Llínea 1:
Llínea 1:
−
En general, la '''llògica''' (terme que prové del [[grec clàssic]] λόγος [[logos]]; i que significava ''paraula'', ''pensament'', ''idea'', ''argument'', ''explicació'', ''raó'' o ''principi'') és l'estudi dels sistemes de raonament correcte, és a dir, dels sistemes de raonament que un ser racional podria utilitzar per raonar. La llògica s'ocupa de determinar quines formes d'[[inferència]] i de [[demostració]] són vàlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la de [[conseqüència llògica]].
+
En general, la '''llògica''' (terme que prové del [[grec]] clàssic λόγος [[logos]]; i que significava ''paraula'', ''pensament'', ''idea'', ''argument'', ''explicació'', ''raó'' o ''principi'') és l'estudi dels sistemes de raonament correcte, és dir, dels sistemes de raonament que un ser racional podria utilisar per raonar. La llògica s'ocupa de determinar quines formes d'[[inferència]] i de [[demostració]] són vàlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la de [[conseqüència llògica]].
Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.
Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.
−
Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Sota el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis medievals. Des de mijans del segle XIX, la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perqué s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a la [[matemàtica]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]]. Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i la implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la [[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de la [[informàtica]].
+
Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis migevals. Des de la mitat del [[sigle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perque s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].
+
+
Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de l'[[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].
+
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Brookshear, J. Glenn (1989), ''Theory of computation : formal languages, automata, and complexity'', Benjamin/Cummings Pub. Co., Redwood City, Calif. ISBN 0-8053-0143-7
* Brookshear, J. Glenn (1989), ''Theory of computation : formal languages, automata, and complexity'', Benjamin/Cummings Pub. Co., Redwood City, Calif. ISBN 0-8053-0143-7
Llínea 10:
Llínea 13:
* Gabbay, D.M., and Guenthner, F. (editors, 2001-2005), ''Handbook of Philosophical Logic'', 13 vols., 2nd edition, Kluwer Publishers, Dordrecht.
* Gabbay, D.M., and Guenthner, F. (editors, 2001-2005), ''Handbook of Philosophical Logic'', 13 vols., 2nd edition, Kluwer Publishers, Dordrecht.
* [[Vincent F. Hendricks]], ''Thought 2 Talk: A Crash Course in Reflection and Expression'', New York: Automatic Press / VIP, 2005, ISBN 87-991013-7-8.
* [[Vincent F. Hendricks]], ''Thought 2 Talk: A Crash Course in Reflection and Expression'', New York: Automatic Press / VIP, 2005, ISBN 87-991013-7-8.
−
* [[David Hilbert|Hilbert, D.]], and [[Wilhelm Ackermann|Ackermann, W]]. (1928), ''Grundzüge der theoretischen Logik'' (''[[Principles of Theoretical Logic]]''), Springer-Verlag. [http://worldcat.org/oclc/2085765 OCLC 2085765]
+
* [[David Hilbert|Hilbert, D.]], and [[Wilhelm Ackermann|Ackermann, W]]. (1928), ''Grundzüge der theoretischen Logik'' (''[[Principles of Theoretical Logic]] ''), Springer-Verlag. [http://worldcat.org/oclc/2085765 OCLC 2085765]
* Hodges, W. (2001), ''Logic. An introduction to Elementary Logic'', Penguin Books.
* Hodges, W. (2001), ''Logic. An introduction to Elementary Logic'', Penguin Books.
−
* Hofweber, T. (2004), "Logic and Ontology", ''[[Stanford Encyclopedia of Philosophy]]'', [[Edward N. Zalta]] (ed.), [http://plato.stanford.edu/entries/logic-ontology/ Eprint].
+
* Hofweber, T. (2004), "Logic and Ontology", ''[[Stanford Encyclopedia of Philosophy]] '', [[Edward N. Zalta]] (ed.), [http://plato.stanford.edu/entries/logic-ontology/ Eprint].
* Hughes, R.I.G. (ed., 1993), ''A Philosophical Companion to First-Order Logic'', Hackett Publishing.
* Hughes, R.I.G. (ed., 1993), ''A Philosophical Companion to First-Order Logic'', Hackett Publishing.
* [[William Kneale|Kneale, William]], and [[Martha Kneale|Kneale, Martha]], (1962), ''The Development of Logic'', Oxford University Press, London, UK.
* [[William Kneale|Kneale, William]], and [[Martha Kneale|Kneale, Martha]], (1962), ''The Development of Logic'', Oxford University Press, London, UK.
Llínea 20:
Llínea 23:
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
−
* [http://www.uv.es/~ivorra/Libros/Libros.htm Plana de Carlos Ivorra, de la Universitat de València] Llibres més complets sobre temes específics de llògica i atres branques de la matemàtica.
+
* [http://www.uv.es/~ivorra/Libros/Libros.htm Plana de Carlos Ivorra, de l'Universitat de Valéncia] Llibres més complets sobre temes específics de llògica i atres branques de la matemàtica.
[[Categoria:Llògica| ]]
[[Categoria:Llògica| ]]