City, Calif. ISBN 0-8053-0143-7 | | * Brookshear, J. Glenn (1989), ''Theory of computation : formal languages, automata, and complexity'', Benjamin/Cummings Pub. Co., Redwood City, Calif. ISBN 0-8053-0143-7 |