Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Ficha de país | | {{Ficha de país |
| | nom_oficial = ''République Française''<br />República Francesa | | | nom_oficial = ''République Française''<br />República Francesa |
− | | image_bandera = Flag of France.svg.png | + | | image_bandera = Bandera de França.png |
| | image_escut = Armoiries république française.png | | | image_escut = Armoiries république française.png |
| | image_escut_tamany = 90px| | | | image_escut_tamany = 90px| |
Llínea 68: |
Llínea 68: |
| Encara que l'inici de la [[Llista de reis de França|monarquia francesa]] sovint remonta al [[segle V]], l'existència continuada de França com a entitat autònoma comença en la divisió de l'[[imperi Franc]] de [[Carlemany]] en dos parts, oriental i occidental, al [[segle IX]]. La part oriental donaria orige al que ara és [[Alemanya]], mentres que la part occidental és a l'orige de França. | | Encara que l'inici de la [[Llista de reis de França|monarquia francesa]] sovint remonta al [[segle V]], l'existència continuada de França com a entitat autònoma comença en la divisió de l'[[imperi Franc]] de [[Carlemany]] en dos parts, oriental i occidental, al [[segle IX]]. La part oriental donaria orige al que ara és [[Alemanya]], mentres que la part occidental és a l'orige de França. |
| | | |
− | Els descendents de Carlemany van governar França fins al [[987]], quan [[Huc Capet]], duc de França i comte de París, fon coronat Rei de França. Els seus descendents, que inicien la dinastia dels [[Capets]], governarien el [[Regne de França]] fins al [[1792]], quan la [[Revolució Francesa]] va establir la [[Primera República Francesa]], en un període de transformacions radicals que va començar el [[1789]]. | + | Els descendents de Carlemany van governar França fins al [[987]], quan [[Huc Capet]], duc de França i comte de París, fon coronat Rei de França. Els seus descendents, que inicien la dinastia dels [[Capets]], governarien el [[Regne de França]] fins al [[1792]], quan la [[Revolució Francesa]] va establir la [[Primera República Francesa]], en un periodo de transformacions radicals que va començar el [[1789]]. |
| | | |
| [[Napoleó Bonaparte]] va agafar el control de la República el [[1799]], de la qual se'n va proclamar Primer Cònsul. Els seus eixèrcits van participar en diverses guerres arreu d'Europa, van conquerir diversos països i van establir nous regnes encapçalats per membres de la família de Napoleó. Després de la seua derrota el [[1815]], la monarquia francesa fon restablida, la qual més avant va ser abolida llegislativament i seguida per una [[Segona República Francesa|Segona República]] el [[1848]]. Esta segona república va finalisar quan l'últim nebot de l'Emperador, [[Napoleó III|Lluís Napoleó Bonaparte]], en fon elegit President i va proclamar un [[Segon Imperi Francés|Segon Imperi]] el [[1852]]. No tan ambiciós com el seu tio, el segon Napoleó també fon finalment destronat, i el règim republicà va tornar durant la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] ([[1870]]). | | [[Napoleó Bonaparte]] va agafar el control de la República el [[1799]], de la qual se'n va proclamar Primer Cònsul. Els seus eixèrcits van participar en diverses guerres arreu d'Europa, van conquerir diversos països i van establir nous regnes encapçalats per membres de la família de Napoleó. Després de la seua derrota el [[1815]], la monarquia francesa fon restablida, la qual més avant va ser abolida llegislativament i seguida per una [[Segona República Francesa|Segona República]] el [[1848]]. Esta segona república va finalisar quan l'últim nebot de l'Emperador, [[Napoleó III|Lluís Napoleó Bonaparte]], en fon elegit President i va proclamar un [[Segon Imperi Francés|Segon Imperi]] el [[1852]]. No tan ambiciós com el seu tio, el segon Napoleó també fon finalment destronat, i el règim republicà va tornar durant la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] ([[1870]]). |