| Una part destacada d'estos treballs li foren encarregats gràcies a la seua gran amistat i excelent relació en el pare Elías, de l'abandonat convent de Franciscans d'[[Agres]]. Esta conexió permet a Remigio obrir-se camí entre Franciscans, Capuchins i Carmelites. En [[1940]] coneix a Mossén Josep Alba (Valéncia [[1911]]-[[1998]]), llavors retor d'[[Agullent]] i gran amant de l'art, qui li encomana la restauració i decoració del temple d'[[Agullent]] que junt al convent de Capuchins de [[l'Olleria]] son les seues obres de major magnitut. Esta magna obra li val a Remigio Soler la consideració de pintor "insigne i ilustre". La mort repentina d'Amalia en [[1954]], de qui estava profundament enamorat, no soles va a supondre un dur colp afectiu per a Remigio sino que li va a dur una llimitació en la seua carrera artística, ya que ademés de dedicar-se a la seua professió ha de portar avant a les quatre filles. | | Una part destacada d'estos treballs li foren encarregats gràcies a la seua gran amistat i excelent relació en el pare Elías, de l'abandonat convent de Franciscans d'[[Agres]]. Esta conexió permet a Remigio obrir-se camí entre Franciscans, Capuchins i Carmelites. En [[1940]] coneix a Mossén Josep Alba (Valéncia [[1911]]-[[1998]]), llavors retor d'[[Agullent]] i gran amant de l'art, qui li encomana la restauració i decoració del temple d'[[Agullent]] que junt al convent de Capuchins de [[l'Olleria]] son les seues obres de major magnitut. Esta magna obra li val a Remigio Soler la consideració de pintor "insigne i ilustre". La mort repentina d'Amalia en [[1954]], de qui estava profundament enamorat, no soles va a supondre un dur colp afectiu per a Remigio sino que li va a dur una llimitació en la seua carrera artística, ya que ademés de dedicar-se a la seua professió ha de portar avant a les quatre filles. |
− | En l'àmbit geogràfic comunitari valencià, l'abundant obra artística religiosa de Remigio Soler s'estén per una llarga llista de poblacions com [[Agres]] i [[Agullent]] (en obres en dos iglésies), [[Alberic]], [[Albuixech]], [[Alfara]], [[Alginet]](en obres en dos iglésies), [[Almássera]], [[Almoines]], [[Almussafes]], [[L'Alqueria de la Comtesa]], [[Alzira]], [[Bétera]], [[Beniarjó]], [[Benidorm]], [[Biar]], [[Bocairen]] [[Burjassot]], [[Canals]](en dos iglesies), [[Castalla]], [[Cocentaina]], [[Énova]], [[La Font D'En Carrós]], [[Gandia]], [[Genovés]], [[Estivella]], [[Gilet]], [[Ibi]], [[Jérica]], [[Massamagrell]], [[Massanassa]], [[Moncada]], [[Montesa]] (en dos iglésies), [[Museros]], [[Nàquera]], [[Navarrés]], [[Oliva]], [[L'Olleria]] (en dos iglesies), [[Onil]], [[Ondara]], [[Pego]], [[Picassent]], [[Quart dels Valls]], [[Quartell]], [[Serra]], [[Rafelcofer]], [[Serra D’Engarcerán]] (en dos iglésies), [[Sueca]], [[Torrela]], [[La Vila Joyosa]], [[Villalonga]], en prop de vint iglésies de [[Valencia]] capital i en les províncies d'[[Albacete]], [[Segòvia]], [[Toledo]] i [[Saragossa]]. Ademés de l'obra ya desapareguda de l'Asil de [[Cocentaina]], de l'altar major de [[Moncada]], de la capella de sant Antoni d'[[Ondara]], de l'iglésia de carmelites del carrer Ayala de [[Madrit]], i de la capella de l'antic Hospital General de Valéncia en el carrer Guillén de Castro. | + | En l'àmbit geogràfic comunitari valencià, l'abundant obra artística religiosa de Remigio Soler s'estén per una llarga llista de poblacions com [[Agres]] i [[Agullent]] (en obres en dos iglésies), [[Alberic]], [[Albuixech]], [[Alfara]], [[Alginet]](en obres en dos iglésies), [[Almássera]], [[Almoines]], [[Almussafes]], [[L'Alqueria de la Comtesa]], [[Alzira]], [[Bétera]], [[Beniarjó]], [[Benidorm]], [[Biar]], [[Bocairen]] [[Burjassot]], [[Canals]](en dos iglesies), [[Castalla]], [[Cocentaina]], [[Énova]], [[La Font D'En Carrós]], [[Gandia]], [[Genovés]], [[Estivella]], [[Gilet]], [[Ibi]], [[Jérica]], [[Massamagrell]], [[Massanassa]], [[Moncada]], [[Montesa]] (en dos iglésies), [[Museros]], [[Nàquera]], [[Navarrés]], [[Oliva]], [[L'Olleria]] (en dos iglesies), [[Onil]], [[Ondara]], [[Pego]], [[Picassent]], [[Quart dels Valls]], [[Quartell]], [[Serra]], [[Rafelcofer]], [[Serra D’Engarcerán]] (en dos iglésies), [[Sueca]], [[Torrela]], [[La Vila Joyosa]], [[Vilallonga]], en prop de vint iglésies de [[Valencia]] capital i en les províncies d'[[Albacete]], [[Segòvia]], [[Toledo]] i [[Saragossa]]. Ademés de l'obra ya desapareguda de l'Asil de [[Cocentaina]], de l'altar major de [[Moncada]], de la capella de sant Antoni d'[[Ondara]], de l'iglésia de carmelites del carrer Ayala de [[Madrit]], i de la capella de l'antic Hospital General de Valéncia en el carrer Guillén de Castro. |