Canvis

Jaume I d’Arago i Montpellier, naixque el 2 de febrer de 1208 en Montpellier (Sur de França) en la baronia del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En Pere II d’Arago, sempre estigue marcat per la situacio familiar que vivien ses pares, com la que vixque de la politica del seu païs. Fon el conquistador de tres regnes: Mallorca (1229), Valéncia (1241) i Murcia (1266). A la mort de son pare, trobava’s En Jaume en poder de Simon de Montfort, son preceptor i tutor, que no l’entregà als aragonesos fins despres d’un any de reclamacions i per manat del Papa Inocenci III.

'''Jaume I d’[[Arago]] i [[Montpellier]]''', naixque el 2 de [[febrer]] de 1208 en [[Montpellier]] (Sur de [[França]]) en la baronia del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En [[Pere II d’Arago]], sempre estigue marcat per la situacio familiar que vivien ses pares, com la que vixque de la politica del seu païs. Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] (1229), [[Valéncia]] (1241) i [[Murcia]] (1266). A la mort de son pare, trobava’s En Jaume en poder de [[Simon de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l’entregà als aragonesos fins despres d’un any de reclamacions i per manat del [[Papa]] [[Inocenci III]].

Tenia sis anys quan fon jurat en les Cortes de LLeida de 1214. Heredà el senyorio de Montpeller a la mort de sa mare (1219).

Tenia sis anys quan fon jurat en les Cortes de [[LLeida]] de 1214. Heredà el senyorio de [[Montpeller]] a la mort de sa mare (1219).

En el mes de febrer de 1221 va contraure matrimoni en Leonor de Castella i de Plantagenet-Anglaterra, filla del rei Alfonso VIII, germana de Na Berenguela i tia de Ferran III; i s’apoderà de Mallorca el darrer dia de l’any 1228.

En el mes de [[febrer]] de 1221 va contraure matrimoni en Leonor de [[Castella]] i de Plantagenet-[[Anglaterra]], filla del rei [[Alfonso VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferran III]]; i s’apoderà de [[Mallorca]] el darrer dia de l’any 1228.

Anulat el seu primer matrimoni per rao de parentesco, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre Castella i Arago en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland o Violante d’Arpad-Hungria i Courtenay, filla d’Andreu II, rei d’Hungria (septembre de 1235), tres anys despres, el 9 d’octubre de 1238, fiu la seua entrada triunfal en Valéncia, que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d’este nom afegit al d’Arago.

Anulat el seu primer matrimoni per rao de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre [[Castella]] i [[Arago]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland o Violante d’Arpad-[[Hungria]] i Courtenay, filla d’Andreu II, rei d’[[Hungria]] ([[septembre]] de 1235); tres anys despres, el [[9 d’octubre de 1238]], fiu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d’este nom afegit al d’[[Arago]].

En 1240 concedix a la ciutat de Valéncia un fur inspirat en el dret romà, donant-l independencia davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocorrer en Mallorca, creà una corona i es titulà rei de Valéncia.

En 1240 concedix a la ciutat de [[Valéncia]] un fur inspirat en el dret romà, donant-li l'independencia davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocorrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valéncia]].