Llínea 13: |
Llínea 13: |
| | | |
| == L'expedició == | | == L'expedició == |
− |
| |
| Alvançant-se a que li cessara Diego Velázquez, l'armada de Cortés va partir precipitadament del port de [[Santiago de Cuba]] el [[18 de novembre]] de [[1518]]. Com anava escassa de bastiments, va haver d'aprovisionar-se d'estos en el port de Trinitat i atres llocs. | | Alvançant-se a que li cessara Diego Velázquez, l'armada de Cortés va partir precipitadament del port de [[Santiago de Cuba]] el [[18 de novembre]] de [[1518]]. Com anava escassa de bastiments, va haver d'aprovisionar-se d'estos en el port de Trinitat i atres llocs. |
| | | |
| Finalment, el [[10 de febrer]] de [[1519]], la flota va abandonar les costes de [[Cuba]]. Consistia aquella armada en 11 naus, en 518 infants, 16 ginets, 13 arcabussers, 32 ballesters, 110 mariners i uns 200 indis i negres com a auxiliars de tropa. Portaven 32 cavalls, 10 canons de bronze i 4 [[falconet]]s. Per capitans anaven [[Alonso Hernández Portocarrero]] (al qual entregaria més tart l'índia [[La Malinche|Na Marina]]), [[Alonso Dávila]], [[Diego d'Ordás]], [[Francisco de Montejo]], [[Francisco de Mor-la]], [[Francisco de Salcedo]], [[Juan d'Escalante]], [[Juan Velázquez de Lleó]] (parent del governador), [[Cristóbal d'Olid]], [[Gonzalo de Sandoval]] i [[Pedro d'Alvarado]]. Molts d'estos eren veterans de la guerra d'Itàlia. Per pilot principal anava [[Antón d'Alaminos]] en experiència en les dos expedicions anteriors de [[Francisco Hernández de Còrdova]] i [[Juan de Grijalva]]. | | Finalment, el [[10 de febrer]] de [[1519]], la flota va abandonar les costes de [[Cuba]]. Consistia aquella armada en 11 naus, en 518 infants, 16 ginets, 13 arcabussers, 32 ballesters, 110 mariners i uns 200 indis i negres com a auxiliars de tropa. Portaven 32 cavalls, 10 canons de bronze i 4 [[falconet]]s. Per capitans anaven [[Alonso Hernández Portocarrero]] (al qual entregaria més tart l'índia [[La Malinche|Na Marina]]), [[Alonso Dávila]], [[Diego d'Ordás]], [[Francisco de Montejo]], [[Francisco de Mor-la]], [[Francisco de Salcedo]], [[Juan d'Escalante]], [[Juan Velázquez de Lleó]] (parent del governador), [[Cristóbal d'Olid]], [[Gonzalo de Sandoval]] i [[Pedro d'Alvarado]]. Molts d'estos eren veterans de la guerra d'Itàlia. Per pilot principal anava [[Antón d'Alaminos]] en experiència en les dos expedicions anteriors de [[Francisco Hernández de Còrdova]] i [[Juan de Grijalva]]. |
− |
| |
− |
| |
− |
| |
− |
| |
| | | |
| == Primers contactes en els pobladors. Presa de Potonchán == | | == Primers contactes en els pobladors. Presa de Potonchán == |
− |
| |
| El primer contacte en les civilisacions [[Mesoamérica|mesoamericanes]] ho va tindre en l'illa de [[Cozumel]], un important port navier i centre religiós [[Cultura maya|maya]] que formava part de la jurisdicció de [[Ekab|Ecab]], i a on se trobava el santuari dedicat a [[Ixchel]], deesa de la [[fertilitat]]. Els espanyols van arribar durant el [[Cultura maya#Periodo Posclásico|Periodo Post clàssic de la Cultura maya]] poc després de la caiguda de [[Mayapán]] en [[1480]], que va portar a la fragmentació de la península de [[Yucatán]] en 16 chicotets estats, cada un en el seu propi governant denominat ''«[[Halach Uinik|halach uinik]]»'', i en constant conflicte entre si. | | El primer contacte en les civilisacions [[Mesoamérica|mesoamericanes]] ho va tindre en l'illa de [[Cozumel]], un important port navier i centre religiós [[Cultura maya|maya]] que formava part de la jurisdicció de [[Ekab|Ecab]], i a on se trobava el santuari dedicat a [[Ixchel]], deesa de la [[fertilitat]]. Els espanyols van arribar durant el [[Cultura maya#Periodo Posclásico|Periodo Post clàssic de la Cultura maya]] poc després de la caiguda de [[Mayapán]] en [[1480]], que va portar a la fragmentació de la península de [[Yucatán]] en 16 chicotets estats, cada un en el seu propi governant denominat ''«[[Halach Uinik|halach uinik]]»'', i en constant conflicte entre si. |
| | | |
Llínea 47: |
Llínea 41: |
| | | |
| Eixe any de [[1519]] començaria una epidèmia de pigota, portada sense saber-ho pels conquistadors, que en el curs de les següents décades va aniquilar al 97% de la població de la regió<ref>Cook, S. F. I W. W. Borah (1963), The indian population of central Mèxic, Berkeley (Calç.), University of Califòrnia Pres</ref> i que facilitaria la [[Conquiste de Mèxic]]. | | Eixe any de [[1519]] començaria una epidèmia de pigota, portada sense saber-ho pels conquistadors, que en el curs de les següents décades va aniquilar al 97% de la població de la regió<ref>Cook, S. F. I W. W. Borah (1963), The indian population of central Mèxic, Berkeley (Calç.), University of Califòrnia Pres</ref> i que facilitaria la [[Conquiste de Mèxic]]. |
− |
| |
| | | |
| == Fundació de Veracruz i aliança militar en Cempoala == | | == Fundació de Veracruz i aliança militar en Cempoala == |
− |
| |
| En [[Tabasco]], els espanyols van saber de l'existència d'un país cap a ponent que els amerindis denominaven «[[Mèxic]]». La flota fon, vorejant la costa mexicana, en direcció nort-oest, i un dia es van presentar unes quantes canoes [[asteca]]s que venien de part de [[Moctezuma II|Moctezuma]], el [[tlatoani|«tlatoani»]] o emperador del [[Imperi Asteca]], en capital en [[Tenochtitlán]]. Cortés els va mostrar les seues armes de foc, els seus cavalls pera, d'una banda acovardir-los, pero d'atra banda va tractar de ser amable i afable en ells, parlant-los de pau. Els embaixadors portaven pintors, i van dibuixar tot lo que van vore a fi de que l'emperador fora informat fidelment i vera com eren estos «teules» (semideus). [[Moctezuma II|Moctezuma]] va tornar a enviar presents de joyes i objectes preciosos, pero Cortés continuava insistint a visitar al seu emperador, que va tornar a denegar el permís per a visitar-ho. | | En [[Tabasco]], els espanyols van saber de l'existència d'un país cap a ponent que els amerindis denominaven «[[Mèxic]]». La flota fon, vorejant la costa mexicana, en direcció nort-oest, i un dia es van presentar unes quantes canoes [[asteca]]s que venien de part de [[Moctezuma II|Moctezuma]], el [[tlatoani|«tlatoani»]] o emperador del [[Imperi Asteca]], en capital en [[Tenochtitlán]]. Cortés els va mostrar les seues armes de foc, els seus cavalls pera, d'una banda acovardir-los, pero d'atra banda va tractar de ser amable i afable en ells, parlant-los de pau. Els embaixadors portaven pintors, i van dibuixar tot lo que van vore a fi de que l'emperador fora informat fidelment i vera com eren estos «teules» (semideus). [[Moctezuma II|Moctezuma]] va tornar a enviar presents de joyes i objectes preciosos, pero Cortés continuava insistint a visitar al seu emperador, que va tornar a denegar el permís per a visitar-ho. |
| | | |
Llínea 62: |
Llínea 54: |
| | | |
| L'acort es va realisar sobre la base de que, una vegà derrotat l'Imperi Asteca, la nació Totonaca seria lliure. Este acort no fon respectat i, després de la conquiste de [[Mèxic]], els totonacans van ser compelits a abandonar la seua cultura i religió baix pena de mort, encomanats com a serfs als senyors espanyols en les seues pròpies terres, particularment en el naixent cultiu de [[canya de sucre]], quedant Cempoala deshabitada i la seua cultura extinguida i oblidada. La Cultura Totonaca va tornar a ser descoberta a finals del [[sigle XIX]], pel [[arqueòlec]] i [[historiador]] [[mexicà]] [[Francisco del Pas i Troncoso]]. | | L'acort es va realisar sobre la base de que, una vegà derrotat l'Imperi Asteca, la nació Totonaca seria lliure. Este acort no fon respectat i, després de la conquiste de [[Mèxic]], els totonacans van ser compelits a abandonar la seua cultura i religió baix pena de mort, encomanats com a serfs als senyors espanyols en les seues pròpies terres, particularment en el naixent cultiu de [[canya de sucre]], quedant Cempoala deshabitada i la seua cultura extinguida i oblidada. La Cultura Totonaca va tornar a ser descoberta a finals del [[sigle XIX]], pel [[arqueòlec]] i [[historiador]] [[mexicà]] [[Francisco del Pas i Troncoso]]. |
− |
| |
− |
| |
| | | |
| == «Cremà» (sonat)de les naus == | | == «Cremà» (sonat)de les naus == |
− |
| |
| Van arribar notícies que [[Diego Velázquez de Cuéllar|Diego Velázquez]] havia conseguit pels seus companyons en La Cort el nomenament d'alvançat de [[Península de Yucatán|Yucatán]], per lo que va enviar per a contrarrestar estes influències als seus fidels Portocarrero i Montejo en lo millor del botí obtingut fins llavors, pera conseguir el nomenament pera Cortés. Va prendre ademés la decisió d'inutilisar les naus, excepte la que havia d'utilisar Portocarrero al fi de mantindre contacte directe en [[Espanya]], pera evitar qualsevol fuga dels hòmens que no secundaven la seua rebelió enfront de la llegalitat del governador de [[Cuba]]. | | Van arribar notícies que [[Diego Velázquez de Cuéllar|Diego Velázquez]] havia conseguit pels seus companyons en La Cort el nomenament d'alvançat de [[Península de Yucatán|Yucatán]], per lo que va enviar per a contrarrestar estes influències als seus fidels Portocarrero i Montejo en lo millor del botí obtingut fins llavors, pera conseguir el nomenament pera Cortés. Va prendre ademés la decisió d'inutilisar les naus, excepte la que havia d'utilisar Portocarrero al fi de mantindre contacte directe en [[Espanya]], pera evitar qualsevol fuga dels hòmens que no secundaven la seua rebelió enfront de la llegalitat del governador de [[Cuba]]. |
| | | |
| Sobre la forma física real que es van inutilisar les naus, les fonts utilisen les expressions «barrinar» (obrir forats en un barrina o broca) i «donar de través» (bolcar, tombar, posar en direcció transversal el barco pera encallar-ho). Possiblement lo que es va fer fon una combinació d'abdós processos, i en qualsevol cas és important dir que les peces de les naus van servir per a propòsits posteriors que van tindre importància decisiva en la conquiste de la capital asteca. | | Sobre la forma física real que es van inutilisar les naus, les fonts utilisen les expressions «barrinar» (obrir forats en un barrina o broca) i «donar de través» (bolcar, tombar, posar en direcció transversal el barco pera encallar-ho). Possiblement lo que es va fer fon una combinació d'abdós processos, i en qualsevol cas és important dir que les peces de les naus van servir per a propòsits posteriors que van tindre importància decisiva en la conquiste de la capital asteca. |
− |
| |
− |
| |
| | | |
| == Guerra i posterior aliança en Tlaxcala. Matança de Cholula == | | == Guerra i posterior aliança en Tlaxcala. Matança de Cholula == |
− |
| |
| El [[16 d'agost]] de [[1519]], Cortés va abandonar la costa i inicia el seu marcha cap a l'interior, rumbo cap a al cor de l'Imperi Mexicà, en un eixèrcit de 13.000 guerrers totonacans, 400 soldats espanyols en armes de foc i 15 cavalls. | | El [[16 d'agost]] de [[1519]], Cortés va abandonar la costa i inicia el seu marcha cap a l'interior, rumbo cap a al cor de l'Imperi Mexicà, en un eixèrcit de 13.000 guerrers totonacans, 400 soldats espanyols en armes de foc i 15 cavalls. |
| | | |
Llínea 90: |
Llínea 76: |
| | | |
| == Tenochtitlan == | | == Tenochtitlan == |
− |
| |
| Hernán Cortés, en la seua marcha cap a [[México-Tenochtitlan]], l'eixèrcit de Cortés (uns tres-cents espanyols) i el soport d'uns 3.000 tlaxcaltecas va aguaitar els volcans [[Popocatépetl]] i [[Iztaccíhuatl]]. I un dels capitans de Cortés, nomenat [[Diego de Ordás]] fon el primer europeu a ascendir a la cima del volcà [[Popocatépetl]] en companyia de dos companyons d'armes, causant una gran impressió entre els natius que acompanyaven l'expedició de Cortés. Per tal gesta i mèrits militars, l'emperador [[Carlos V]] li va otorgar a [[Diego de Ordás]] mediant un decret expedit el 22 d'octubre de 1523, el dret de posseir un escut d'armes en una vista del volcà. | | Hernán Cortés, en la seua marcha cap a [[México-Tenochtitlan]], l'eixèrcit de Cortés (uns tres-cents espanyols) i el soport d'uns 3.000 tlaxcaltecas va aguaitar els volcans [[Popocatépetl]] i [[Iztaccíhuatl]]. I un dels capitans de Cortés, nomenat [[Diego de Ordás]] fon el primer europeu a ascendir a la cima del volcà [[Popocatépetl]] en companyia de dos companyons d'armes, causant una gran impressió entre els natius que acompanyaven l'expedició de Cortés. Per tal gesta i mèrits militars, l'emperador [[Carlos V]] li va otorgar a [[Diego de Ordás]] mediant un decret expedit el 22 d'octubre de 1523, el dret de posseir un escut d'armes en una vista del volcà. |
| | | |
Llínea 110: |
Llínea 95: |
| | | |
| Va conseguir també que Moctezuma es declarara vassall de [[Carlos V]]. La casta sacerdotal i la noblea van conjurar per a aliberar el seu senyor i aniquilar als espanyols. | | Va conseguir també que Moctezuma es declarara vassall de [[Carlos V]]. La casta sacerdotal i la noblea van conjurar per a aliberar el seu senyor i aniquilar als espanyols. |
− |
| |
− |
| |
| | | |
| === Lluita entre espanyols === | | === Lluita entre espanyols === |
Llínea 117: |
Llínea 100: |
| | | |
| === La matança del temple Major === | | === La matança del temple Major === |
− |
| |
| Mentrestant, en [[Tenochtitlan]], Alvarado havia comés una matança de natius, de nobles, cacics i caps d'eixèrcit quan estos estaven celebrant la festa de Tóxcatl (quint mes dels 18 que tenia el calendari asteca) en honor a [[Tezcatlipoca]], encara que algunes fonts parlen també de culto al sempre present [[Huitzilopochtli]]. La població, llògicament, es va rebelar, per que l'ambiciós de Pedro de Alvarado li furtà les seues joyes i materials preciosos que vestien, a l'haver fet açò els pobladors es van rebelar contra Moctezuma, i ya ningú li tenia respecte i els castellans es van haver de refugiar en els estages del palau. Pareix que, en la tensió d'aquells dies, Pedro de Alvarado va voler anticipar-se, just com havien fet en Cholula, realisant una matança. | | Mentrestant, en [[Tenochtitlan]], Alvarado havia comés una matança de natius, de nobles, cacics i caps d'eixèrcit quan estos estaven celebrant la festa de Tóxcatl (quint mes dels 18 que tenia el calendari asteca) en honor a [[Tezcatlipoca]], encara que algunes fonts parlen també de culto al sempre present [[Huitzilopochtli]]. La població, llògicament, es va rebelar, per que l'ambiciós de Pedro de Alvarado li furtà les seues joyes i materials preciosos que vestien, a l'haver fet açò els pobladors es van rebelar contra Moctezuma, i ya ningú li tenia respecte i els castellans es van haver de refugiar en els estages del palau. Pareix que, en la tensió d'aquells dies, Pedro de Alvarado va voler anticipar-se, just com havien fet en Cholula, realisant una matança. |
| | | |
| === La rebelió i La Nit Trista === | | === La rebelió i La Nit Trista === |
− |
| |
| El 24 de juny de [[1520]] l'eixèrcit de Cortés entrava novament en la ciutat. El germà de Moctezuma, [[Cuitláhuac]], fon lliberat perque gestionara la pacificació, pero lo que va fer fon tot lo contrari i es va unir el cap dels cacics, nomenat [[Cuauhtémoc]], pera esclafar els espanyols. | | El 24 de juny de [[1520]] l'eixèrcit de Cortés entrava novament en la ciutat. El germà de Moctezuma, [[Cuitláhuac]], fon lliberat perque gestionara la pacificació, pero lo que va fer fon tot lo contrari i es va unir el cap dels cacics, nomenat [[Cuauhtémoc]], pera esclafar els espanyols. |
| | | |
Llínea 127: |
Llínea 108: |
| | | |
| Els sitiats veïen disminuir l'aigua, les municions i qualsevol classe de quemenjar. L'única eixida era la retirada. I la van fer en la plujosa nit del 30 de juny a l'1 de juliol de [[1520]], coneguda com la [[Nit Trista]]. En aquella retirada van caure la majoria dels castellans, sobretot els que van arribar en Narváez, que al portar moltes peces d'or en si, a pesar de les advertències de Cortés, van morir ofegats en el llac, ademés de perdre gran quantitat de peces d'artilleria i de cavalls, aixina com gran part del tesor que se transportava. Perseguits pels asteques, el 7 de juliol, prop de [[batalla d'Otumba|Otumba]], els espanyols van fer front als perseguidors en una batalla en que els asteques van ser derrotats i van fugir en desbandada. | | Els sitiats veïen disminuir l'aigua, les municions i qualsevol classe de quemenjar. L'única eixida era la retirada. I la van fer en la plujosa nit del 30 de juny a l'1 de juliol de [[1520]], coneguda com la [[Nit Trista]]. En aquella retirada van caure la majoria dels castellans, sobretot els que van arribar en Narváez, que al portar moltes peces d'or en si, a pesar de les advertències de Cortés, van morir ofegats en el llac, ademés de perdre gran quantitat de peces d'artilleria i de cavalls, aixina com gran part del tesor que se transportava. Perseguits pels asteques, el 7 de juliol, prop de [[batalla d'Otumba|Otumba]], els espanyols van fer front als perseguidors en una batalla en que els asteques van ser derrotats i van fugir en desbandada. |
− |
| |
− |
| |
| | | |
| === Siti i caiguda de Tenochtitlan === | | === Siti i caiguda de Tenochtitlan === |
− |
| |
| Després de la seua derrota de la Nit Trista els espanyols i els seus aliats tlaxcaltecas se van replegar en Tlaxcala; se van reorganisar i van atacar Tenochtitlan, posant en sege a la ciutat. Després de 75 dies de tenaç resistència els mexicans finalment van ser derrotats quan es retiraven al perdre al seu nou rei. '''Hernán Cortés''' va prendre presoner a [[Cuauhtémoc]] i el va torturar pera obligar-lo a dir-li a on guardaven els seus tesors. Cuauhtémoc va morir posteriorment en batalles en l'eixèrcit espanyol, en l'intent de conquista de Guatemala sent presoner. | | Després de la seua derrota de la Nit Trista els espanyols i els seus aliats tlaxcaltecas se van replegar en Tlaxcala; se van reorganisar i van atacar Tenochtitlan, posant en sege a la ciutat. Després de 75 dies de tenaç resistència els mexicans finalment van ser derrotats quan es retiraven al perdre al seu nou rei. '''Hernán Cortés''' va prendre presoner a [[Cuauhtémoc]] i el va torturar pera obligar-lo a dir-li a on guardaven els seus tesors. Cuauhtémoc va morir posteriorment en batalles en l'eixèrcit espanyol, en l'intent de conquista de Guatemala sent presoner. |
| | | |
| == El viage de Cortés a Les Hibueras == | | == El viage de Cortés a Les Hibueras == |
− |
| |
| Cortés tenia coneiximent de les riquees que existien en ''Les Hibueras'', en l'actual [[República d'Hondures]], ademés que havia escoltat que existia un pas «''que segons l'opinió de molts pilots [...] per aquella baïa ix estret a l'atra mar''» (de l'oceà Atlàntic a l'oceà Pacífic), estret de l'existència de la qual havia donat coneiximent el pilot [[Juan de la Cosa]] des de l'any 1500. Aixina, Cortés va enviar l'any de [[1524]] al comandament del seu capità [[Cristóbal de Olid]] cinc naus i un bergantí rumbo a Les Hibueras, a bordo dels quals anaven 400 hòmens, suficient artilleria, armes i municions, ademés de huit mil pesos or pera comprar en Cuba cavalls i bastiments. En tant, havia partit una expedició per terra al comandament del capità [[Pedro de Alvarado]] pera conquistar i explorar [[Amèrica central]]. | | Cortés tenia coneiximent de les riquees que existien en ''Les Hibueras'', en l'actual [[República d'Hondures]], ademés que havia escoltat que existia un pas «''que segons l'opinió de molts pilots [...] per aquella baïa ix estret a l'atra mar''» (de l'oceà Atlàntic a l'oceà Pacífic), estret de l'existència de la qual havia donat coneiximent el pilot [[Juan de la Cosa]] des de l'any 1500. Aixina, Cortés va enviar l'any de [[1524]] al comandament del seu capità [[Cristóbal de Olid]] cinc naus i un bergantí rumbo a Les Hibueras, a bordo dels quals anaven 400 hòmens, suficient artilleria, armes i municions, ademés de huit mil pesos or pera comprar en Cuba cavalls i bastiments. En tant, havia partit una expedició per terra al comandament del capità [[Pedro de Alvarado]] pera conquistar i explorar [[Amèrica central]]. |
| | | |
Llínea 145: |
Llínea 122: |
| | | |
| == Hernán Cortés descobrix la «Califòrnia» == | | == Hernán Cortés descobrix la «Califòrnia» == |
− |
| |
| {{cita|''Sapiau que a la destra mà de les Índies hi ha una illa crida ''California'' molt prop d'un costat del Paraís Terrenal; i estava poblada per dones negres, sense que existira allí un home, puix vivien a la manera de les amazones. Eren de bells i robusts cossos, fogós valor i gran força. La seua illa era la més forta de tot lo món, en els seus escarpats tallats i les seues pétrees costes. Les seues armes eren totes d'or i del mateix metal eren els arnesos de les bésties salvages que elles acostumaven domar pera montar-les, perqué en tota l'illa no hi havia un atre metal que l'or.'' <small>''[[Les gestes d'Esplandián]]'', per [[Garci Rodríguez de Montalvo|García Ordóñez de Montalvo]] (Sevilla, [[1510]]).</small>}} | | {{cita|''Sapiau que a la destra mà de les Índies hi ha una illa crida ''California'' molt prop d'un costat del Paraís Terrenal; i estava poblada per dones negres, sense que existira allí un home, puix vivien a la manera de les amazones. Eren de bells i robusts cossos, fogós valor i gran força. La seua illa era la més forta de tot lo món, en els seus escarpats tallats i les seues pétrees costes. Les seues armes eren totes d'or i del mateix metal eren els arnesos de les bésties salvages que elles acostumaven domar pera montar-les, perqué en tota l'illa no hi havia un atre metal que l'or.'' <small>''[[Les gestes d'Esplandián]]'', per [[Garci Rodríguez de Montalvo|García Ordóñez de Montalvo]] (Sevilla, [[1510]]).</small>}} |
| | | |
Llínea 155: |
Llínea 131: |
| | | |
| === La primera expedició === | | === La primera expedició === |
− |
| |
| Durant la seua estada en [[Espanya]] en [[1529]], Cortés va conseguir de Carlos V el títul de [[marquesat de la Vall d'Oaxaca|Marqués de la Vall d'Oaxaca]]<ref>''Cèdula de l'emperador Carlos V, concedint títul de marqués de la Vall a Hernán Cortés'', 20 de juliol de [[1529]], en la [http://www.Arxive.Org/details/coleccindedocu01madruoft Colecció de documents inèdits per a la història d'Espanya, vol. I], p. 105-108.</ref> i el govern sobre els futurs descobriments en el Mar del Sur.<ref>''Cèdula de Carlos V nomenant a Hernán Cortés governador de les illes i terres que descobrira en el mar del Sur'', 5 de novembre de [[1529]], [http://www.archive.org/details/coleccindedocu02madruoft, op. cit., vol. II], ps 401-405.</ref> Ya de tornada a [[Mèxic]], el 30 de juny de [[1532]] va enviar al seu cosí [[Diego Hurtado de Mendoza (Marí i explorador)|Diego Hurtado de Mendoza]] pera que explorara les illes i litorals de la Mar del Sur, més allà dels llímits de l'audiència de la [[Nova Galícia]] governada per [[Nuño de Guzmán]] enemic acèrrim d'[[Hernán Cortés]]. | | Durant la seua estada en [[Espanya]] en [[1529]], Cortés va conseguir de Carlos V el títul de [[marquesat de la Vall d'Oaxaca|Marqués de la Vall d'Oaxaca]]<ref>''Cèdula de l'emperador Carlos V, concedint títul de marqués de la Vall a Hernán Cortés'', 20 de juliol de [[1529]], en la [http://www.Arxive.Org/details/coleccindedocu01madruoft Colecció de documents inèdits per a la història d'Espanya, vol. I], p. 105-108.</ref> i el govern sobre els futurs descobriments en el Mar del Sur.<ref>''Cèdula de Carlos V nomenant a Hernán Cortés governador de les illes i terres que descobrira en el mar del Sur'', 5 de novembre de [[1529]], [http://www.archive.org/details/coleccindedocu02madruoft, op. cit., vol. II], ps 401-405.</ref> Ya de tornada a [[Mèxic]], el 30 de juny de [[1532]] va enviar al seu cosí [[Diego Hurtado de Mendoza (Marí i explorador)|Diego Hurtado de Mendoza]] pera que explorara les illes i litorals de la Mar del Sur, més allà dels llímits de l'audiència de la [[Nova Galícia]] governada per [[Nuño de Guzmán]] enemic acèrrim d'[[Hernán Cortés]]. |
| | | |
Llínea 163: |
Llínea 138: |
| | | |
| === La segona expedició === | | === La segona expedició === |
− |
| |
| La nau ''Concepció'' al comandament del capità i comandant de l'expedició [[Diego de Jònega]], era una de les dos naus que Cortés va enviar en [[1533]], poc després de la conquiste de la gran [[Tenochtitlan]], en un segon viage d'exploració de la Mar del Sur, l'atra nau era la nau ''Sant Llàzer'' al comandament del capità [[Hernando de Grijalva]]. | | La nau ''Concepció'' al comandament del capità i comandant de l'expedició [[Diego de Jònega]], era una de les dos naus que Cortés va enviar en [[1533]], poc després de la conquiste de la gran [[Tenochtitlan]], en un segon viage d'exploració de la Mar del Sur, l'atra nau era la nau ''Sant Llàzer'' al comandament del capità [[Hernando de Grijalva]]. |
| | | |
Llínea 177: |
Llínea 151: |
| | | |
| === La tercera expedició === | | === La tercera expedició === |
− |
| |
| Després d'haver patrocinat dos viages d'exploració en la Mar del Sur i sense haver obtingut resultats materials, Hernán Cortés va decidir encapçalar el tercer viage d'exploració. | | Després d'haver patrocinat dos viages d'exploració en la Mar del Sur i sense haver obtingut resultats materials, Hernán Cortés va decidir encapçalar el tercer viage d'exploració. |
| | | |
Llínea 201: |
Llínea 174: |
| | | |
| === La quarta expedició === | | === La quarta expedició === |
− |
| |
| '''Hernán Cortés''' qui ya havia patrocinat tres viages d'exploració de la [[Mar del Sur]] (oceà Pacífic) i els quals havien acabat en fracassos, decidix enviar un Quart viage d'exploració a la Mar del Sur al comandament de [[Francisco d'Ulloa]] en [[1539]]. Va partir l'expedició del port de [[Acapulco]] el dia 8 De Juliol de l'any citat a bordo dels barcos ''Sant Tomàs'', ''Santa Àgueda'' i ''Trinidad'', a l'altura de les [[Illes Marías]] es van vore obligats a abandonar el nau ''Sant Tomàs'', per lo que van continuar el viage d'exploració en els dos barcos restants. | | '''Hernán Cortés''' qui ya havia patrocinat tres viages d'exploració de la [[Mar del Sur]] (oceà Pacífic) i els quals havien acabat en fracassos, decidix enviar un Quart viage d'exploració a la Mar del Sur al comandament de [[Francisco d'Ulloa]] en [[1539]]. Va partir l'expedició del port de [[Acapulco]] el dia 8 De Juliol de l'any citat a bordo dels barcos ''Sant Tomàs'', ''Santa Àgueda'' i ''Trinidad'', a l'altura de les [[Illes Marías]] es van vore obligats a abandonar el nau ''Sant Tomàs'', per lo que van continuar el viage d'exploració en els dos barcos restants. |
| | | |
Llínea 215: |
Llínea 187: |
| | | |
| === El nom de California === | | === El nom de California === |
− |
| |
| Un jangló enemic de Cortés a qui un escritor de l'época cita com Alarcón (es tractaria de [[Fernando d'Alarcón]]?), en clara alusió a ''Les gestes d'Esplandián'', novela de cavalleria en voga per aquells dies, va donar per nomenar en to burlesc a les abandonades terres com ''California'' pera ferir a Cortés per haver fracassat en el tercer viage d'exploració, quan este va tractar infructuosament d'establir una colònia en les terres acabades de descobrir i que li pertanyien per Cèdula Real. | | Un jangló enemic de Cortés a qui un escritor de l'época cita com Alarcón (es tractaria de [[Fernando d'Alarcón]]?), en clara alusió a ''Les gestes d'Esplandián'', novela de cavalleria en voga per aquells dies, va donar per nomenar en to burlesc a les abandonades terres com ''California'' pera ferir a Cortés per haver fracassat en el tercer viage d'exploració, quan este va tractar infructuosament d'establir una colònia en les terres acabades de descobrir i que li pertanyien per Cèdula Real. |
| | | |
Llínea 223: |
Llínea 194: |
| | | |
| == La llegenda negra == | | == La llegenda negra == |
− |
| |
| La pijor taca en el full de servicis de Cortés és que va consentir la tortura de [[Cuauhtémoc]] i del cacic de Tacuba, ya que els soldats estaven assedegats d'or, i creïen que este havia de saber a on es trobava. Abdós van ser aforcats l'any [[1525]] en la funesta expedició a Les Hibueras, per sospites de traïció. | | La pijor taca en el full de servicis de Cortés és que va consentir la tortura de [[Cuauhtémoc]] i del cacic de Tacuba, ya que els soldats estaven assedegats d'or, i creïen que este havia de saber a on es trobava. Abdós van ser aforcats l'any [[1525]] en la funesta expedició a Les Hibueras, per sospites de traïció. |
| | | |
Llínea 231: |
Llínea 201: |
| | | |
| == Pelegrinar dels seus restes == | | == Pelegrinar dels seus restes == |
− |
| |
| '''Hernán Cortés''' fon inhumat diverses vegades. La causa dels trasllats dels seus restes mortals radica en el fet que en els seus testaments va canviar en més d'una ocasió la situació del lloc a on desijava reposar per tota l'eternitat. Quan residia en la [[Nova Espanya]], primer va solicitar ser sepultat en l'iglésia contigua al [[hospital de Jesús]], hospital que el conquistador havia fundat, posteriorment va declarar els seus desijos de ser sepultat en un monasteri que havia ordenat construir en [[Coyoacán]], una població veïna a la capital mexicana, monasteri que mai fon construït pel fet que va haver de partir a [[Espanya]] a fi d'enfrontar-se a un juí de residència que se li va seguir. | | '''Hernán Cortés''' fon inhumat diverses vegades. La causa dels trasllats dels seus restes mortals radica en el fet que en els seus testaments va canviar en més d'una ocasió la situació del lloc a on desijava reposar per tota l'eternitat. Quan residia en la [[Nova Espanya]], primer va solicitar ser sepultat en l'iglésia contigua al [[hospital de Jesús]], hospital que el conquistador havia fundat, posteriorment va declarar els seus desijos de ser sepultat en un monasteri que havia ordenat construir en [[Coyoacán]], una població veïna a la capital mexicana, monasteri que mai fon construït pel fet que va haver de partir a [[Espanya]] a fi d'enfrontar-se a un juí de residència que se li va seguir. |
| | | |