Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | El '''llingüicidi''' es la sustitucio total d'una [[llengua]] o variant llingüística per atra llengua dominant. | + | El '''llingüicidi''' es la substitucio total d'una [[llengua]] o variant llingüística per atra llengua dominant. |
| | | |
| # El genocidi llingüistic es la mort intencionada d'una llengua, tambe denominat [[glotofagia]] | | # El genocidi llingüistic es la mort intencionada d'una llengua, tambe denominat [[glotofagia]] |
| # L'imposicio o la prohibicio d'una llengua per part d'autoritats estatals o regionals es el principal dels mecanismes del genocidi llingüistic. Acompanyat per l'ajuda d'associacions tan pseudo culturals com pseudo educadores que subvencionades des de llocs politics, i administracions dirigides per estos, seguixen en tot moment les seues directrius. | | # L'imposicio o la prohibicio d'una llengua per part d'autoritats estatals o regionals es el principal dels mecanismes del genocidi llingüistic. Acompanyat per l'ajuda d'associacions tan pseudo culturals com pseudo educadores que subvencionades des de llocs politics, i administracions dirigides per estos, seguixen en tot moment les seues directrius. |
− | # El genocidi llingüistic, denominat ademés llingüicidi, es una de les principals formes d'etnocidi. Un dels principals i mes coneguts casos de "llingüicidi" es el cas dels politics gobernants valencians, i de les associacions pseudoculturals naixcudes o basades en idees i dogmes forasters per a conseguir fer desapareixer el valencià, be morint absorvit pel catala, o be seent rebujat pel poble al qui li ensenyen una llengua que no parla i abraça el castellà per considerar que aixina per lomanco no el corrigix ningu, mentres el conserva en el seu quefer diari i en el si de la seua familia. Com ha vingut fent els seus antepassats durant sigles i sigles. | + | # El genocidi llingüistic, denominat ademés llingüicidi, es una de les principals formes d'etnocidi. Un dels principals i mes coneguts casos de "llingüicidi" es el cas dels politics governants valencians, i de les associacions pseudoculturals naixcudes o basades en idees i dogmes forasters per a conseguir fer desapareixer el valencià, be morint absorbit pel catala, o be seent rebujat pel poble al qui li ensenyen una llengua que no parla i abraça el castellà per considerar que aixina per lo manco no el corrig ningu, mentres el conserva en el seu quefer diari i en el si de la seua familia. Com ha vingut fent els seus antepassats durant sigles i sigles. |
| | | |
| [[Categoria:Sociollingüística]] | | [[Categoria:Sociollingüística]] |
| [[Categoria:Política llingüística]] | | [[Categoria:Política llingüística]] |
| [[Categoria:Drets llingüístics]] | | [[Categoria:Drets llingüístics]] |